Són 25 noms destacats de 2024. Estrenem any i és el moment de fer la vista enrere i comprovar l'esforç de les persones que han estat notícia els darrers
dotze mesos a la ciutat i reconèixer la seva aportació. En àmbits com la política, la gestió pública, l'esport, la cultura i alguns que han destacat en l'àmbit internacional el cinema, la ciència o el sector dels videojocs. Un a un mereixen un reconeixement per projectar el nom de
Terrassa.
Aquest 2025 l'equip de
Diari de Terrassa no ho ha tingut fàcil per triar. Són moltes les persones que han destacat durant el darrer any per la seva iniciativa, moltes anònimes i d'altres amb una especial rellevància. Una a una posen el seu gra de sorra per engrandir el nom de
Terrassa arreu.
Pensem que el testimoni d'aquesta tria de 25 persones ens pot servir d'inspiració en l'any que ara comença. També per reconèixer
aquelles persones que ens acompanyen a la vida, a la feina, al treball, a les estones d'oci o amb la família, i que ens fan la vida més fàcil, molt millor. Seria el moment de fer-los saber que, com els personatges de Diari de Terrassa, també s'ho mereixen.
Fotos: Nebridi Aróztegui i Alberto Tallón
Textos: Javier Llamas, Laura Hernández, Laura Massallé, Jordi Guillem i Ander Zurimendi
Joan Soler
Exdirector de l’Arxiu Històric de Terrassa
El 2024 ha estat un any especialment mediàtic per a l’Arxiu Històric de Terrassa. La raó és que al juny va organitzar el concert “Generació Terraça”: una marató de microconcerts que va ser enregistrada per tal que quedés per a la posteritat. També es va defensar públicament que “Terraça” havia estat el nom oficial durant un període de temps llarg, que va obrir el debat. “No es planteja com un substitutiu del topònim, però sí que és una reivindicació històrica que hem de recuperar del passat”, defensava Soler. Tanmateix, aquest mes de desembre, Soler va deixar la direcció de l’Arxiu i va començar una nova etapa a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).
Maise Balcells
Primera Tinenta d'alcaldia de Terrassa
Maise Balcells Mundet va deixar la presidència de la fundació Prodis per dedicar-se a la política de la mà de Jordi Ballart i Tot per Terrassa. Com a primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament, Balcells s’ha consolidat com a dona forta del govern de la ciutat, on lidera la gestió de la hisenda local i, des d’aquest estiu, també la regidoria d’Educació i Innovació. Advocada de formació, el seu tarannà dialogant l’han situat com a persona clau en un govern en minoria. Balcells és també diputada a la Diputació de Barcelona.
Josep Rull
President del Parlement de Catalunya
És un dels polítics terrassencs de més projecció. Des del 24 de juny del 2024 ocupa el segon càrrec amb més distinció a Catalunya, com a president del Parlament. Rull ha estat regidor de l’Ajuntament de Terrassa i portaveu de CDC, a banda de conseller de Territori i Sostenibilitat fins al 28 d’octubre del 2017. Llicenciat en Dret, aquest terrassenc d’arrel i de vocació ha ocupat càrrecs de responsabilitat a CDC, on l’any 2011 va liderar la secretaria d’organització. Aquest any, Josep Rull ha assolit el cim de la seva trajectòria política presidint el Parlament de Catalunya.
Eva Candela
Diputada / Portaveu municipal del PSC
Eva Candela ha estat la dona encarregada d’agafar les regnes del PSC a Terrassa després que els socialistes perdessin l’alcaldia de la ciutat i s’ha erigit en la líder inqüestionable del socialisme terrassenc. Candela ha estat capaç de consolidar el PSC com a segona força a la ciutat i d’imprimir a la formació dinàmica de victòria. El PSC ha guanyat amb rotunditat les eleccions generals (juliol 2023), les europees (juny 2024) i els comicis al Parlament de Catalunya (maig 2024). La regidora va deixar l’arquitectura per exercir com a política, ara també com a diputada al Parlament de Catalunya.
Xavi Bacardit
Minyons. In Memoriam
Xavier Bacardit, “Baca”, va morir el juliol passat, als 63 anys, però la seva memòria és ben viva a la colla de la qual era vicepresident. Poc després, els Minyons estrenaven casa nova, Cal Reig, culminació d’un ambiciós projecte de ciutat que va comptar amb la implicació entusiasta del “Baca”. Fins i tot s’havia jubilat per dedicar més temps a aquest projecte. El seu nom i el seu esperit eren palpables l’històric vespre del 15 d’octubre, quan els malves van inaugurar la seu somniada en un acte ciutadà, inoblidable.
Glòria Solà
Investigadora de l'Eseiaat
Un llamp no impacta dues vegades en un mateix lloc. Això, almenys, es creia, però la investigadora Glòria Solà, del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) i professora de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat), ha desmuntat aquesta creença. Ho ha fet després d’estudiar durant deu anys la distribució de cinc milions de llamps a Catalunya i 70 milions a Barrancabermeja (Colòmbia).
Bernat Carles
President de Nans i Capgrossos
Terrassa va recuperar aquest any un capgròs antic. Es tracta de l’Anglès, o Agutzil, i estava perdut des de feia 35 anys. L’Associació de Nans i Capgrossos de Terrassa l’ha restaurat amb la col·laboració de l’Ajuntament i amb l’artista Jordi Grau, per descomptat, com a mà executora de la recuperació. Bernat Carles és el president d’una associació que vetlla per conservar un dels patrimonis més rellevants de la cultura popular i tradicional catalana, que constitueix, per a Carles, “part de la nostra essència, part del nostre ADN”. Va ser un dels artífexs del ball simultani dels 44 capgrossos que va esdevenir el gran atractiu de la festa dels Capdidats. Fa una vintena d’anys que viu a Terrassa i sempre s’ha sentit atret per la cultura popular, una passió que viu ara amb Nans i Capgrossos i ha viscut a altres àmbits, com el casteller amb els Minyons. Tota la seva vida ha estat vinculat a l’escoltisme i els seus fills formen part de l’Agrupament Torrent de les Bruixes, que és qui s’encarrega de fer ballar les figures. Bernat Carles i la seva junta s’han marcat com a repte visualitzar nans i capgrossos, lliurar-los més al gaudi de la ciutadania, obrir les portes d’una expressió cultural que, amb aquesta obertura, pot esdevenir porta d’entrada a altres formes tradicionals i altres entitats.
Berta Company
Pastissera
Integrava el grup de set aspirants a Capgròs de l’Any, però li costava molt postular-se al guardó popular amb arguments a favor seu. Al final, en una entrevista amb aquest diari, es va atrevir a exposar-ne alguns motius relacionats amb una dedicatòria gremial: no havien de votar-la per ser la Berta Company, sinó com a forma de reconeixement a la feina de totes les persones del seu ram, a tota la gent “que ens agrada la feina que fem, que ens llevem d’hora per fer les coses d’una manera diferent, més artesana, més autèntica, més sostenible”. La Berta és això precisament: passió per la feina, consagració a l’artesania pastissera. I aquestes són les raons que segurament estan darrere del predicament que ha assolit, amb una legió d’adeptes que esperen les seves elaboracions, condensació de singularitat i creativitat a l’obrador de cremes, nates, xocolates. Guanyadora de la Fava d’Or al dolç més singular de Catalunya, gràcies al seu cardinal, el 2023 va obtenir la Fava de Cacau de Sant Vicenç dels Horts, que es lliura a les millors pastisseries de Catalunya. Hàbil en la combinació d’avantguarda de fruites àcides, maracujà, llimona, mandarina, gerd o taronja, i, per descomptat, xocolata, és la responsable de la Xicra, establiment radicat a Sant Pere que va ser col·locat entre els 50 millors de Catalunya en aquest ram.
Andrés Hurtado
Usuari de Prodis
La Fundació Prodis ha estrenat casa nova amb la rehabilitació d’una antiga fàbrica tèxtil, un pas que constitueix un punt d’inflexió en aquesta institució bolcada en l’assistència i la promoció de les persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn mental o paràlisi cerebral. Hem escollit Andrés Hurtado, usuari del centre des de setembre del 2023, com a símbol del treball diari d’una entitat exemplar. En una entrevista, l’Andrés deixava clar que a l’altra seu “hi havia molt d’embolic”, mentre que al Vapor tot era “gran i bonic”.
Antoni Flores
Ex intendent major de la Policia Municipal
El 27 de novembre va enviar una circular interna per anunciar que deixava el càrrec i en el passat ple ordinari es va acomiadar dels regidors. Antoni Flores Lorente havia accedit a la màxima responsabilitat com a cap de la Policia Municipal de Terrassa, en qualitat d’intendent major, feia poc més de vuit anys. Era intendent dels Mossos d’Esquadra a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa i ara, el gener del 2025, tornarà a la policia catalana “amb la il·lusió que comporta assumir noves responsabilitats i nous reptes”, afirma. Al cos municipal serà substituït per l’intendent Daniel Guillem.
Laura Pinyol
Vicepresidenta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya
La periodista Laura Pinyol (Terrassa, 1979) va entrar l’any 2022 com a consellera secretària al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (l’autoritat reguladora en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada). Tanmateix, el setembre d’enguany va ser-ne nomenada vicepresidenta. A banda d’estar al cim de la regulació televisiva i de la reflexió sobre el model comunicatiu a Catalunya, també és escriptora. Després del seu debut amb “El risc més gran” (l’any 2018), aquest setembre presentava la seva segona novel·la, “Material sensible”, un altre cop de la mà d’Amsterdam Llibres. La narració arrenca amb el fet de quedar-te embarassada com un fet inexplicable, improcedent. Però no és una novel·la només sobre la maternitat. Parla de les relacions humanes, amb les guerres com a teló de fons.
Miquel Sàmper
Conseller d'Empresa i Treball
Miquel Sàmper, qui va ser conseller d’Interior entre el setembre del 2020 i el maig del 2021 al govern de Quim Torra, ha tornat aquest any a la Generalitat de Catalunya. L’advocat i polític egarenc va ser nomenat el 12 d’agost nou conseller d’Empresa i Treball a l’executiu de Salvador Illa. A principis d’any havia abandonat la militància de Junts per Catalunya “per coherència” personal i política i el maig s’havia sumat a la plataforma de suport a l’aleshores cap de llista del PSC. Al consistori egarenc ja havia tingut responsabilitat com a tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Indústria i Ocupació durant dos anys. Com a titular de la cartera d’Empresa i Treball, s’ha compromès a continuar l’esforç industrialitzador i posar l’èmfasi a agilitar i simplificar els procediments i tràmits administratius per tal de fomentar i accelerar el creixement econòmic.
David Comellas
CEO d'AEInnova
L’empresa de la qual és conseller delegat ha consolidat l’objectiu d’apropar les tecnologies més disruptives a la indústria per transformar la calor residual en electricitat. AEInnova va començar l’any havent tancat amb èxit una ronda de finançament de 3 milions d’euros i enguany ha vist reconeguda la seva tasca amb distincions com el premi de l’Innovation Radar del Consell Europeu de la Innovació i l’Agència Executiva de les PIME (EISMEA) a la categoria “Sustainabiliy Tech”. Havent desenvolupat uns innovadors sensors industrials sense fils per a manteniment predictiu, la firma egarenca ha complert enguany una dècada des de la seva fundació. Ha participat en fires de primer nivell i afronta ara el repte de passar de ser una empresa purament tecnològica i científica a una empresa productiva i comercial.
Marta Sánchez
Presidenta de Cerclemón
L’economista i empresària terrassenca ha assumit enguany la presidència de Cerclemón, la comissió solidària impulsada des del Cercle Cecot de Joves Empresaris. Ha agafat el relleu a Santi Ventalló. Sota la seva presidència, s’ha celebrat la tercera edició del seu sopar solidari, que a l’estiu va aconseguir recaptar 20.263 euros que van ser lliurats a Avan per a l’atenció i cura de persones amb malalties neurològiques. Durant la 29a Nit de l’Empresa de la Cecot, Cerclemón va recollir també 3.000 euros que van anar a parar a la Fundació Educativa Terrassa. Sánchez ha compaginat aquesta responsabilitat amb la vicepresidència de l’Autcat - Organització d’Autònoms de Catalunya, des d’on ha impulsat una campanya audiovisual a les xarxes socials per donar visibilitat a la realitat del sector autònom des de la perspectiva de gènere.
Albert Algarra
CEO de Kloutit
El jove terrassenc s’ha associat amb el seu germà, l’Adrián, i un amic, Alexis Pairetti, i han fundat Kloutit, una empresa emergent que ha ideat una innovadora solució per fer front a les retrocessions en el comerç electrònic. Es tracta de la primera eina especialitzada que ataca aquest problema amb algoritmes propis, 100% automatitzada i basada en intel·ligència artificial (IA). El projecte va néixer després de l’experiència d’Albert Algarra, que havia treballat en l’àmbit del frau i l’optimització de pagaments en línia i havia vist el temps que es dedicava a preparar les defenses d’aquests casos. Kloutit ha aixecat 540.000 euros en la seva primera ronda de finançament, que ha estat liderada per Lanai Ventures i BStartup 10. També hi han participat directius de Stayforlong, ByeTravel, Atrápalo i Destinia.
Pere Amat
Conseller Delegat de Neklar
Pere Amat està liderant l’obertura d’una nova etapa a l’empresa de la qual és conseller delegat. La companyia terrassenca en qüestió va canviar el seu nom comercial a finals del 2023, i va passar d’Estamp a Neklar —la raó social de la firma no va canviar—, amb la voluntat d’accelerar l’evolució dels seus clients cap a una mobilitat sostenible. El 2024, l’empresa ha complert 40 anys, un aniversari que ha coincidit amb aquesta transformació d’una empresa monoproducte a una companyia multiproducte. Neklar és reconeguda mundialment pels aïllaments tèrmics per a motors de combustió interna, però ha començat una intensa activitat per desenvolupar productes complementaris o alternatius per a la nova mobilitat.
Feliu Formosa
Escriptor i traductor
El món de les lletres ha viscut enguany una notícia de caràcter personal, però celebrada: Feliu Formosa tornava a Terrassa. De fet, s’hi va instal·lar a principis de setembre, després d’haver passat anys a Igualada (i anteriorment, a Barcelona). El fill pròdig de la ciutat tornava a casa (concretament a la residència de gent gran de Sant Llàtzer), si bé no és fill natal: Formosa és sabadellenc. Tanmateix, va viure molts d’anys a la ciutat i va treballar a l’Institut del Teatre (al carrer de la Rasa) durant diverses dècades. D’aquí l’estima que té entre la gent del teatre i la cultura en general, tot sent considerat “uno di noi”. També és fill adoptiu de la ciutat, que l’Ajuntament de Terrassa li va atorgar l’any 1993. Avui dia, no és difícil trobar-lo removent llibres i llegint la premsa a la llibreria Comado Roca (al passeig d’Ègara). Bentornat, Feliu!
Caye Casas
Director de cinema
No és que “La mesita del comedor” no hagués aconseguit prèviament diferents premis cinematogràfics. Però és que la piulada de Stephen King a X (antic Twitter) probablement va fer més per a la seva promoció que picar pedra durant tot l’any anterior. L’escriptor de terror més reconegut del planeta posa pels núvols el film del terrassenc Caye Casas: “Crec que mai, ni una vegada a la teva vida, has vist una pel·lícula tan negra com aquesta. És horrible i horriblement divertida. És el somni més fosc dels germans Coen”. Era el mes de maig i el mateix Casas reconeixia que, després de la piulada, el recorregut de “La mesita del comedor” tornava a néixer.
Maite Piqueras
Directora del Cinema Catalunya
El Cinema Catalunya acaba de tancar un gran any pel que fa a espectadors. A falta de calcular les xifres totals del 2024 (que faran públiques els dies vinents), s’intueix que les xifres s’hauran acostat als seus millors registres (que van ser just abans que esclatés la covid-19). El motiu és que tres pel·lícules produïdes a Catalunya (i rodades en part en llengua catalana) han atret el públic com mai. El gran èxit ha estat “Casa en flames”, que ha fet història col·locant-se com el film més vist en aquest cinema al llarg del segle XXI. “El 47” i “Marco” també han ajudat a atraure molt públic. És per això que el Cinema Catalunya és un dels noms protagonistes del 2024, amb la directora, Maite Piqueras, al capdavant, així com la resta de l’equip tècnic que l’acompanya.
Conrad Roset
Dissenyador de videojocs
No hi ha gaires dubtes que Conrad Roset és un dels noms de la cultura terrassenca aquest any. I és que ha rebut tants de premis que pràcticament se li han superposat els espais per a la celebració. Ja el mes de maig, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) anunciava que l’artista terrassenc rebria el Premi Nacional de Cultura 2024. A l’octubre, Nomada Studio (cofundada per Roset l’any 2018) començava la promoció del segon videojoc, després de l’èxit mundial que va suposar “Gris”. En aquesta ocasió, es va batejar amb el nom de “Neva” i el seu llançament va ser molt ben rebut per la crítica. Posteriorment, a principis de desembre, el Govern anunciava que atorgava la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2024 a Nomada Studio. “És l’honor institucional més gran que atorga la Generalitat”, va expressar Roset. I per rematar-ho, a mitjan desembre, “Neva” va ser premiat com el millor joc d’impacte social, en el marc dels prestigiosos The Game Awards (coneguts com els Oscars del sector). Un palmarès rodó!
Dani Olmo
Campió d'Europa amb la Selecció espanyola
El futbolista terrassenc de 26 anys va complir aquest estiu el seu gran somni des de petit: jugar al primer equip del FC Barcelona. El 2024 va ser per a ell un any d’autèntic somni. A l’estiu es va proclamar campió d’Europa amb una selecció espanyola de la qual ell va ser un dels grans protagonistes. I poques setmanes després va fitxar pel Barça després de passar cinc temporades al conjunt alemany del Leipzig. Amb només 17 anys, Dani Olmo va prendre la difícil decisió de marxar del seu club de tota la vida, el Barça, per anar a buscar fortuna a la lliga croata. Ningú no li ha regalat res. Després de anys allunyat dels focus, ha tornat a casa com una autèntica estrella. La seva adaptació al Barça de Hansi Flick ha estat ràpida i eficaç. Ara, Olmo espera poder continuar defensant la samarreta del FC Barcelona.
Berta Abellan
Subcampiona del món de trial
L’estrella terrassenca del trial, Berta Abellan, s’ha proclamat subcampiona del món. Amb només 25 anys, Abellan acumula sis subcampionats mundials en els darrers set anys. L’any 2021 es va classificar tercera. Durant tota la seva carrera esportiva, ha viscut a l’ombra de la britànica Emma Bristow, que enguany ha decidit retirar-se. Al Trial de les Nacions, la pilot terrassenca va pujar també al podi i es va classificar en tercera posició. En el decurs de la seva carrera, s’ha proclamat cinc vegades campiona d’Espanya de trial i ha guanyat quatre títols del Trial de les Nacions. El 2025 espera aixecar el seu primer títol mundial.
Àlex Pintado
Bronze al Mundial sub-21 d'Atletisme
Un dels atletes catalans amb més talent i projecció, el fondista terrassenc Àlex Pintado va córrer el mes d’agost la millor cursa de la seva vida. Amb un temps de 3’41”03, es va penjar la medalla de bronze en la prova dels 1.500 metres del Campionat del Món sub-20 d’atletisme que es va disputar a Lima. A la capital peruana, llavors amb només 17 anys, va entrar en la història en travessar la línia de meta per darrere de l’atleta australià Cameron Myers, que va ser plata amb 3’40”60 i de l’etíop Abdisa Fayisa, que es va proclamar campió. Amb una progressió extraordinària, el terrassenc va entrar en la darrera recta avançant els seus principals rivals i va assolir el primer gran podi internacional de la seva encara curta carrera atlètica. El sol fet d’haver corregut aquella final li semblava impossible, per una simple qüestió de rànquing. No només la va córrer, sinó que va fer podi. El seu bronze va ser l’única medalla de la delegació espanyola en aquest Mundial. Com a curiositat, Pintado es va classificar per a Lima després de prendre-li al seu pare, el també atleta Ricard Pintado, un rècord personal amb gairebé 35 anys d’història. Va ser l’agost al míting de Castelló. Gràcies a la seva gran progressió, Pintado ha signat aquest mes un important contracte pel New Balance Team després d’una llarga trajectòria defensant els colors del Playas de Castellón.
Cristina Montesinos
Primera atleta olímpica de Terrassa
L’atletisme femení egarenc no havia tingut mai cap representant en uns Jocs Olímpics. La marxadora Cristina Montesinos (30 anys) va ser aquest estiu a París la primera olímpica de la ciutat en els 20 quilòmetres marxa. En una duríssima cursa, va arribar a la plaça de Trocadero en una meritòria desena posició amb un registre d’1.29’11” en una cursa que va guanyar la xinesa Jiayu Yang. A la capital francesa va disputar també el relleu mixt, en el qual va acabar en la novena plaça amb un temps de 2.56’10”, fent equip amb Miguel Ángel López.
Paula Leitón
Medallista d'or a París
La waterpolista terrassenca ha tocat el cel amb només 24 anys. El 10 d’agost va culminar una excepcional trajectòria esportiva proclamant-se campiona olímpica als Jocs de París 2024. A la gran final, la boia del CN Sabadell i les seves companyes de selecció es van penjar la medalla d’or en batre la selecció australiana per 11 gols a 9 a la gran final olímpica de la capital francesa. Tot i la seva curta edat, Leitón ja ha viscut tres Jocs Olímpics. Es va estrenar l’estiu del 2016 a Rio de Janeiro, amb 16 anys acabats de fer, i va acabar en cinquena plaça. El 2021, a Tòquio 2020, va penjar-se la medalla de plata. I quatre anys més tard, amb 24 anys, va pujar al lloc més alt de l’Olimp. La final de París és el partit més emotiu que ha disputat Leitón. La seva família ho va celebrar amb ella a La Défense Arena.
