Terrassa

Normalitzant el català en 21 dies

La iniciativa “21 dies. D’entrada parla en català” té una bona rebuda a Terrassa gràcies a les aportacions de personalitats com Pere Arquillué, Lildami o Mustafa Ben El Fassi Mezouar, el síndic de greuges

  • Normalitzant el català en 21 dies

Ara a portada

Publicat el 15 de gener de 2025 a les 11:08
Actualitzat el 15 de gener de 2025 a les 11:09
És habitual trobar-nos en situacions en què instintivament canviem d’idioma –concretament, del català al castellà–, quan parlem amb persones que no coneixem. “Estem demanant a la resta un esforç per aprendre el català, que nosaltres no estem fent pel temor de si no el poden mantenir. Perquè ens surt aquesta bona educació malentesa, per canviar d’idioma de seguida. Cal que ens esforcem una mica més”, confessa Montserrat Caupena, regidora de Polítiques Lingüístiques. D’aquí va sorgir la necessitat de la creació de la campanya “21 dies. D’entrada parla en català” del Consorci per a la Normalització Lingüística, impulsada a Terrassa per l’Ajuntament de Terrassa i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Terrassa i Rubí, al darrer trimestre de l’any passat. Una campanya que serveix de tasca per recordar que es pot parlar en català amb tothom, evitant qualsevol prejudici. I la xifra dels 21 dies no és pas fruit de l’atzar, ja que representa que són tres setmanes les que es necessiten per a crear un hàbit. Hi ha hagut signes notoris de connexió amb la població terrassenca, afirma el CNL, ja que al compte d’X - l’antic Twitter - de l’Ajuntament, normalment hi ha una mitjana de 900 visualitzacions per publicació. Amb el vídeo de presentació d’aquesta campanya hi ha més de 69.000 visualitzacions. Hi ha feina per fer, explica la directora del CNL de Terrassa i Rubí, Teresa Garcia, perquè “tenim comprovat que a l’atenció oral del comerç, que hi ha un índex molt baix de salutació inicial en català, i en canvi, hi ha una capacitat molt alta per continuar la conversa en català”. Montserrat Caupena apunta que uns dels focus més interessants a qui dirigir aquesta campanya és el col·lectiu dels joves, perquè “tot i parlar gairebé tots el català, moltes vegades prefereixen el castellà perquè així van començar a l’hora del pati a l’escola”. “És preocupant - afegeix Teresa Garcia - perquè els joves són els parlants del futur”. Tot i això, la regidora informa paral·lelament que han vist un impuls pel que fa a la cultura catalana, però “ara cal que això es vegi al carrer”.

Testimonis

Lildami, cantant

“Tant se val l’aspecte de la persona, com sigui, la feina que fa, i on siguem. Per què no fem aquest primer pas sempre en català? Sovint, tendim a canviar d’idioma pel fet que no coneixem la persona i amb por que no ens entengui, però… Ei! Intentem fer aquest primer pas en català. És probable que aquesta persona no parli el català, però potser sí que l’entén. Llavors, intentem aquesta primera aproximació en català, així estarem ajudant el seu aprenentatge del català i la normalització. Per què 21 dies? Doncs bé, segons el psicòleg, és el temps que es triga a absorbir un hàbit. Per la meva feina, em passo el dia coneixent gent i, sovint, sense voler-ho, canvies l’idioma perquè intueixes que la persona a la qual t’estàs adreçant no sabrà o no entendrà el català. I això és un error, i és quelcom que em passo diàriament intentant corregir. I després, si no l’entén o no el parla, ja anirem regulant. Però d’entrada, fer el primer pas en català”.

Pere Arquillué, actor

“Cal parlar català amb tothom: sigui del color de pell que sigui, és igual com vagi vestit, vingui d’on vingui. Primer, parlar en català, amb tothom: als forns, als bars, als restaurants. Per mi, això, no és un repte obligatori, no ho faig obligatòriament. Ho faig perquè em sembla que també és donar una oportunitat a aquella gent que el vol aprendre. O, fins i tot, hi ha molta gent que l’entén, encara que no el parli. No passa res, que parli en castellà i jo parlo en català, o en qualsevol altre idioma que em parlin. Hi ha moltes vegades que ens trobem això, no? Comences parlant en català i l’altre et contesta en castellà. Si realment veus que no l’entén ni el parla, doncs no passa res. Es canvia i ja està. Però mirar d’entrada, sempre parlar en català. Només són 21 dies. Jo us animo des d’aquí a tothom que ho proveu. Per què? Doncs perquè una llengua és viva si la fem servir. I sembla que últimament anem una mica pel pedregar. Doncs jo us animo a fer-ho”.

Antonio Fernando Fonseca, policia municipal

“Consisteix a parlar en català amb tothom, independentment de l’aspecte que pugui tenir aquesta persona. Per què hem de pensar que aquesta persona no sap parlar o no entén el català? Doncs provem-ho, d’entrada, i veurem si aquesta persona no l’entén. A la meva feina, moltes vegades, d’entrada, la gent em parla en castellà. Comencem a parlar en català! Així doncs, us animo a parlar en català durant 21 dies amb tothom i a tot arreu. Perquè una llengua és viva si es fa servir”.

Mustafa Ben El Fassi Mezouar

“Com a síndic de greuges de Terrassa, mantinc sempre a la primera conversa el català. Em dirigeixo en català a totes les persones, però si em demanen de canviar d’idioma, jo canvio al castellà o a l’àrab. Però comento a moltes persones que haurien de començar parlant amb la gent en català. Perquè no importa el seu color, la seva raça… És molt important potenciar el català. Us animo a totes i tots a parlar en català, perquè és una cosa enriquidora”.

8 de cada 10 terrassencs canvien al castellà

Avisava Teresa Garcia que a Terrassa hi ha un baix índex de salutació inicial, i és que dades del projecte d’informació sociolingüística #català947, de la Secretaria de Política Lingüística, revelen que el català no arriba al 45% com a llengua oral de salutació als sectors comercials a la ciutat. Els sectors amb més presència de català a la llengua de salutació són finances (67), oci i formació (58), tèxtil i derivats (50) i salut i estètica (48). Xifres que, per ser les més altes, no deixen de ser baixes. A la cua hi trobem el sector de la restauració i l’hostaleria, on només en un 29% de les ocasions rebríem una salutació en català. Dades alarmants, i més sabent que el 90% dels terrassencs entén perfectament el català, segons el CNL. Potser per això, el català sí que creix quant a disponibilitat lingüística als sectors. De fet, el percentatge en aquest aspecte s’eleva fins al 74%. El català està prou disponible als sectors comercials a Terrassa, però no s’opta gaire com a llengua inicial de salutació. Una conclusió que sembla confirmar-se amb les dades del CNL, que diuen que 8 de cada 10 terrassencs acostuma a canviar de llengua al castellà per a presentar-se. Potser, el problema d’optar pel castellà a l’hora de saludar rau en els rètols comercials. Subconscientment, podem llegir un cartell d’un establiment en castellà, i això ens pot influir en la tria de la nostra llengua per saludar. I és que a Terrassa, la retolació identificativa dels comerços no arriba al 70%, i la informativa és del 73%. Unes dades pobres que deixen la ciutat a la posició número 20 de l’índex de 36 municipis del projecte #català947.

Notícies recomenades