El retaule gòtic de Sant Pere, en 3D

La investigadora Cristina Troya ha recreat per primera vegada l’obra disgregada de Lluís Borrassà a Terrassa. “La tecnologia ens permet reconstruir el patrimoni dispers”, va anunciar Cristina Troya en el marc de la VII Jornada Tècnica d’Art i Patrimoni a la Seu d’Ègara. Ahir divendres la investigadora predoctoral a la UAB va aclarir i documentar la història del retaule gòtic de Terrassa, així com projectar-ne un model digital: “És la primera recreació que s’ha fet del retaule de Terrassa. En l’àmbit historiogràfic s’han fet dibuixos, però no en 3D”. Aquesta peça del patrimoni té una llarga història i així ho va explicar Troya. El retaule va ser un encàrrec medieval de l’Església de Sant Pere a Lluís Borrassà, reconegut pintor del gòtic internacional. [caption id="attachment_569604" align="aligncenter" width="700"] Retaule de Lluís Borrassà a la Seu d'Ègara | Nebridi Aróztegui[/caption] L’obra, d’entre 1411 i 1414, va dispersar-se i exportar-se uns anys abans de la Guerra Civil. “El context del retaule i de la fusta fa que la disgregació sigui més fàcil”, va explicar la investigadora. Actualment, l’obra està fragmentada en diferents museus. La part inferior del retaule està repartida entre el Fogg Art Museum de Harvard, als Estats Units (escena de Santa Caterina d’Alexandria i Jesucrist) i el MNAC (Sant Joan Baptista i Santa Bàrbara). La zona superior i central pot visitar-se a la Seu d’Ègara, al pis de dalt de la Rectoria. De la totalitat, encara hi falten fragments, com és el cas de l’escena de Sant Joan o de la zona central de Sant Pere, assenyala la investigadora terrassenca.

Noves generacions

“La tecnologia beneficia tants als investigadors com al públic dels museus”, va assegurar Cristina Troya. Per a crear el model en 3D, ha fet servir “eines com Sketchfab i Blender” i ha tingut en compte “les hipòtesis de l’àmbit històric de Gudiol, Alcolea Blanch i Ruiz Quesada”. La investigadora egarenca va explicar al Diari allò que la va motivar a emprendre aquesta recerca: “Vaig fer les pràctiques al Museu de Terrassa i vaig veure com els museus locals no tenen tants recursos per a fer difusió de tot el que tenen”, va assenyalar. Més tard, va ser Carles Sánchez, director de la candidatura de la Seu d’Ègara a Patrimoni Mundial de la Unesco, qui va traslladar-li la necessitat del conjunt. “Tenim un retaule de Borrassà al museu, el tenim dispers i seria interessant reconstruir-lo”, va expressar-li el doctor en Història de l’Art per la UAB, qui ara dirigeix la seva tesi, conjuntament amb Manuel Castiñeiras. “Jo vinc del món de les humanitats, no de la tecnologia”, va confessar Troya, però “des de la UAB Lab, Joan Antonio Barceló m’assessora” en aquesta altra part.

Segon any d’investigació

Cristina Troya es troba actualment en el segon any d’investigació i diu focalitzar-se en l’aplicació de les tecnologies als museus i patrimoni terrassenc: “la meva família és de Sant Pere i això afegeix un plus a l’hora d’investigar el retaule i sentir-lo nostre”, va concloure.