Mòbil després dels 16, ho intentem

El debat sobre l’ús dels mòbils en la infància i l’adolescència ha marcat l’inici del curs escolar, el primer sense dispositius a la primària i restringits a la secundària. En aquest context, amb una creixent presa de consciència sobre la necessitat de posar límits en l’accés dels infants a internet, les famílies de Terrassa fan un primer pas comprometent-se a endarrerir l’entrega dels mòbils als seus infants, més enllà dels 16 anys. Un centenar de famílies de l'AFA de l’Escola Tecnos han estat les primeres a subscriure el manifest de la plataforma Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), un document d’abast català que l’entitat ha adaptat a la realitat del centre i que fixa cinc compromisos: endarrerir l’entrega del mòbil, idealment més enllà dels 16 anys; no facilitar l’accés dels fills i filles a cap xarxa social abans d’aquesta edat; fer un ús racional de la tecnologia en l’àmbit familiar; no utilitzar el mòbil dins del recinte escolar (o fer-ho discretament) i donar suport a l’escola per facilitar que sigui un espai lliure de mòbils.   [caption id="attachment_558821" align="aligncenter" width="700"] Adolescents consultant el mòbil. La plataforma Adolescents Lliures de Mòbil demana el compromís de les famílies per endarrerir l’ús com a mesura per protegir els infants i reduir la pressió social / a. tallón[/caption] “És un primer pas –comenta Núria González-Rojas, portaveu de la plataforma–. Ja som un primer grup de famílies compromeses en endarrerir l’entrega del mòbil als nostres fills i filles i a partir de l’octubre convidarem a les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de la ciutat a sumar-hi”. Es calcula que un 72% dels infants accedeixen al primer mòbil als 12 anys, que un de cada dos ho fan als 11 anys i un 23,3% abans dels 10 anys. Segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona els adolescents inverteixen vuit hores al dia de mitjana en dispositius digital, de les quals quatre es dediquen al mòbil i el temps més gran l’inverteixen en xarxes socials. Una enquesta impulsada per l’ALM, amb respostes de més de mil famílies de 50 centres de Terrassa, revela que un 80% creuen que la millor edat per donar el mòbil als fills és a partir dels 12 anys i un 63% endarrereix l’edat fins als 16. Les respostes, però, contracten amb la realitat. Vuit de cada deu famílies admeten que han entregat un dispositiu amb connexió als seus fills als 12 anys o abans.

Un pacte social

“Proposem un pacte social, no volem prohibir res –apunta Núria González- Rojas–. Intentem canviar la dinàmica en l’entorn escolar i abaixar la pressió social sobre els infants, els adolescents i les famílies”. La mesura és important, diu, que arribi a tots els centres perquè aquest “és un fenomen que contribueix a l’augment de les desigualtats socials”. Els adolescents de les classes més desfavorides utilitzen el mòbil una mitjana d’1 hora i 40 minuts més, una dada de Common Sense Media que contradiu la tesi de la bretxa digital, i que posa l’accent en la importància de la presa de consciència per part de totes les famílies. Els pediatres alerten dels riscos de l’accés a continguts de violència o pornogràfics a edats primerenques i les implicacions en el desenvolupament de la conducta afectivosexual. La plataforma ALM adverteix de la naturalesa addictiva de serveis digitals com l’scroll infinit o les notificacions “push”, i de l’increment dels casos de depressió, ansietat i trastorns mentals derivats de l’increment del “ciberbullying”. Unicef estima, en un informe de 2021, que dos de cada 10 estudiants d’ESO han patit ciberassetjament. “L’evidència científica -apunta la plataforma ALM en el seu manifest general- indica clarament que els possibles beneficis de l’ús d’aquest tipus de dispositius no superen els potencials riscos per a la població infantojuvenil”. A Terrassa, l’entitat espera estar registrada aquest octubre, data en la qual farà una crida “per xarxes i per correu” a les famílies de les escoles de tota la ciutat. Aquestes podran consultar el manifest general, el manifest de la Tecnos i elaborar un document adaptat a la realitat de cada centre, convidant les famílies a sumar-s’hi.  

Un 12% ha patit fa menys d’un any ciberassetjament

L’estudi Conductes de Salut de la Població Adolescent Escolaritzada de Terrassa (1993-2022), fet pel servei de salut comunitària de l’Ajuntament de Terrassa, fa un exhaustiu retrat d’aquest col·lectiu en aspectes com els consums, la salut sexual o la salut emocional i recull dades sobre el ciberassetjament. L’informe, que exclou els fets puntuals o els que responen a una actitud amistosa, o jugant, revela que gairebé un 12% de l’alumnat de secundària ha patit “ciberbullying” a les xarxes socials en els darrers 12 mesos. Un problema que pateixen el doble de noies que nois, més els estudiants de cicles formatius i l’alumnat amb un nivell socioeconòmic menys afavorit. En 6 de cada 10 vegades el ciberassetjament el fa una persona desconeguda i en una de cada cinc el protagonitzen amistats. Els adolescents afronten aquest problema amb por, angoixa, vergonya i no sempre demanen ajut. L’estudi egarenc revela que un 14,5% no ho explica a ningú i un 60% ho fa als amics. Segons un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el ciberassetjament que es fa fora de l’escola es multiplica per cinc entre les noies adolescents.