Adolescents i vàpers: un hàbit disfressat d’innocu

La creixent tendència de les cigarretes electròniques en edats juvenils desperta preocupacions. Tot i no ser catalogats com a producte derivat del tabac, especialistes alerten del seu perill i avisen que els joves són vulnerables per generar-ne addicció

  • L’edat mitjana de provar els vàpers són els 14,4 anys, fet que obre la porta a estendre aquesta pràctica entre els joves -
Publicat el 31 de maig de 2025 a les 08:00

Els temps canvien, la joventut evoluciona i, amb ella, les tendències de tota la vida s’adapten als nous corrents. Malauradament, des de sempre, s’han vist joves agafant l’hàbit de fumar tabac ja en edat adolescent. Els últims anys, però, s’ha observat una tendència creixent que està substituint mica en mica el tabac, i fins i tot, està cridant l’atenció i fidelitzant aquelles persones que fins ara no fumaven: les cigarretes electròniques o vàpers

Terrassa n’és testimoni, i és ben habitual creuar-te amb les característiques i variades olors del fum d’aquests dispositius. El gran problema ve quan aquestes opcions arriben fàcilment a l’abast dels adolescents. “En venen els estancs de manera regulada, però també en venen a basars, i sobretot per internet”, afirma la doctora Ana Pizà, pediatra de MútuaTerrassa, alertant que “molts pares no són conscients que els seus fills fumen aquests dispositius i els demanen per internet. Hi ha opcions que ho camuflen fent veure que es tracta de productes com un glos de llavis o productes de manicura postissa”. 

El tabac tradicional és conegut mundialment per ser perjudicial. Els vàpers, però, encara tenen etiquetes difoses. “Van sorgir com l’alternativa per a deixar de fumar. L’objectiu era anar abaixant la nicotina mica en mica. Però ara han quedat establerts com un producte més”, apunta Pizà. La gran diferència entre els vapejadors i el tabac tradicional és que a l’hora de fumar les cigarretes, es crema el tabac; en canvi, amb els vàpers, no hi ha combustió, però sí que se li aplica una alta temperatura al líquid interior per a convertir-lo en gas. 

D’entre els components dels vaporitzadors, habitualment s’hi pot trobar la nicotina, els saboritzants i additius químics. “Per exemple, propilenglicol i la grisadina vegetal, que són productes que estan acceptats per la indústria alimentària, però que quan s’escalfen, poden ser irritants per les vies respiratòries i no estan provats a altes temperatures. N’hi ha molts que també porten formaldehyde i acroleïna, que aquests sí que són potents irritants per les vies respiratòries i per la boca”, repassa la doctora Pizà. I la perillositat, segons l’especialista, resideix a l’etiquetatge: “no se segueix cap normativa, no es considera un producte derivat del tabac. Normalment sí que hi apareix si conté nicotina o no, però no queden ben establerts la resta de components”. 

Un iman pels més joves

Aquesta equivocada sensació d’inofensivitat evoca temptació per a un públic que té vetat el tabac, com són els adolescents. De fet, segons l’Enquesta ESTUDES sobre alcohol, drogues i altres substàncies del Ministeri de Sanitat, l’any 2023, un 54,6% dels adolescents entre 14 i 18 anys afirmava haver provat els vaporitzadors en algun moment de les seves vides. 

“Es presenten amb una gran varietat de gustos, i uns dissenys atractius -esmenta Sandra Alberti, psicòloga sanitària de la clínica terrassenca Ikigai-. El seu consum està molt estès entre influencers i xarxes, i a la vegada, entre els mateixos adolescents es poden retroalimentar com una moda, una forma d’integrar-se dins del grup d’amics”.

Ens trobem amb un panorama que permet facilitats a l’hora d’adquirir dispositius amb nicotina que són igual o més perjudicials que el tabac. I amb l’afegit, que el tabac era fàcilment detectable, però els vàpers no: “en una edat en la qual t’has d’amagar dels pares perquè segurament no et deixaran fumar, apareixen els vapejadors que et permeten arribar a casa sense olor de tabac. És més, pots fumar a casa i semblarà que hi hagi un ambientador”, indica Ana Pizá. 

I aquestes facilitats, presenten altes possibilitats de contraure addicció en edats joves, perquè són més vulnerables. “El seu cervell encara està en desenvolupament en àrees de control d’impulsos i de presa de decisions -afegeix Alberti, en termes més fisiològics-. En edat adolescent no se sol tenir en compte les conseqüències perquè es busquen satisfaccions immediates, i aquestes comporten riscos”. I pres aquest risc, es converteix en un hàbit, i per aquest motiu, la doctora Pizà assenyala que “el perfil més comú d’adolescent que vapeja és el nen que està sol a casa, estudiant o jugant a la consola, o a les xarxes socials, i que mentrestant va vapejant aquest líquid que creu que és inofensiu”. 

La millor prevenció és l’educació

Davant d’una tendència creixent, val la pena estar correctament informat. Eines com aquest mateix reportatge serveixen per conscienciar la població, però els més joves també necessiten estar informats. “Es duen a terme bones campanyes i tallers a les escoles, però no acaben de calar en els adolescents -apunta Sandra Alberti-. És necessària la informació mèdica, però també caldria fer més èmfasi en una psicoeducació més preventiva i continuada en el temps”. D’aquesta manera, afegeix la psicòloga, “s’aporten eines emocionals, socials, per ajudar-los a sostenir, per exemple, la pressió de grup”.