L’arquitecta
Martina Fabré Nadal signa un projecte final de grau que per primera vegada dibuixa un
Vapor Ros plenament rehabilitat, recuperat per la ciutat i convertit en un gran centre de cultura. Amb la col·laboració de l’arquitecte terrassenc
Pablo González en l’elaboració dels estudis tècnics, Fabré proposa abordar l’antic complex industrial com un projecte estratègic, un vapor destinat a fer eclosió a ulls de la ciutadania, després de romandre dècades tancat, ocult.
El projecte de Fabré transcendeix coincidint amb el moment en què l’
Ajuntament de Terrassa ha assumit la titularitat del Vapor Ros, via expropiació a la Generalitat, heretera de la propietat. L’administració té al davant el repte de rehabilitar el complex i recuperar-lo per la ciutat.
[caption id="attachment_571069" align="aligncenter" width="491"]
Una rampa d’accés al FAB-LAB des del carrer del Portal Nou[/caption]
La proposta de Martina Fabré dibuixa un Vapor Ros molt permeable. Manté els dos accessos actuals pel carrer del
Portal Nou i pel carrer del Racó, “per utilitzar els espais de passatge com a condició de carrer d’ús públic, per guanyar porositat urbana”.
Amb la idea d’obrir el vapor a la ciutat, de consolidar el caràcter públic de l’espai, l’arquitecta proposa explorar la possibilitat d’obrir dos nous accessos. Un primer, “el passatge que hi ha al costat de la Catedral del Sant Esperit, fent-lo d’ús públic”. I un segon, obrint pas des del carrer de la
Font Vella “a través del pati de la casa Soler i Palet”.
Incorporada a l’illa de vianants
Aquestes noves vies d’accés i les ja existents configurarien un conjunt de passos a través de l’illa que restarien oberts tot el dia i s’incorporarien a
l’àrea de vianants de la ciutat. El sistema de passatges es complementaria amb una segona xarxa d’itineraris vinculats als equipaments i, per tant, amb restriccions horàries.
[caption id="attachment_571070" align="aligncenter" width="463"]
Interior d'una de les naus, un cop rehabilitades i allotjant activitats culturals[/caption]
Pel que fa als edificis del vapor, el projecte contempla la rehabilitació dels edificis i preveu “una misticitat d’usos, entre els quals un espai per tallers col·lectius, una sala d’actes, una de conferències i una altra per a exposicions temporals. En definitiva, proposa transformar el Vapor Ros en un FAB-LAB, un laboratori, una factoria cultural que encaixaria amb la proposta actual d’instal·lar un
Museu de les Arts de Terrassa.
Participatiu i per fases
Martina Fabré recorda que el seu és un projecte acadèmic concebut molt abans que el Vapor Ros hagi passat a ser propietat de l’Ajuntament. “Per al meu projecte final de grau –diu– buscava un lloc per intervenir on l’arquitectura tingués un pes específic i estratègic, i que inclogués el paradigma de la rehabilitació”.
És el cas del Vapor Ros, que inclou un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte
Lluís Muncunill que és un dels elements del vapor protegits.
Des del seu despatx com a arquitecta –
Taller d’Arquitectura Les Golfes–, Fabré creu que el del Vapor Ros és un projecte “que requereix complexitat de gestió i econòmica”, que la rehabilitació serà necessari “abordar-la per fases” i que, en qualsevol cas, el projecte hauria d’anar acompanyat “de processos participatius amb la ciutadania”.
Per l’arquitecta “és una molt bona notícia que el vapor hagi passat a mans de l’
Ajuntament de Terrassa”, pel caràcter públic del complex i per “la proximitat de la gestió”.
En el seu moment, l’administració local va modificar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (
POUM) per “blindar” el Vapor Ros al mercat immobiliari. El recinte, però, pot acollir a banda de les activitats que s’instal·lin als diferents edificis, espais per a la restauració i cafeteries, que ajudarien a dinamitzar el nou espai i a generar fluxos de vianants”.
De fet, el projecte de Fabré dibuixa un complex amb vida pròpia, amb
activitats mixtes als diferents edificis que podrien albergar un gran nombre de persones. I amb espais públics, amb places obertes i sota cobert, que funcionarien com a llocs de trobada i de dinamització social.
L’enllaç del Centre amb l’eix de la plaça Nova
Tres són els eixos que inspiren el projecte del Vapor Ros ideat per l’arquitecta Martina Fabré i que encaixen amb els principis del
projecte públic: dotar-lo d’activitat, potenciar la seva expansió i la seva capacitat com a dinamitzador de l’entorn.
“El Vapor Ros té una potencialitat enorme, és una peça heterogènia que fa de frontissa entre el centre històric de Terrassa i l’eix de la
plaça Nova”. L’arquitecta està convençuda que la rehabilitació del complex històric contribuirà a relligar la zona sud del centre de la ciutat. “La seva capacitat de transformació és enorme i completament vigent”, apunta Martina Fabré.
El vapor, un cop rehabilitat i obert a la ciutat, serà una oportunitat també “perquè la ciutat conegui el patrimoni, per millorar el teixit urbà. Ja és un centre gravitatori de Terrassa, el que falta és obrir-lo a la ciutat”.
La desconnexió física entre l’eix de la plaça Nova i el
centre històric de la ciutat ha esdevingut un dels hàndicaps per a la dinamització d’aquest tram, que funciona perfectament quan s’omple d’activitats, però flaqueja com a circuit regular de passeig. El Vapor Ros es veu com una oportunitat per canviar aquesta dinàmica.
