Que aquesta ciutat és rica en fonts i altres elements relacionats amb l’aigua ja s’ha dit en moltes oportunitats. Que se’n troben per molts indrets també se sap i, també és coneixedora la ciutadania del caràcter més visible o invisible de la gran majoria. Centrats en les fonts (no en el barri, sinó en les construccions que faciliten l’accés a l’aigua), algunes tenen un nom i altres es coneixen per la seva ubicació. I, una en concret, és la que va donar nom al carrer on estava situada.
El carrer de la Font Vella, com s’explica a la pàgina web de l’Ajuntament “pren el nom d’una antiga font situada en aquell indret”. Al blog “Passejant per Terrassa” se’n fa esment i s’explica que “de l’existència d’una font propera al carrer de la Font Vella tenim referències anteriors al 1441”. Al mateix article, l’autor, el Jordi Plana i Nieto, recorda que, després de diverses vicissituds que serien llargues de desglossar a aquest espai, el carrer es va quedar sense la seva font. Però, l’any 2003, es va recuperar.
Es va inaugurar
Va ser el 10 de maig d’aquell any quan es va inaugurar la nova font de la Font Vella, que es va ubicar “en el lloc que ocupava l’antiga”. Plana comenta que “es va recuperar amb motiu de la celebració del 125è aniversari de la fundació del Centre Social Catòlic”, ara Centre Cultural El Social. La Mina Pública d’Aigües de Terrassa i aquesta entitat van fer la donació a la ciutat.
També rememora detalls sobre aquesta font i s’escriu que “la font va ser dissenyada per l’arquitecte Jan Baca i Pericot” i està formada per una pica cilíndrica de foneria, encapçalada per un semicercle amb una inscripció que diu “La Font Vella”. L’escultor, es diu al “Blog del Rafael”, va ser Joan Martínez i que la peça és de ferro, bronze i marbre de Sant Vicenç.
