Els conflictes d'"Adolèscencia" del dia a dia

És difícil no saber que un dels fenòmens del moment és la mini-sèrie anglesa "Adolèscencia". L'hagi vist o no, tothom n'ha sentit a parlar, i és que aquesta peça audiovisual de quatre episodis ha posat potes enlaire l'esfera popular per la profunditat del tema que representa. La sèrie no es basa estríctament en un cas real concret, però sí que s'inspira en diversos incidents de violència juvenil viscuts al Regne Unit als darrers temps. La temàtica principal tracta d'un jove noi de 13 anys, en Jamie, acusat d'assassinar una companya de classe, arran de la perillosa relació dels joves amb la tecnologia. Una de les paraules més importants de la trama és la masclosfera, que són comunitats d'internet que promouen ideologies misògines per culpar les dones dels fracassos amorosos amb els homes i, bona part dels conflictes que recull la sèrie tenen a veure amb les dificultats comunicatives que experimenten els joves en edats adolescents i juvenils.

Pot semblar un tema llunyà per la magnitud de l'assumpte que representa l'assassinat d'una jove per part d'un adolescent de 13 anys, però no cal anar tan lluny. Les dificultats comunicatives dels joves amb el seu entorn sempre han existit. Especialment amb la família. Un fet que Noelia Jurado, psicòloga clínica adjunta al Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil de Rubí del CST, atribueix al fet que “és un moment evolutiu en el qual els adolescents han de buscar autonomia, privacitat, separar-se una mica o qüestionar una mica les normes o els valors intrafamiliars, per acabar construint el seu propi autoconcepte”. A la pràctica, ho podem veure amb casos quotidians, com per exemple amb els fills de la Cristina Sanz, membre de l’AFA de l’Institut Investigador Blanxart, i mare d’una noia de 16 i un noi de 18 anys. Evidentment, la Cristina explica que “són molt diferents tots dos i cadascú té unes necessitats diferents”, però sí que ha observat que amb “els temes relacionats amb l’institut, temes dels seus amics, d’entrada no surt d’ells la conversa. Els hi has de preguntar i investigar una mica i treure la informació”.

Una bretxa generacional

És evident també que l’edat comporta diferències a l’hora de relacionar-se, com bé exposa Noelia Jurado: “Sempre hi ha un salt generacional que ens dificulta una mica més la connexió entre pares i fills”. Ara bé, la psicòloga clínica alerta que “en aquest cas, l’aparició de noves tecnologies dificulta encara més aquest procés”. Un fet que confirma Cristina Sanz dient que els seus fills “moltes vegades m’han deixat clar que ells s’expressen de forma molt diferent”, ja que considera que “la comunicació està evolucionant”.

Les amenaces de les xarxes

Un dels grans conflictes de la societat actual rau en la quantitat de temps que li dediquem a les xarxes socials. Ja no només pengem “selfies” i escrivim “whatsapps”; ara les tenim com un estil de vida, i cal cuidar-lo des de ben joves. La Montse Lupión, membre també de l’AFA de l’Investigador Blanxart i mare d’un fill de 15 i un de 28, explica que el seu petit passa diverses hores a Tiktok i Instagram: “Sí que és cert que veu moltes coses de futbol, però em vaig quedar molt soltada, quan veia que s’informava sobre temes de guerra i de política”. Per aquest motiu, justifica, “intentem veure les notícies amb ell per explicar-ho tot”, ja que considera que “no estem preparats per aquest món de xarxes que està venint”. També hi està a sobre la Cristina Sanz, qui està formada en xarxes socials, i ho considera “clau per conèixer bé l’àmbit digital, tant per pares com per fills”. I apunta que “l’edat mínima de per tenir xarxes és molt baixa”. En aquest sentit, Noelia Jurado reflexiona dient que “cal destacar l’exposició que tenen els joves continguts misògins i radicals a les xarxes”. Fent referència a la sèrie “Adolèscencia”, veu que “la influència de la masclosfera apareix en aquests contextos”.

De quina manera es pot treballar la comunicació?

Tots hem estat adolescents, al cap i a la fi, i sabem per les etapes que hem passat. En aquest sentit, Noelia Jurado apunta que en edat adolescent “va bé rebre una escolta activa, sense interrupcions, on es mostri interès real cap als fills”. Diu que així es pot desenvolupar una millor empatia, i que a la vegada “també és bo que no hi hagi prejudicis ni crítiques per avançat”. Els joves acostumen a tenir preocupacions sobre el seu futur sobre les seves relacions sentimentals, sobre nous inicis i sobre exploracions com ara l’alcohol; fets que la psicòloga clínica indica que són temes estigmatitzats, i per això convé comunicar amb tacte, “establint límits a les normes, que es puguin negociar”. Eines o situacions com la que comentava Montse Lupión, de veure la televisió amb una comunicació bidireccional explicant tot allò que no entenen, també ajuda a reforçar el vincle comunicatiu paternofilial. El més important per sobre de qualsevol eina o metodologia, considera Jurado, és “que els fills sentin que tenen un suport incondicional. Que no hi ha res que pugui afectar el vincle entre un pare o una mare i un fill”.