Terrassa arriba a l’Orgull sense bars ni quasi entitats LGTBIQ+

Aplicats els versos de Pere Quart “Com el Vallès, no hi ha res” al col·lectiu LGTBIQ+, la cosa quedaria així: “Al Vallès, no hi ha res”. De fet, la dissolució de l’entitat LGTBI Terrassa -ara fa un mes- és paradigmàtic de l’afebliment del mapa “no hetero” a la ciutat. Avui tampoc hi haurà manifestació de l’Orgull a terrassa, sinó que caldrà baixar a la protesta de Barcelona (dissabte, 18.30 hores). Ni cap bar afí on celebrar-ho. “Jo trobo a faltar un bar emblemàtic. No dic que facin falta mil, com a Barcelona. Em conformo amb un”, diu Laura Blánquez. “O que de tant en tant es facin festes d’ambient, també estaria bé”, afegeix. I és que els espais d’oci sempre són importants. “La dimensió relacional és super important; cal tenir un espai o bar que sigui específic o almenys afí”, diu al seu torn Maria Cardona, llibretera de Synusia. De fet, hi ha una bona notícia: la creació, ara fa menys de tres mesos, de Desviades Collective. La jove Lola Ache explica que és un grup per crear espais segur d’oci nocturn per a persones LGTBIQ+. “Vam començar tres amigues, que teníem aquesta necessitat a Terrassa. Perquè anar a Barcelona fa mandra. I a més a més, et desarrela”, explica. La primera activitat va ser un bingo musical i karaoke, al maig, al casal de joves de Matadepera. I ara preparen un recital poètic queer, amb micro-obert al pati del Baumann Bar, pel pròxim 19 de juliol.

“A Barcelona”

De fet, a Terrassa no hi ha cap bar d’ambient oficial. Ni espais festius, tot i que siguin puntuals. El veterà activista Lluís Rambla apunta: “És un problema endèmic de Terrassa. La gent d’aquí no participa dels actes que es fan aquí, perquè estem massa a prop de Barcelona i la gent va allà”. També creu que, fa uns anys, potser existia la por a ser vist o reconegut pel centre de terrassa. “Però vaja, que no és una ciutat tan petita”, afegeix. En tot cas, aquest divendres mateix hi haurà una festa d’ambient a la Masia Freixa, amb l’espectacle “Allioli”. A cavall entre Festa Major i el Dia de l’Orgull, serà hereva d’algunes festes que s’havien intentat celebrar a Terrassa. “Com l’any de la plaça Progrés, que estàvem quatre gats”, diu Rambla. L’any passat també hi va haver una nit LGTBIQ+ a la masia Freixa, en divendres de Festa Major, amb el cabaret queer d’Àlex Marteen. Aquest divendres torna Marteen, però per la porta gran: és un dels set capdidats a Capgròs de l’Any (que es descobrirà a les 20.30 hores). Per ara, en cercles informals es considera que té moltes opcions. Evidentment, un Capgròs gai i travesti és una passa important per la visibilització del col·lectiu. Però no és l’única passa positiva: Recentment, també s’ha creat el Cul Actiu (joc de paraules amb col·lectiu), de dones bisexuals i lesbianes, que ha fet diferents trobades al casal La Tafanera. Els moviments anticapitalistes ja havien tingut un col·lectiu queer en el passat, Fúria Desviada, però es va dissoldre. També l’entitat Rudes Rebels és activa defensant drets (fa dos anys va organitzar una petonejada lèsbica davant del Sant Esperit). Per contra, fa un mes es va dissoldre LGTBI Terrassa. “Hi ha una falta de participació. I al final s’ha pres la decisió en assemblea”, diu Rambla. Tant Rambla com Cardona apunten que un motiu pel qual les entitats més institucionals van a la baixa és la bona tasca del SAI i el Servei LGTBIQ+ de l’Ajuntament. “Funciona molt bé, porten referents com Miquel Missé i Samantha Hudson...”, conclou Cardona. A més, un dels factors que explica la baixada de l’activisme LGTBIQ+ és l’avenç de lleis. A més a més, la desmobilització no és exclusiva de Terrassa: també està passant a Barcelona.