Cal revisar la festa dels Tres Tombs?
Una festivitat amb fidels, i cada vegada més detractors. Els organitzadors admeten una manca de recursos que fa que la desfilada cada vegada llueixi menys. Des de l’Ajuntament s’insinua que es proposaran canvis per transformar la celebració

- Sant Valentí: 5 red flags i 5 green flags per a una primera cita
Ara a portada
Publicat el 13 de febrer de 2025 a les 19:54
Actualitzat el 14 de febrer de 2025 a les 11:05
Abans, durant i després del 17 de gener, les poblacions de Catalunya s’omplen de desfilades de cavalls, ases i carruatges per celebrar la festivitat de Sant Antoni Abad, protector dels animals, més coneguda com els Tres Tombs. Una celebració que es manté des de finals del segle XIX, on els animals presents són homenatjats i beneits. “És una festa històrica tradicional que està reconeguda pel país i fa reviure part del nostre passat, on l’únic mitjà de transport eren aquests equins i eren necessaris pel desenvolupament industrial i cultural que hi ha hagut. No podem oblidar mai els nostres orígens, les nostres arrels i els nostres costums”, defensa Joaquim Riera en nom de l’Associació Amics dels Tres Tombs de Terrassa.
La festivitat té molta tradició a la ciutat, però amb els pas dels anys i la presa de consciència pels drets dels animals, ha crescut el nombre de detractors. Les grans rues que omplien la rambla d’Ègara són història, malgrat que aquesta tradició es manté en peu i aconsegueix seguir aplegant fidels i curiosos.
A l’edició d’enguany, els organitzadors afirmen haver vist més assistents que l’any passat, encara que l’Ajuntament no compta amb dades per saber-ne l’exactitud. Centenars de persones van acompanyar el recorregut dels equins i els carruatges des del camí de Can Boada fins a la rambla d’Ègara. El que sí que és cert i es reconeix des de l’Associació és que manquen recursos. Es necessiten més col·laboradors i més voluntariat per mantenir viva la celebració. A més, reclamen que les hípiques s’han d’involucrar més, perquè el negoci és seu, i ells l’únic que fan és mantenir aquesta tradició sense ànim de lucre. Aquest any, la desfilada va comptar amb 30 cavalls de muntura, xifra superior a la de l’any passat. El que sí que s’ha reduït és el nombre de carruatges: 9 en total, 3 menys que l’edició anterior. Una de les grans diferències amb els altres anys, diuen els organitzadors que pot ser l’absència de grans carruatges tirats per tres o més cavalls.
La coincidència d’aquesta festivitat entre pobles tampoc ajuda a l’hora d’omplir la ciutat de protagonistes i visitants per veure aquesta festa. Enguany, els Tres Tombs de Terrassa van coincidir amb El Pinell de Brai, amb Sant Joan Despí i amb Santa Eulàlia de Ronçana i amb Barberà del Vallès. Fet que, diuen des de l’associació, “fa que es reparteixin molts traginers pel territori”.
Per aquestes raons, diversos assistents a la desfilada d’aquest any l’han considerat “desangelada” i amb menys emocions que històricament. De fet, prop de 40 membres de les entitats Barcelona i Vallès Animal Save es van aplegar pel recorregut de la rua per protestar de manera silenciosa reivindicant els drets dels animals. Parlaven de les maneres en com s’evidencia el patiment dels cavalls en aquests casos, tals com moviments nerviosos constants, estereotípies evidents com el balanceig de cap amunt i avall o de costat a costat, sacsejades de cap, o salivació excessiva entre d’altres. Tot plegat, fruit del contacte constant amb l’asfalt dels carrers, l’excés de càrrega i la presència constant de persones pels seus voltants.
Noel Duque, regidor de Benestar Animal, opina que és una tradició que “segur que al darrere hi té molta passió i molta voluntat. Però ara, sembla que s’hauria de transformar urgentment”. Duque fa una crida a convertir-la “en una festivitat animalista de veritat. Que no deixi cap dubte que els animals pateixen i que reuneixi les entitats animalistes entorn a la voluntat de beneir els animals, cuidar-los i valorar-los”.
Els Amics dels Tres Tombs de Terrassa, però, asseguren que “els primers defensors del benestar animal són els que participen en aquesta festa. Són aquelles persones que cuiden i vetllen per aquests animals els 365 dies l’any”.