Va sortir a l'escenari amb el mocador rosa d'enguany, "en honor a la vostra Festa Major", i es va acomiadar per fandangos, una de les poques concessions al flamenco (més o menys pur) que va donar Ana de Caro en un concert més centrat en la cançó melòdica aflamencada i en les sevillanes. Això era el que el públic estava esperant d'aquesta potència de veu arribada de Huelva a la plaça Nova per a actuar-hi aquest diumenge a la nit a Terrassa. En realitat, aquest dilluns de matinada. El recital, programat per a les 23 hores, va començar exactament a les 00.05.
En els moments inicials es va ficar a la gent en la butxaca amb "Esta cobardía", la famosa cançó popularitzada per Chiquetete. Ana de Caro es va demorar en lirismes en el final del tema, per després dirigir-se de nou a l'auditori. Tenia entès que "Terrassa és molt rociera", i va voler dedicar unes primeres sevillanes "a aquells que fan possible que el sentiment rociero segueixi present". El Rocío que li van ensenyar "no té fase lunar", va cantar, recordant que la veneració a la Blanca Paloma no té dates: "No me hace falta camino, ni lunes de madrugá".
- La cantant va pujar a l`escenari exhibint el mocador de la Festa Major
- Lluís Clotet
La cantant de Huelva, nascuda el 1983 i formada al Conservatorio Provincial de Huelva del 1994 al 1999, va desplegar en l'escenari poder de veu i una infinitat de picades d'ullet al públic. amb el qual va mantenir una comunicació constant, prenent el pols al repertori, apel·lant a la seva col·laboració com a cor, fins i tot fent pujar diverses persones a les taules. Primer, a quatre Juanes per acompanyar-la en un dels temes, una sevillanes. Ja se sap: "Carita de santo", me voy, ahí te quedas, carita de santo, me voy, ahí te quedas, que yo a ti no te aguanto.
Va seguir amb "Tenías que ser tú", una rodona composició de Paco Cepero amb tots els elements pertinents d'un tema d'amor/desamor, ritme de mig temps i una certa sofisticació sonora.
Ana de Caro va arribar a baixar de l'escenari per cantar entre el públic. Propietària d'una veu aguda amb poques comparacions en les tonalitats altes, va presentar un nou single, "Voy a olvidarte", abans de sorprendre de nou al respectable fent pujar diverses persones com a cos de ball improvisat. I del públic van sortir deu valents, entre ells, un dels Juanes que havia accedit a la petició anterior. Era el més animós d'ells, i passejava una certa perícia en les sevillanes. Per a això volia Ana de Caro a la desena de ballarins aficionats: per companyar-la en altres sevillanes, aclamades per l'afició.
- Ana de Caro, a la plaça Nova
- Lluís Clotet
La cantant va començar a marxar per colombianes, una altra concessió al flamenco, en aquest cas amb un cante d'anada i tornada. Però ella ja se n'anava, i no va voler fer-ho d'una altra manera: per fandangos. Va arribar a demanar a la gent quin tipus de fandango volia, lliure, natural, de Huelva, com no. "El que tu vulguis, maca!", va respondre una dona.
Ana de Caro, una nova perla arribada de Huelva, va demanar a les persones que encara quedaven a la plaça Nova que s'agrupessin darrere d'ella i dels seus "nens" (els seus quatre músics) per l'autoretrat final de record, el "selfie" de rigor. Sonaven encara els acords d'aquella que diu "cómo quieres que te olvide si mi corazón se niega".
