En tot el que envolta l’interiorisme i la decoració hi ha un bon feix de tendències, algunes de més conegudes, altres no tant, algunes més celebrades i altres menys utilitzades. Una d’aquestes tendències que, molts dels experts assenyalen que aquesta tardor torna és el luxe imperfecte, que és “una manera d’entendre els interiors en què les petites irregularitats, les textures naturals i les marques del temps deixen de ser defectes per convertir-se en part de l’estètica”.
Durant molt de temps, en interiorisme. El luxe s’ha relacionat a superfícies perfectes, acabats impecables, materials brillants i espais amb tots els elements al seu lloc. Amb el luxe imperfecte, els habitatges ja no han de semblar un espai de mostra i l’objectiu s’encamina més a transmetre una certa autenticitat.
El concepte parteix d’una filosofia molt senzilla, que es basa en el fet que allò que és artesanal, natural i únic té un valor que sovint no pot reproduir una producció industrial perfecta i centrada en la uniformitat. Hi ha possibilitats en tota una sèrie d’elements, de diversos materials, que poden aportar una personalitat a una habitació o estança i que entronquin amb la idea de luxe imperfecte.
Els objectes de ceràmica, com a mostra, són uns bons representants d’aquesta tendència a l’hora de decorar les llars. Gerros, plats decoratius, llums o safates que han estat elaborades artesanalment introdueixen formes i textures que poques vegades són idèntiques entre si. La unió de diverses peces ceràmiques pot tenir més força visual que una gran quantitat d’accessoris..
Aquesta filosofia
També la fusta encaixa totalment amb aquesta filosofia, ja que és un material susceptible de mostrar les seves imperfeccions. Amb el temps, l’interès pels mobles que deixen veure les vetes, els nusos i les variacions pròpies de la fusta han acaparat l’interès dels compradors. Sense anar més lluny, una prestatgeria, una taula de fusta massissa o un banc poden ser un contrapunt càlid en un interior d’un habitatge dels nostres dies.
El luxe imperfecte també es pot manifestar en parets i superfícies i acabats amb pedra natural, les pintures amb textura o els revestiments que no busquen una uniformitat aporten millors sensacions. Es tracta de fer valdre tots aquests materials. Aquesta classe d’acabats funciona particularment bé en espais on es busca una atmosfera tranquil·la. A més, combinar fusta amb pedra, ceràmica o tèxtils naturals permet crear espais visualment més profunds.
Recuperar peces
Un altre punt que pot definir la concepció del luxe imperfecte és la recuperació de peces antigues.
Una tauleta o una cadira antiga, un mirall o una còmoda restaurada poden conviure a la perfecció amb mobiliari contemporani. Estem davant d’una barreja que evita que els interiors semblin excessivament nous i, d’altra banda, aporta una dimensió personal a l’estança on se situen aquests articles restaurats.També és positiu des de la perspectiva que es recupera una peça per donar-li una segona vida en lloc de substituir-la simplement perquè ja no encaixa amb les tendències del moment.
És molt important ressaltar que en aquesta tendència, l’artesania es pot convertir en un element diferencial. Davant de la realitat actual, amb una indústria que fabrica els seus productes en grans quantitats i de fàcil reproducció, els articles artesanals aporten un component particular i, a la vegada, únic i, probablement, irrepetible.
Una peça feta per un ceramista, un teixit artesanal, una cistella feta a mà o un article fet de fusta treballada per un artesà poden convertir-se en petits punts focals dins d’una habitació o estança d’un habitatge, sigui una casa o un pis o altres opcions.
Cal tenir en compte algunes precisions, com el fet que tampoc és necessari omplir la llar d’objectes artesanals. De fet, funciona millor seleccionar poques peces, que tinguin prou qualitat per si mateixes i donar-los protagonisme.
No desordenat
Una distinció important en tot això és tenir assumit que imperfecte no vol dir desordenat. El luxe imperfecte no consisteix a acumular objectes ni a crear espais desordenats. La clau és trobar l’equilibri entre ordre i espontaneïtat. Un interior pot ser molt cuidat i, alhora, tenir una taula de fusta amb una textura marcada, una ceràmica irregular o un moble vintage. En definitiva, aquesta imperfecció ha de semblar natural i en cap cas, forçada.
Altrament, és rellevant en aquest camp que tots els possibles canvis no necessàriament han de passar per una reforma de l’habitatge o d’algunes habitacions en concret. Algunes intervencions senzilles poden canviar completament l’atmosfera d’un espai.
En lloc de buscar que tot sigui nou, perfecte i combinat, s’ha de valorar allò que té una història o que aporta aquesta “imperfecció” en enfront de la idea imposada que només es troba la bellesa en la “perfecció”.
