“No es pot descriure amb paraules el que vaig poder veure a Costa Rica”, assegura l’estudiant egarenca Àfrica Abad. No havia viatjat mai sola i no sabia per on començar. “Vaig estar molt temps buscant el destí ideal, un lloc que combinés platja i naturalesa, un lloc segur i amb moltes activitats, que fes calor” i, en acabat, va escollir aquest país de l’Amèrica Central, que va poder visitar durant dos mesos, viatjant per tot el seu territori, “començant per la costa del Carib i acabant a la costa del Pacífic”.
Un dels llocs que va poder contemplar i que recorda amb molta estima és el parc nacional del Corcovado, on va estar “de safari” durant tres dies. “És una de les zones amb més biodiversitat del món i, per arribar-hi, és imprescindible entrar amb guia, ja que la zona està protegida”, assenyala. Recorda que “vam agafar una barca a Golfito que ens portava a tot el grup al Corcovado i quan vaig arribar allà no era conscient de tot el que anava a veure”.
La guia que els acompanyava, la Cindy, “em va ensenyar a estimar la naturalesa i els animals d’una manera preciosa”, afirma. Allà, dormien en un refugi i a les 20 hores es quedaven com allunyades de tot allò que es té en la vida quotidiana a Europa. Sense electricitat, no hi havia cap mena de cobertura per als telèfons mòbils i les botigues no estaven obertes.
“Hi havia molta gent amb ganes de conèixer la fauna i la flora i aprendre coses sobre el que ens envolta”, detalla. Creat el 24 d’octubre del 1975, aquest parc nacional té una superfície de 42.560 hectàrees terrestres i 3.354 hectàrees marines i s’hi poden trobar una immensitat d’espècies d’arbres i plantes i també d’animals de diverses classes.
No va ser per casualitat
Finalment, del seu viatge per aquest país centreamericà destacaria Pavones que, en definitiva, “va ser el meu destí final”. No va ser una visita per casualitat i comenta que allà “em vaig retrobar amb la meva família anglesa, que actualment està vivint allà”. Els Long, però, vivien a la localitat de Brighton l’any 2022, quan l’estudiant de Terrassa va estar amb ells, durant un període de sis mesos, exercint d’au-pair. Es van retrobar, la família i ella, a molts i molts quilòmetres de llurs localitats d’origen, com si tanquessin un cercle.
“És una zona on és molt difícil arribar, hi arriben molt pocs autobusos. Crec que són dos al dia i no hi ha taxis ni carreteres asfaltades”, exposa. Però té els seus atractius, com és lògic. “Diuen que Pavones és un paradís per als surfistes, ja que té algunes de les millors i més llargues onades del món”, assevera. “Realment és impressionant”, afegeix.
