La Casa Soteras, un dels edificis més singulars del centre històric de Terrassa i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ha entrat en el mercat immobiliari. Es tracta de l’antiga seu del Banc de Terrassa, una finca senyorial de finals del segle XIX, situada al carrer de Sant Jaume.
La primera unitat que es posa a la venda d’aquest edifici és la planta baixa amb un impressionant jardí, per un import d’uns 550.000 euros. Segons Roger Albert, fundador de Roger Albert Real Estate, que en tenen l’exclusivitat, “és un immoble amb molta història i un valor patrimonial innegable”. L’espai d’habitatge compta amb més de 210 metres quadrats útils, jardí posterior ampli amb fonts catalogades i un porxo amb arcades.
“Quan entres, és un espai senyorial: sostres alts, amplada, llum... i a més tota la sortida al jardí, que conserva elements històrics originals”, afegeix Albert. La propietat és d’una família local: els baixos estan en mans de nou germans —vuit germanes i un germà—, mentre que el primer pis pertany al germà. Hi ha un segon pis que és de la mateixa família i un àtic amb propietaris diferents.
La intenció actual dels amos és posar a la venda dues de les quatre unitats: primer el baix i després el primer pis, que s’hauran d’actualitzar per entrar-hi a viure. L’immoble de la planta baixa té una escala que connecta al primer, però hi ha la divisió horitzontal feta i es vendrà per separat, “perquè amb les dues peces superaries el milió d’euros, que s’escapa de mercat”, apunta l’agent immobiliari. Més endavant, l’àtic també podria sortir a la venda, però té altres propietaris.
Un immoble amb història
La Casa Soteras, construïda el 1889, és un dels edificis més emblemàtics del cor de la ciutat. Durant dècades, va acollir la seu del Banc de Terrassa, una de les entitats financeres històriques del municipi. L’any 1909, l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner en va assumir la remodelació, dotant la finca de l’aspecte senyorial que encara conserva, ric en detalls modernistes.
La crisi econòmica dels anys vint va portar el banc a fer suspensió de pagaments, i el 1924 va acabar fent fallida. L’activitat va continuar com a Banc Comercial de Terrassa, que va mantenir la seu a l’edifici fins al 1944, quan es va traslladar al carrer Major. Aquesta última entitat acabaria integrant-se al Banc Comercial Transatlàntic, filial del Deutsche Bank. Amb la marxa del banc del carrer de Sant Jaume, l’edifici va passar a tenir un ús residencial.
La catalogació de l’edifici com a bé patrimonial obliga a preservar-ne els elements més característics, com les façanes, els motllurats interiors i els jardins.
“És una obra d’art”, resumeix Roger Albert. “Busquem un comprador que s’enamori de l’espai i que entengui el valor històric que té viure en un lloc així”. afegeix.
Un dels elements que dona encant a la Casa Soteras són els dos mosaics modernistes de la façana, que flanquegen un escut de Terrassa esculpit en pedra. Representen dues figures femenines plenes de color, en homenatge al comerç i la indústria. La gran portalada central que hi havia es va substituir per dues portes petites durant la reforma de 1944, quan es va adaptar com a habitatge.
Si passem pel carrer i alcem la vista, el conjunt, format per un cos central i dos laterals que el flanquegen, coronats cadascun amb una torre i pinyons modernistes, ens transporta fàcilment a una altra època, amb detalls que evoquen fins i tot una certa estètica victoriana.
Salvador Soteras (1874 – 1925) va ser l’arquitecte modernista que va reformar la Casa Soteras l’any 1909. Entre les seves obres també destaca la Casa Miquel Ibarz, a Barcelona.
