No falten gaires dies perquè arribi una de les clàssiques celebracions amb molt de pòsit a Catalunya i que, com moltes altres, està marcada en part per una de les postres emblemàtiques que es degusten cada any. És la coca de Sant Joan que, juntament amb el foc, és un dels dos elements més característics d’una revetlla que continua sent una de les jornades festives de les més esperades per la ciutadania. Els orígens de la coca de Sant Joan es remunten a l’època medieval, on ja s’elaboraven diverses galetes i pastissos en celebracions religioses i populars.
La nit de Sant Joan, que coincideix amb el solstici d’estiu, era una festa ancestral de celebració de l’arribada d’aquesta estació de l’any, de la llum i de la fertilitat. Amb el temps, aquesta festivitat es va associar amb diverses tradicions, entre elles, el consum de dolços i formar grans fogueres. Encara que aquestes fogueres han anat minvant la seva presència per molts motius, relacionats molts d’ells amb la seguretat i la prevenció, continuen tenint cert protagonisme aquella nit.
La coca de Sant Joan, tal com la coneixem avui dia, té arrels en la tradició de preparar pastissos amb fruits secs, confitura i elements simbòlics que representen la festa. La seva popularització a Catalunya i la seva associació amb les festes de Sant Joan es van consolidar durant l’edat moderna, quan es van incorporar ingredients locals i tradicionals, com els pinyons, la confitura de cireres, les fruites confitades i els ingredients típics de la rebosteria mediterrània.
No és exclusiva
Val a dir que, malgrat que la coca de Sant Joan és un símbol amb una extensa implantació a Catalunya, no és una tradició exclusivament catalana, com tampoc ho són les activitats que es fan al seu voltant, com les fogueres o els focs artificials que acostumen a aparèixer la nit del 23 de juny. Diverses regions d’Espanya i altres països tenen celebracions similars amb diferents noms i formats, però que comparteixen aquesta essència de celebrar el solstici d’estiu amb pastissos i fogueres.
- Un exemple de coca farcida amb nata i amb els clàssics ingredients a sobre
- Alberto Tallón
A València i la Comunitat Valenciana la coca de Sant Joan també és molt popular, amb variants que inclouen ingredients com la fruita confitada i la crema. La tradició de fer fogueres i menjar coca és comuna en aquesta regió. A les Illes Balears i en concret en alguna com Mallorca, també se celebra amb pastissos similars i fogueres, adaptant la tradició a la seva cultura pròpia.
Altres països europeus, com per exemple el Regne Unit, França o Itàlia també celebren festivitats de l’estiu amb pastissos i fogueres, tot i que no amb la mateixa denominació ni els mateixos ingredients. Tot plegat, aquesta celebració i els símbols que l’envolten reflecteixen la manera com diferents pobles celebren l’arribada de l’estiu i la seva presència en altres llocs mostra com les tradicions poden tenir diverses variants però mantenir un mateix esperit de celebració i comunió.
Les seves variants
La coca de Sant Joan presenta diverses variants, que poden canviar segons les zones, les tradicions familiars i les preferències personals. Una de les principals és la de fruita, que es caracteritza per la seva cobertura de fruites confitades, com préssecs, cireres, taronges i altres opcions, que es col·loquen sobre una capa de massapà o de crema.
La seva aparença acolorida i atractiva la fa especialment popular entre els més petits. Hi ha versions d’aquesta coca que estan farcides de nata, trufa o crema i, fins i tot, hi ha pastissers que les fan mixtes, amb la meitat de la coca farcida de nata i l’altra meitat amb trufa.
També té molt predicament la coca de llardons, una de les més tradicionals i populars a tot el territori català. Es fa amb una massa de brioix o de pasta de pa, que s’emplena amb llardons (trossos de porc), confitura de cireres o préssecs, i sovint es decora amb pinyons i sucre en gra. La seva textura és suau i aromàtica, amb un sabor intens i saborós.
- Pels que prefereixin coques menys vistoses, sempre pot optar per la de crema o la que només porta sucre a sobre
- Nebridi Aróztegui
Una altra alternativa és la coca de crema, que, com el seu nom revela, està coberta de crema pastissera. Són coques que, sovint, s’adornen amb fruites confitades o pinyons. La seva textura és suau, amb un toc dolç i cremós que la converteix en una coca realment deliciosa.
Pel que fa a la coca de xocolata, es tracta d’una versió més moderna i molt popular entre els joves. Aquesta coca combina la base de massa amb cobertures de xocolata. Sovint s’adora amb fruits secs o confitura per donar-hi un toc especial. I també hi ha la coca de forner, que és més artesanal.
Està elaborada amb massa mare o fermentada de manera tradicional, i ofereix una textura més consistent i un sabor més profund i autèntic. Aquesta coca pot incorporar qualsevol dels ingredients abans mencionats, adaptant-se a les preferències de cada comensal.
Qualsevol de les opcions, generalment, va acompanyada per begudes també molt tradicionals a les celebracions, com pot ser el cava.
