El Ball de Gitanes fa bategar la cultura popular a la plaça Vella

La pluja ha aguantat i la plaça Vella s'ha bolcat en una exhibició de força de la cultura popular amb la segona Ballada Popular de Gitanes de Terrassa que enguany ha arribat als 192 balladors, gairebé el doble que l'any passat, que va ser el de l'estrena. Mitja hora abans de començar, la majoria de les 300 cadires que s'havien col·locat fent rotllana a la plaça ja eren ocupades amb famílies i gent de totes les edats. Han estat molts els terrassencs que s'han acostat a la plaça. Les cadires eren plenes, i molta gent a peu dret, puntual a la cita. Alguns ja sabien a què hi venien i han anat amb temps per agafar lloc, però d'altres sorpresos de trobar-se una plaça Vella plena ben animada s'han quedat a esperar què hi passava. El ball ha estat encapçalat per un cavallet de cartó-pedra que onejava una senyera i que ha fet més vistosa la ballada. A continuació, el Ball de Diablots, breu, amb una coreografia feta per a l’ocasió. I finalment la ballada amb les parelles de balladors que feia quatre mesos que assajaven. Faldilla de flors, pantalons a l’ample, espardenyes de set vetes, clavells, cintes, castanyoles. El vestuari tradicional català ha omplert de color el cor de la ciutat. El 2024 van sortir a ballar 98 persones i aquest any no només s'ha doblat la participació sinó que ja hi havia gent del públic que parlava de participar l'any que ve. La filera de balladors ha obert el ball encapçalat per dues parelles, per tal que hi hagués una parella de nuvis joves i una de gran i que el d'avui es visibilitzés com un acte intergeneracional. Jaume Maeso i Júlia Roca han estat la parella jove i Jordi Sucarrats i Sílvia Torrades, la gran. Abans de la primera nota de música, a la plaça Vella ja hi havia expectació, infants enjogassats anant amunt i avall, i els nervis i il·lusió, inevitables, dels balladors. Després, el públic els ha acomiadat amb ovacions i visques. Entremig, els diferents balls, amb unes 200 persones molt diverses i una posada en escena que s'ha treballat amb molta cura els últims mesos. Cadascuna de les danses amb una coreografia diferent: el galop, el pas doble, la jota o el xotis. Tot això acompanyats de la música dels alumnes de l'Aula de Música Tradicional i d'altres músics a títol individual. Els assajos han estat dirigits per la Raquel Sánchez i la Leo Tobajas.

Entre el públic que en gaudia, hi havia famílies que a plaça hi tenien una o dues generacions de balladors i dansaires i exdansaires. Però també enamorats de la cultura popular i curiosos. Tots han celebrat l'esforç per revifar la cultura popular a la ciutat.

Alguns dels assistents preguntats per aquest diari no han estat mai dansaires de balls tradicionals com el de les Gitanes, però sí han animat o volen animar els fills o nets a provar-ho.

Miquel Torrella, de 36 anys, portava en braços la seva filla de 2 anys. "Nosaltres som de Manresa i la volíem apuntar aquest any a un esbart, però encara és molt petita, no podem fer-ho fins que faci els 3", ha explicat. En la mateixa línia, Ángeles Rengel, de 77 anys, ha comentat que "l'any passat em va agradar moltíssim i repeteixo, vinc de Barcelona". La família de l'Ángeles també era a la plaça. "Jo no he ballat mai, però avui ho faran el meu fill, la meva jove i el meu net", ha apuntat, contenta.

També hi havia exballadors i aficionats de la cultura popular i els balls d'esbart com l'egarenca Imma Serrano, de 65 anys, que assegurava que "he estat exdansaire d'esbart i m'agrada molt, els he anat a veure abans de sortir i molt bé, estan molt animats. A Terrassa no recordo que es fes Ball de Gitanes, es fa a Rubí i a Sant Cugat... M'alegro que hagin recuperat aquest ball!". Per animar el públic a apuntar-s'hi l'any vinent, i com a cloenda, els balladors han agafat alguns dels assistents com a parella per fer una última ballada amb tothom.

Satisfacció dels balladors

Balladors veterans i novells celebraven l'èxit al final. La Cecília, l'Emma i l'Estel que van formar expressament un grup per participar-hi, amb el nom grup de Gallines i Galls, marxaven satisfetes. "És molt emocionant, és el primer any que ho fem i ha estat molt divertit després de molts mesos assajant cada setmana, som un grup de gent molt diversa de Terrassa, repetirem, ha estat molt xulo", deien. La meitat dels participants havien ballat ja prèviament a l’Esbart o tenien nocions de ball, però amb el doble de balladors de 2025, també hi havia moltes persones que no havien dansat abans en una ballada popular. [caption id="attachment_579797" align="aligncenter" width="700"] Foto de grup de la ballada de Gitanes / LLUÍS CLOTET[/caption] Jaume Maeso, un dels impulsors, i també un dels balladors que ha obert el ball amb la seva parella, Júlia Roca, es mostrava emocionat en acabar. "Molt contents, hem patit fins a l'últim moment per la pluja, però ha estat molt emocionant", ha assegurat. "Ha sortit com esperàvem, ja ho vam notar en les inscripcions, però també ens ha sorprès el nombre de públic, malgrat l'amenaça de pluja", ha dit. També estava molt satisfeta un dels Diablots, la Berta Marcet, que encara duia el maquillatge, però s'havia tret la màscara. "Ha corregut força la veu i hi havia molta gent del meu entorn que sabia que aquest dissabte es feien Gitanes", ha comentat. La jove ha destacat que "estic molt contenta de com ha anat; penso que tant el cavallet com els Diablots han acompanyat molt bé les Gitanes". Les ballades de gitanes són tradicionals a la majoria de pobles i ciutats del Vallès, però fins al 2024 feia molts anys que no es feien a Terrassa, almenys de les pròpies de la zona. Hi havia un grup que es diu Ball de Gitanes, però aquest era de l'estil dels que es fan al Penedès, un ball de cintes.

Recuperació d'un ball que sí que s'havia vist a Terrassa

Malgrat que aquesta ballada no es feia a la ciutat fins a l'any passat, hi ha referències d’un Ball de Gitanes a Terrassa fet per la visita que el rei Ferran VII va fer a la ciutat el 1828 i s'han trobat altres documents que parlen sobre els balls de gitanes que es ballaven a Terrassa per Carnestoltes durant els segles XIX i XX, també en casaments Vuitcentistes de l'Antic Poble de Sant Pere.