Terrassa

Obertura de les piscines municipals: tranquil·litat, responsabilitat i neteja

La piscina municipal de Vallparadís obre a les portes de Sant Joan

ARA A PORTADA

Lluna Fabregat

Publicat el 22 de juny de 2024 a les 23:41

Actualitzat el 23 de juny de 2024 a les 15:46

A les portes de Sant Joan, les piscines municipals de Terrassa ja han obert per acollir a tots els qui volen gaudir una estona de bany a prop de casa. La piscina municipal de Vallparadís ha obert amb certes restriccions, com l’entrada a la piscina en dos torns per tenir una millor neteja i desinfecció i l’obertura de la piscina amb l’aforament al 50%. Tot i això, el primer dia d’obertura, la piscina municipal de Vallparadís ha rebut bastants visitants disposats a gaudir el dissabte a remull. Amaln i Sanae han aprofitat aquest primer dia per passar-ho bé en tranquil·litat. “Com que és el primer dia, s’està molt bé a la piscina. Hem vingut per variar una mica i gaudir amb la família”, han explicat. La piscina és la solució als dies calorosos o d’avorriment dels veïns de Vallparadís. En aquest sentit, Mohammed i Amar han coincidit en el fet que la piscina és necessària i “els hi ve molt bé” per passar una bona estona amb els més petits de casa. Un d’aquests petits és el Gerard, que ha vingut a la piscina amb la seva mare, l’Anna, des de Barcelona. Al Gerard li va sorprendre l’obertura de la piscina abans de Sant Joan: “ Estic molt content perquè deien que l’obririen després de Sant Joan i ha sigut una excepció molt bona. Aquesta piscina m’agrada molt i tenen el nostre gelat preferit”. [caption id="attachment_549280" align="aligncenter" width="700"]

Piscina Municipal de Vallparadís / Lluís Clotet[/caption]

Augment de preus i eliminació dels abonaments de temporada

Aquest any el preu de les piscines municipals ha incrementat lleument i s’han inclòs les bonificacions als preus. Així ho ha remarcat la Kautar, una de les banyistes: “L’any passat els nens entraven gratis i, ara, han de pagar a partir dels sis anys. A més, han apujat cinquanta cèntims el preu de l’entrada per a adults”. En canvi, l’Anna considera que tot i la pujada de preu, “és una piscina barata en comparació amb d’altres”. Un altre banyista, l’Amar, conclou que la decisió d’anar a la piscina és de cadascú: “No podem jutjar a ningú. Hi ha gent que pot i gent que no. Jo crec que depèn d’ells. Si volen entrar a la piscina, ho fan, i sinó, no ho fan”. Per una altra banda, la Kautar lamenta la manca d’un abonament de temporada que sí que existia anteriorment: “Hi ha gent que ve cada dia i cada cap de setmana i hauria d’haver-se mantingut aquest abonament per a aquestes persones. Nosaltres només tenim un nen, però hi ha persones que tenen quatre o cinc fills, i per a ells pot ser massa”. Mohammed coincideix amb ella, ja que “els abonaments eren molt útils perquè pagant una sola vegada, podies venir tants dies com volguessis”.

La sequera i la responsabilitat ciutadana

En un context d’incertesa marcat per una situació de sequera al país, l’obertura de les piscines va perillar durant un temps. Tot i això, després que el Govern aprovés a l’abril un decret que atorgava als ajuntaments la potestat de considerar les piscines com a refugis climàtics, Terrassa va decidir reomplir les piscines. Tot i que la sequera preocupa a la majoria de la població, la majoria de banyistes no estan disposats a renunciar a les piscines públiques. Per exemple, l’Anna considera que és necessari obrir algunes piscines municipals a causa de la calor i opina que “primer són els particulars els qui han de tancar les seves piscines”. Per la seva banda, María de los Ángeles, treballadora del bar de la piscina municipal de Vallparadís, ha notat certa responsabilitat per part dels banyistes: “A les dutxes, les persones fan dutxes curtes i marxen. Això és nou. No se li ha hagut de dir a ningú que sortís de la dutxa. Sembla que són més conscients i no han deixat les dutxes obertes´” ha analitzat. María de los Ángeles entén la problemàtica de la sequera, però justifica l’obertura perquè “la gent ha currat durant tot l’any i ara aprofita les piscines”. [caption id="attachment_549279" align="aligncenter" width="700"]

Piscina Municipal de Vallparadís/ Lluís Clotet[/caption]

Les piscines com a refugis climàtics. Hi ha alguna alternativa per als terrassencs?

Els usuaris de la piscina municipal de Vallparadís asseguren que no disposen d’altres espais de bany o refugis climàtics a la ciutat a banda de les piscines municipals. La majoria coincideixen en el fet que, si l’Ajuntament hagués pres la decisió de no obrir la piscina, haurien hagut de desplaçar-se a altres ciutats properes com Sabadell o a la platja per fugir de la calor. La Kautar ha reconegut la seva preocupació envers aquesta possibilitat: “A nosaltres ens preocupava que no obrissin la piscina, perquè sinó, on haguéssim portat els nens ara que venen les vacances? No tenim un altre lloc a on anar a la ciutat si fa calor”. D’altres, com l’Anna, estaven segurs que obriria alguna piscina municipal: “La piscina és un refugi climàtic pels qui no tenim una altra alternativa perquè no marxem fora ni res. Tot i que havia sentit que aquest any potser les piscines no obrien, jo sempre he pensat que sí”. No obstant, reconeix que, en cas que no haguessin obert, haurien hagut de buscar altres alternatives menys atractives com la platja. La barista María de los Ángeles, però, considera que la millor opció és la piscina. “Al mar, amb la sal, la calor i el sol directe, et pots deshidratar i hi ha cops de calor més forts. En canvi, la piscina està tancada a les hores fortes, entre les 14.30 i les 15.30 i això ajuda al fet que les persones marxin a casa durant aquestes hores”.

La neteja i l’acondicionament de la piscina, un aspecte a millorar?

La majoria de banyistes estan satisfets amb l’espai. Els arbres, la vegetació, la disposició de taules de pícnic, espais de sol i d'ombra i una piscina tranquil·la i poc perillosa agrada a la majoria dels seus usuaris. No obstant, alguns d’ells identifiquen mancances intolerables a les instal·lacions. La Gloria feia molt de temps que no venia a la piscina i la seva primera impressió ha estat nefasta: “Si obren una piscina al públic, ha d’estar condicionada. La gespa punxa i no es pot ni caminar descalç. A més, hi ha molts bitxos a la gespa. Si s’obren les piscines, s’han d’obrir en condicions”. La Gloria ha reclamat: “Per a no tornar-hi més” han conclòs. L’Anna també s’ha adonat de les deficiències a la gespa: “Jo la recordava tota verda. Hi va haver un moment, l’any passat, que estava molt seca, però era a causa de la sequera i totes les piscines estaven igual. Avui, he arribat i he pensat ‘ostres, els hi falta tallar la gespa, perquè punxa’, però he pensat que potser ho arreglarien més endavant”.