El 14 de març del 2020, el president del Govern central, Pedro Sánchez, va decretar, des del Palau de la Moncloa, l’estat d’alarma a tot el territori nacional, una mesura sense precedents. Aquella data es va gravar a foc en la memòria col·lectiva, ja que va marcar l’inici d’una situació inesperada i d’una magnitud desconeguda. I el que en un principi semblava que només serien quinze dies de confinament es va acabar prolongant durant un temps, i va significar un abans i un després.
Aquest divendres, cinc anys després d’aquella data històrica, el record de la pandèmia continua viu en la memòria de tots. Però en tenim un record positiu o negatiu? Malgrat que va ser un moment tràgic i difícil a escala social, molts terrassencs recorden l’època del confinament com una oportunitat per posar fre a la seva rutina frenètica i un espai per a la reflexió personal.
La terrassenca Maribel Chica (48), que va passar el confinament amb la seva exparella, reconeix que, tot i la preocupació constant per l’estat de salut dels seus familiars, va poder gaudir de temps amb ella mateixa. En la mateixa línia, Anna Albinyana (24) assegura que “van ser uns mesos de molta pau mental” i Clara Jorba (30) explica que “va ser un moment d’unió familiar molt bonic”.
Una dona passeja pel carrer durant la pandèmia de la covid / Nebridi Aróztegui
Però no tothom va estar acompanyat durant aquests mesos. I Cristina Moreno (41) és una de les persones que va viure el confinament sola. Però, per sort i a diferència de molts, afirma que no va sentir soledat, ja que la seva germana i els seus nebots eren els seus veïns, i es veien sovint, sempre mantenint les distàncies.
El descobriment d’aficions
D’altra banda, molts van descobrir noves aficions. Alguns feien esport i descobrien noves receptes de cuina, mentre que altres s’aficionaven als videojocs o aprofitaven per llegir tots els llibres pendents de la tauleta de nit. “El confinament em va apropar a companys de classe. A través de videotrucades estudiàvem junts i ens acompanyàvem”, explica l’Anna, que en aquell moment era estudiant de segon del Grau de Biologia de la Universitat de Barcelona, i que també es va aficionar a córrer, a fer manualitats i a tocar el piano. La Clara, en canvi, explica que amb la seva mare feien classes de zumba en línia i provaven receptes de cuina de croquetes i de patates braves, mentre que David Cuartero (25) va aprofitar per jugar amb els seus amics a videojocs, llegir, escriure i practicar esport.
Clàudia Portabella (24), que estudiava el Grau de Filologia Anglesa i Clàssica a la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca que gràcies al confinament es va acostumar a estudiar en línia, i ara ho manté. “Ara ho trobo molt bona opció per formar-me”, diu. En aquest sentit, la Maribel diu que va començar a estudiar: “Em vaig interessar en el comerç en línia, les pàgines web i les xarxes socials, i gràcies a això ara soc la responsable de la web de l’empresa on treballo”.
La salut mental
Pel que fa a les implicacions emocionals i en salut mental del confinament, la Cristina reconeix que “haver de perdre l’impuls natural d’abraçar-se” va ser una de les conseqüències més dures de la pandèmia. A més, la Maribel diu que va viure alguns “moments d’angoixa, però puntuals”.
Tanmateix, l’Anna ho recorda molt positivament: “La meva salut mental era molt estable; m’aixecava sense despertador i feliç, amb ganes de saber què m’esperava aquell dia”, recorda, satisfeta. I la Clara, tot i coincidir-hi, es manté més escèptica: “Penso que el cos és savi, i que ara només ens volem aferrar als bons records, perquè el patiment sempre s’intenta deixar enrere”. Per a ella, que durant aquells mesos va conviure amb la seva mare i el seu germà, el problema va ser la manca d’intimitat i de trobar un espai per a ella.
La Rambla durant la pandèmia de la covid / Nebridi Aróztegui
El que sí que és evident és que aquella època va venir acompanyada de moltes lliçons. “Va anar bé avorrir-nos; estem molt acostumats a la immediatesa i va ser un moment de frenar, de reconnectar amb els de casa”, afirma la Clara. Així mateix, la Cristina assenyala que va adonar-se de la vulnerabilitat de la vida i del seu privilegi en comparació amb les situacions d’altres famílies, a banda que va notar “un augment de la desconfiança entre les persones”. I l’Anna subratlla que es va adonar que els éssers humans són socials, a la vegada que “molt dolents per al planeta”. “És una cosa molt estranya de pensar, però el cert és que estava molt contenta per al planeta, perquè hi havia menys contaminació i menys soroll”, explica.
I si torna a passar?
Amb tot, però, com ens enfrontaríem a un segon confinament? El viuríem com la primera vegada? La Maribel espera “no haver de passar per això de nou” i la Clàudia diu que no té ganes de repetir-ho, però a l’Anna no li “faria res que passés una altra vegada”. “Va ser una pandèmia mundial i va afectar molt negativament a moltíssima gent de tots els països. I, fins i tot a l’altra punta del món, la gent encara en continua parlant”, conclou la Clara.
