Inici del IV WSCITECH 2025, amb "La dona i la IA" com a eix central

Aquest dijous s'ha donat el tret de sortida a la quarta edició del Congrés Dones Ciència i Tecnologia (WSCITECH) amb la Intel·ligència Artificial com a eix central, enguany. Concretament, el fil conductor és el de ‘La dona i la intel·ligència artificial. La IA: reptes i debats amb perspectiva interseccional de gènere’. Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques de Gènere, i Joan Salvador, tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, han inaugurat la jornada acompanyats d'Heura Ventura, professora de l’ESEIAAT-UPC i representant del Comitè Organitzador, i de Carla Molins, Professora del CITM-UPC i representant del Comitè Organitzador. Tal com ressalta la regidora Melgares, la importància del congrés resideix en el biaix de gènere que hi ha en aquest assumpte, perquè "del total de persones que es dediquen a la IA, només un 22% són dones. Cal millorar perquè sabem que quan els equips són mixtes, sempre som més justos per la societat". Fet al qual es remet Heura Ventura per explicar el motiu del tema del congrés, i com es planteja de cara al públic: "Sempre pensem en continguts que puguin arribar a la ciutadania d'una manera amable i propera, buscant que siguin continguts pedagògics i alhora reivindicatius de la importància d'incorporar aquesta perspectiva de gènere en totes les esferes de la vida". La inauguració ha anat precedida per una conferència en un to distès, divertit, però alhora reivindicatiu, de la Doctora en Lingüística Teòrica i Aplicada, Cristina Aranda. Sota el títol "Piensa a lo grande de todos modos", la lingüista ha deconstruït diversos mites socials que giren entorn al patriarcat i el masclisme instal·lat al subconscient de la societat, i ha explicat com s'han establert d'igual manera a la Intel·ligència Artificial. Aranda ha advertit que la IA va de la mà i és pràcticament igual a la intel·ligència humana i, amb exemples pràctics, ha demostrat com d'esbiaixades estan l'una i l'altra, amb el que s'anomena parcialitat implícita: el prejudici anticipat comportant la falta de neutralitat, en aquest cas, decantada cap als homes. [caption id="attachment_581532" align="aligncenter" width="700"] Cristina Aranda durant la seva conferència / Nebridi Aróztegui[/caption] Acabat l'acte inaugural i la primera conferència de la jornada, s'han encetat les taules rodones en tres àmbits diferents: ciència i tecnologia, salut i comunicació i divulgació

Ciència i tecnologia

La taula de la "Dona i la Ciència i la tecnologia" ha comptat amb tres punts a tractar: com els homes, més que les dones, acostumen a ser els "early adopters" de la tecnologia; si som o no som conscients dels biaixos de gènere a la Intel·ligència Artificial; i l'ètica dins d'aquests biaixos de gènere. Virginia Carreras, formadora d'Smart Equality, i ponent de la taula de la IA i els biaixos de gènere, explica que "és normal que els biaixos siguin evidents, són un reflex a la societat. Hi ha molta manca de consciència de tots els biaixos que tenim perquè són culturals, estructurals, històrics". Per això, diu que "és fonamental prendre'n consciència", i una vegada complert aquest pas, la IA se'n podrà nodrir bé. "Hem d'estar en la creació, en la programació, en el disseny, però també en l'ús i en l'adopció de la intel·ligència artificial. No ens podem quedar enrere en aquest futur", conclou Carreras.

Salut

A l'àmbit de la "Dona i la Salut", s'hi han tractat les següents temàtiques: la "gamificació a la salut per a la hiperpersonalització d'intervencions al càncer de Mama: un enfocament integrat basat en IA i dades conductuals"; "utilitzar la IA per moments d'ansietat"; i "millor predir que curar: la IA com a eina per al diagnòstic primerenc de malalties cròniques i infeccioses". La ponent d'aquest darrer punt, Paula Petrone, investigadora de Barcelona SuperComputing Center, destaca que "la IA, conduïda per equips diversos, pot aconseguir una medicina preventiva que tendeixi a eliminar els biaixos que existeixen a la medicina". Els motius de la recerca en aquest àmbit rauen al fet que "fa molts anys que la medicina està orientada al sexe masculí - explica Petrone -. Els sistemes que s'usen en investigació amb animals, acostumen a ser amb mascles, i el 50% dels organismes són femenins". Per això, la investigadora adverteix que "a l'organisme femení hi ha diferències, com la menstruació, la menopausa, diferents hormones, de vegades, no es tenen en compte. Per això, poden sorgir errors de diagnòstics".

Comunicació i divulgació

Pel que fa a la "Dona i la Comunicació", el fil conductor s'ha guiat a través de: la "Intel.ligència Artificial i Lideratge Femení: nous models de desenvolupament i creixement"; "Despullant a dones: el biaix de gènere a la IA generadora d'imatges"; i les "Dones, la IA i la cerca de feina". Antoni Hernández-Fernández, doctor en ciència cognitiva d'ICE-UPC, ha estat l'encarregat d'exposar els perills de les aplicacions d'IA generadores d'imatge amb els continguts de nuesa, sexuals i pornogràfics. "El més greu és que aquestes aplicacions, sobretot, despullen molt bé a noies joves i, fins i tot, molt joves. Això indica, de forma indirecta, que segurament estan entrenades en pornografia infantil", alerta Hernández-Fernández. El ponent exclama que són aplicacions que s'han de prohibir "perquè denigren i humilien, i són aplicacions sense cap altra utilitat".  Alhora, Antoni Hernández-Fernández reconeix que "els homes ens hem d'implicar més en aquests congressos", enveient que l'assistència masculina no superava la meitat, ni de bon tros. "Aquesta realitat és un bé també per nosaltres: deixes de banda privilegis en certs contextos, però t'adones que guanyes moltes altres coses, i hi ha molta feina per fer", afirma. 

La segona jornada

Després d'aquestes primeres ponències, aquest divendres es durà a terme la segona part del WSCITECH 2025, la qual anirà dirigida al públic jove. També girarà entorn de la IA i la dona, i es tractaran aspectes econòmics i informàtics.