Hi ha nits de Festa Major que es queden gravades a la retina d'una ciutat, i la d'aquest diumenge en serà, sens dubte, una d'elles. The Tyets van guanyar per golejada el campionat de la popularitat en una vetllada on el parc de Vallparadís es va transformar en el cor bategant de la gran festa de la Diada. Els de Mataró van aconseguir el que només els escollits poden fer: omplir el pulmó verd de Terrassa amb milers i milers de persones. Des de l’Escenari Vela, la perspectiva era impressionant; no es veia res més que una marea d’ànimes que van tenyir la gespa de somriures, passió i un ball col·lectiu i encomanadís.
El duet maresmenc era conscient de l'expectació. En un moment del concert, adreçant-se a un públic lliurat, van voler recordar la seva darrera estada a la cocapital vallesana l'any 2024. Llavors, una Plaça Nova amb molt menys aforament va acabar absolutament col·lapsada. “Hem hagut d’ampliar l’aforament per enguany”, van fer broma des de dalt de l'escenari, constatant que Terrassa se'ls havia quedat petita i que el salt a Vallparadís era més que necessari.
Una arrencada elèctrica i un ensurt resolt amb nota
La nit va esclatar amb "Tàndem", un dels seus darrers singles, que va servir de metxa per a un inici d'infart. Sense treva, van anar encadenant èxits recents que formen part de la banda sonora del país: "Sushi Poke", "La Platja", "Que vinguis" o "Camila" (la seva celebrada col·laboració amb Estopa). Un dels moments més emotius de la primera part va arribar amb "Fa dies", el tema que comparteixen amb Chiara Oliver. L’Oriol de Ramón no va dubtar a baixar de l'escenari per apropar-se a la primera línia, desfermant la bogeria entre les fans més joves, que no podien creure que tenien el seu ídol a només uns centímetres cantant amb elles.
El ritme de la nit, però, va patir un petit sotrac a causa d'un imprevist mèdic. La indisposició d'una persona del públic va obligar a intervenir els efectius de la Creu Roja. Els de Mataró van aturar momentàniament el xou fins a confirmar que, afortunadament, la persona es trobava bé i tot havia quedat en un ensurt. Reprendre el concert després d'això no era fàcil; l'ambient s'havia refredat notablement i la tria d'uns temes del seu darrer disc —"cafè per als més cafeteros", menys coneguts pel gran públic— va fer baixar una mica els decibels de l'espectacle.
Del 'clímax' a la bogeria del "Coti x Coti"
Però si una cosa tenen The Tyets és el control absolut del tempo festiu. La remuntada cap al clímax va començar a cuinar-se amb la corejada "Estaré millor demà", seguida de l'explosiva "El Tonteo" (el seu 'hit' amb Mushkaa) i la nostàlgica "Desembre". El Vela tornava a bullir.
El tram final va ser, directament, una catarsi de la nova música catalana. El duet va posar tota la carn a la graella enllaçant tres dels seus grans himnes generacionals: "Bailoteo", la tendresa d'"Olívia" i, com no podia ser d'altra manera, la traca final amb "Coti x Coti".
L'estampa que deixava Vallparadís en aquells últims minuts reflectia a la perfecció l'esperit de la nit: pilars castellers improvisats aixecant-se entre la multitud, senyeres al vent, el fum i la llum de les bengales i milers de veus cantant a ple pulmó. The Tyets van prometre una festa i van acabar firmant una pàgina d'or en la història de la Festa Major de Terrassa.
