Casa Angeleta, botiga de barri: “El meu pare treballava a Sala i Badrinas i portava els teixits a la meva mare”

Aquest establiment de roba situat a Ca n'Aurell suma més de vuit dècades vestint generacions amb un ampli ventall de talles i un tracte proper

Publicat el 20 de juny de 2026 a les 16:00
Actualitzat el 20 de juny de 2026 a les 16:46

La història de Casa Angeleta va començar molt abans que els penjadors s’omplissin de faldilles, americanes i pantalons. Als seus inicis, l’establiment fundat l’any 1943 per la modista Àngela Codol venia principalment teixits a metres. Ningú podia imaginar que aquell petit negoci acabaria convertint-se en una de les botigues de moda més longeves i reconegudes de la ciutat.

Els primers anys, de fet, els clients ni tan sols accedien per l’entrada actual del carrer del Pare Llaurador. Entraven per una porta situada al carrer d’Arquimedes i pujaven per unes escales fins a l’espai on es venien teixits. “El meu pare treballava a Sala i Badrinas i era qui portava la roba a la meva mare, que va començar a vendre-la”, recorda Miquel Serracanta, propietari i fill de la fundadora. Aquella aventura comercial va arrelar ràpidament. Segons explica, la seva mare era una dona “molt eixerida” i va aconseguir crear una bona cartera de clients.

Amb el pas dels anys, el negoci va anar evolucionant. La confecció es va traslladar a la planta baixa de l’actual local del carrer del Pare Llaurador, 37, i la botiga es va especialitzar en moda femenina. La gran ampliació arribaria amb la compra de la finca adjacent, el número 35. “Hi vivien uns peixaters que es van jubilar i van posar la casa en venda”, explica Serracanta, afegint que “vam aprofitar l’oportunitat”. Aquella operació va permetre incorporar també una secció de moda masculina i donar forma a la distribució actual: dona a una banda, home a l’altra.

 

  • Imatge de l`interior de la botiga, en la secció de moda femenina

La mort d’Àngela Codol, l’any 1963, va marcar un punt d’inflexió. De ben jove, Miquel Serracanta va assumir el negoci juntament amb la seva germana Isabel. “Abans ja anava fent coses a la botiga, però quan va traspassar la meva mare m’hi vaig posar seriosament”, rememora. Avui, amb 85 anys, continua pujant gairebé cada dia a la botiga per ocupar-se de les gestions. “Prefereixo estar aquí encarregant-me dels números. Sempre hi ha feina” diu. La seva germana, de 89 anys, ja no hi participa activament, tot i continuar sent copropietària. El dia a dia recau en Jaume Serracanta (54 anys), fill d’en Miquel i tercera generació.

La fórmula de l’èxit ha canviat poc. Lluny de les tendències efímeres, la botiga ha apostat sempre per la moda clàssica i de qualitat, amb un ampli assortiment de talles. “Venen senyores de Sabadell, Manresa o Granollers perquè aquí tenim talles difícils de trobar”, apunta el propietari. Un model basat també en el tracte proper: “A la gent li agrada rebre consells”.

 

  • Fotografia de la façana de Casa Angeleta
Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google