Les figures de sants tenen una alta implantació, principalment sota el paraigua de centres religiosos, és a dir, esglésies o temples. També se’n poden trobar com a ceràmiques o altres demostracions justament en els carrers que porten els seus noms. És un costum bastant estès. No totes les representacions de sants s’han dissenyat a l’ús, és a dir, de la manera clàssica, sense gaires ocurrències que se surtin dels guions o els patrons establerts, com a regla general.
No passa, tanmateix, amb el sant protagonista d’aquest espai d’avui. No és una escultura frugal, gairebé sense detalls i amb els tics que solen vestir aquestes manifestacions artístiques dedicades a sants i altres religiosos. No. Aquest Sant Valentí està farcit de coloraines i té detalls molt diferenciats d’altres treballs relacionats amb altres sants.
“Per Sant Valentí de l’any 1999, es va inaugurar un plafó de ceràmica situat sobre la porta principal amb una signatura que diu Bisbe Carles / autor Lluís M.R./ Dia de Sant Valentí 1999”, s’explica en el blog de l’enyorat Joaquim Verdaguer. El plafó està situat a la façana de l’església dedicada a aquest sant, que es troba a la plaça del Segle XX.
Un dels patrons
La presència d’aquest Sant Valentí té molt a veure en què aquest és un dels tres patrons de la ciutat i del qual “es conserven relíquies a l’altar de l’església de Santa Maria d’Ègara”, apuntava Verdaguer. No cal que es faci referència al dia de celebració d’aquest sant, o sí, el 14 de febrer. És una mena de celebració que el que vol és commemorar “les bones obres realitzades per Sant Valentí de Roma”, que estaven relacionades “amb el concepte universal de l’amor i l’afectivitat”. Per això o per algun motiu molt semblant, és el dia dels enamorats.
- ALBERTO TALLÓN
