Terrassa

CARRERS DE TERRASSA | Amb unes inquietuds ben contrastades

Director d’un setmanari conegut com fou L’Esquella de la Torratxa i col·laborador o redactor de publicacions que, a la seva època, tenien ganxo

Una part d’aquest carrer, que té un total de 911 metres de llargada, queda tallat per l’avinguda de Jaume I / Eric Serrano

Carrer de Roca i Roca

Districtes: 5 i 6
Barris: Sant Pere i Sant Pere Nord
Longitud: 911 metres
Codi postals: 08225 i 08226
Numeració: Senars, de l’1 al 219 i parells, del 2 al 232

A 1848, un any força revolucionari, naixia a Terrassa Josep Roca i Roca, periodista i escriptor, que va fer de redactor en diversos mitjans i també, fins i tot de traductor. A més, també tenia interès per temes polítics i, per això, va escriure sàtires d’aquest camp a publicacions com Lo Cop, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa, setmanari que va dirigir de 1878 al 1908.

Era profundament afí al moviment catalanista i va formar part del llavors del comitè executiu de Solidaritat Catalana i, l’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona i va passar a la Unió Federal Nacionalista Republicana. Abans, havia estat a Unión Republicana i, si bé primer va tenir certa complicitat amb Alejandro Lerroux, de seguida, es va allunyar d’aquest polític.

El nostre protagonista d’avui que té un carrer a la ciutat amb el seu nom, a la vegada que exercia de periodista i es movia en entorns polítics, també escrivia obres de teatre, com “La Passió política”, de 1870, “Micos”, de 1875, “Mal pare!”, de 1886 o “El plet d’En Baldomero”, una comèdia de 1888. En general, títols que, cal admetre-ho, tampoc han perdurat pel seu ressò. L’any 1924, a la capital catalana, va morir i, des de 1934, es pot contemplar el seu retrat a la Galeria de Terrassencs Il·lustres.

Creences republicanes

Com era previsible, després de la Guerra Civil, això de tenir un carrer amb els cognoms d’una persona de creences profundament republicanes, no era del tot ben vist i, els que manaven, van procedir al seu canvi, per apropar-ho més als credos del règim imposat. Curiosament, li van posar carrer de Belchite, una població de l’Aragó que, si bé en els primers moments del cop d’estat, va ser fidel als falangistes, després d’una cruenta batalla de 14 dies, va passar a mans del Front Popular. Va ser del 24 d’agost al 6 de setembre de 1937.

To Top