Les pluges intenses, les inundacions, les ventades i altres episodis de meteorologia extrema són cada cop més presents i també ho són els ES-Alert amb què Protecció Civil avisa la població davant situacions de risc. L’episodi d’aquest dimecres n’és només l’últim exemple.
Davant d’aquest tipus d’escenaris, és normal que apareguin dubtes entre empreses i treballadors perquè no totes les situacions són iguals –una alerta pot arribar abans de començar la jornada, quan els treballadors ja són al centre o mentre es desplacen– i les solucions també depenen del tipus de feina: alguns empleats poden teletreballar, mentre que d’altres necessiten ser físicament al seu lloc de treball.
Manuel Monfort, advocat laboralista i responsable de l’àrea de Relacions Laborals de la Cecot, considera que les empreses han d’anar incorporant aquestes situacions als seus protocols. Les grans companyies, explica, “normalment ja tenen protocols”, mentre que en les petites és més habitual resoldre els episodis a través del contacte directe amb els treballadors. Tot i això, considera que aquesta qüestió està guanyant pes i que cada vegada més empreses comencen a preparar procediments específics. “Jos soc l’assessor de relacions laborals de la Cecot i aquesta setmana ha estat el tema estrella”, assegura.
Davant d’una alerta, una de les primeres opcions és el teletreball quan la feina ho permet. Les recomanacions de la Generalitat davant del temporal de dimecres van anar precisament en aquesta línia.
Monfort considera que si una empresa pot facilitar el treball a distància, “ho hauria de fer”. I si l’avís arriba quan els treballadors ja són al centre, l’empresa pot facilitar que es quedin a l’interior fins que passi la situació de risc. Una altra possibilitat, si és viable, és que tornin al domicili amb els mitjans necessaris per continuar la jornada a distància.
Es poden canviar les funcions o els horaris d’un treballador?
També es pot plantejar una flexibilització de l’entrada o la sortida per evitar els moments de més risc. En aquest cas, però, l’advocat recomana evitar canvis unilaterals. “Els treballadors organitzen la seva vida al voltant d’uns horaris”, recorda, i considera preferible arribar a acords amb la plantilla.
En les feines que no es poden fer des de casa, com les que es desenvolupen a l’exterior, es poden buscar alternatives temporals. Monfort posa com a exemple els jardiners o els treballadors de la construcció: si no poden treballar al carrer, poden assumir tasques interiors com organitzar el magatzem, preparar materials o avançar altres feines, sempre dins de les funcions i condicions que corresponen al lloc de treball.
I si l’alerta s’aixeca abans que acabi la jornada?
La situació també pot canviar durant el mateix episodi. Si les restriccions s’aixequen –ja sigui perquè s’havien establert fins a una determinada hora o perquè s’avança la fi de l’episodi– i el desplaçament ja és possible, el treballador que encara té jornada per fer hauria d’incorporar-se al centre, sempre que no hi hagi cap altra circumstància que ho impedeixi, considera Monfort.
Quan es té dret al permís retribuït?
L’article 37.3.g de l’Estatut dels Treballadors estableix un permís retribuït de fins a quatre dies quan és impossible accedir al centre de treball o transitar per les vies necessàries per arribar-hi. Monfort indica que és una normativa força recent i avisa que cal diferenciar-la del permís per força major que permet absentar-se de la feina fins a quatre dies a l’any (o l’equivalent en hores) per motius familiars urgents. L’advocat explica que en el primer cas, els quatre dies s’han d’entendre vinculats al fenomen meteorològic que provoca la impossibilitat i no com un límit anual.
De la mateixa manera, Monfort destaca que encara hi ha poca jurisprudència al respecte i considera que la norma hauria de ser més clara a l’hora de determinar quan s’aplica.
- Els fenòmens meteorològics extrems són cada cop més freqüents
- Nebridi Aróztegui
Ara bé, és del parer que l’activació d’una alerta i la publicació d’una resolució “no implica per si mateixa que el treballador tingui dret al permís retribuït”. De la mateixa manera que “la falta de resolució no vol dir que no hi hagi dret a un permís” si, per exemple, una inundació, una carretera tallada o qualsevol altra circumstància impedeix arribar al centre de treball. “El permís és si no puc anar al lloc de treball perquè físicament m’és impossible, perquè està en risc la meva seguretat”, sosté.
Com s’ha de justificar que no puc anar a treballar?
Sigui com sigui, si el treballador no pot desplaçar-se, el més recomanable és comunicar-ho “com més aviat millor” a l’empresa aportant una declaració autoresponsable i/o els justificants de les entitats públiques que avalen l’emergència.
Es poden suspendre els contractes?
Si la situació s’allarga més de quatre dies i es compleixen els requisits, l’empresa podria plantejar un ERTO per força major. El mecanisme permet suspendre temporalment els contractes o reduir la jornada fins a un 70%, complementada per una prestació per desocupació sense consumir atur.
S'han de recuperar les hores no treballades?
L’assessor de la Cecot resol també un últim dubte. Si existeix una impossibilitat efectiva que dona dret al permís retribuït, les hores compten com a temps treballat i no s’han de recuperar. “Si és una impossibilitat evident, és un permís retribuït”, explica Monfort. Ara bé, si no hi ha aquesta impossibilitat, però empresa i treballador acorden no treballar, les hores sí que poden ser recuperables. En qualsevol altre cas, cal valorar les circumstàncies concretes.
Preparar-se abans que arribi el temporal
Les empreses han de tenir previst com actuar davant d’episodis meteorològics extrems i no esperar que arribi una alerta per decidir què fer. Aquesta és una de les principals recomanacions d’Alejandro Muñoz, director tècnic de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals de la terrassenca Prevengraf, que considera que encara hi ha “bastant desconeixement” sobre com procedir davant d’aquestes situacions.
L’expert assegura que després de la DANA de València algunes empreses han incrementat les consultes sobre protocols i mesures preventives, però considera que encara són insuficients i que “falta proactivitat”.
En un cas com el d’aquest dimecres, el primer que caldria tenir en compte, segons Muñoz, és diferenciar si l’avís estableix una prohibició o una recomanació. En el primer cas, no s’hauria de produir cap desplaçament. Quan es tracta d’una recomanació, en canvi, l’empresa hauria de valorar el risc en funció de les seves instal·lacions, l’activitat que desenvolupa i els desplaçaments dels treballadors, explica.
Aquesta valoració podria portar a retardar l’entrada o avançar la sortida, suspendre determinades tasques o facilitar el teletreball. També s’haurien de tenir en compte els riscos dins del mateix centre, com ara una possible inundació o la caiguda d’elements per efecte del vent, i identificar els espais on els treballadors poden estar més protegits.
Els desplaçaments, a més, s’haurien de contemplar tant per anar a treballar com per tornar a casa. Si el moment de màxim risc coincideix amb l’hora de sortida, l’empresa podria recomanar als treballadors que esperin al centre fins que la situació millori.
Avaluació i protocols
Les empreses no estan obligades a disposar d’un protocol específic per actuar davant de fenòmens meteorològics extrems. El que sí que han de fer, dins de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, és tenir avaluats els riscos.
Sigui com sigui, Muñoz considera que les mesures no s’haurien d’improvisar. En aquest sentit, recomana tenir protocols d’actuació preparats amb antelació, una eina que, segons l’expert, es pot elaborar a partir de les guies i protocols de referència de la Generalitat i Protecció Civil i adaptar-los a cada empresa, amb l’assessorament de serveis de prevenció. Aquest protocol hauria d’establir què fer davant dels diferents nivells de risc i tenir en compte diverses particularitats. De la mateixa manera, se n’hauria d’informar i formar tant a empresa com a treballadors. “Totes dues parts han de conèixer els riscos als quals es poden exposar”, alerta el director tècnic.
I amb un protocol tampoc n’hi hauria prou. Quan s’activa una alerta, l’empresa hauria de comunicar la situació als treballadors a través dels canals establerts.
