Hi ha històries que duren molt poc, però que són intenses. Pot passar i ha passat amb algunes de les discoteques que es podrien catalogar de mítiques del passat d’aquesta ciutat, que han durat més aviat pocs anys, si bé se les recorda amb molta estima. A voltes, n’hi ha prou amb un temps determinat, fonamentalment si es té en compte que va ser un període de molt entreteniment i diversió que, a la llarga, és el que queda a la memòria dels qui ho van viure en directe.
El Baby’O estava ubicat on ara hi ha la plaça del Vapor Ventalló. El seu local era una antiga nau industrial i els seus fundadors ho van aprofitar per crear un espai força original i innovador. Van ser Pere Salvó i Carles Roman els seus creadors i el nom i el seu logotip no van ser tan imaginatius nio de collita pròpia.
L’anagrama i el nom
Ho explica la Teresa Salvó, germana del Pere: “L’anagrama i el nom els va agafar el Carles Roman d’una discoteca d’Acapulco”. Aquesta sala de la costa del Pacífic, a Mèxic, sembla que encara continua oferint els seus serveis i s’anuncia a les xarxes socials com a una discoteca amb “glamur, màgia i música excel·lent”, i també etziba la frase “Si no coneixes el Baby’O, no coneixes Acapulco”.
Pel fet que era una discoteca visitada per tota classe de famosos, artistes, polítics i d’altres sectors, també tenia un lema que afirmava que “Baby’O, on veus i on et veuen”. De beure amb B, no en deien res. El Baby’O mexicà va obrir l’any 1976 i el seu nom té a veure amb una cançó del conegut actor i cantant Dean Martin.
Tornant al Baby’O de la Rasa, el nostre, tenia un total de cinc barres distribuïdes per un espai molt singular. Hi havia una part només entrar, la més gran on convivien la pista i tres barres, i una altra més elevada que tenia dos accessos: un des de la sala més dominant i l’altre des d’un passadís a l’aire lliure que conduïa a una zona amb dues barres més.
De més afluència
Les nits de més afluència de públic, el Baby’O havia arribat a acollir unes 2.000 persones, aproximadament. Una anècdota que recorda la Teresa Salvó té a veure amb la formació Sopa de Cabra, llavors en el millor moment de la seva trajectòria. Una Festa Major van actuar a la ciutat i, després, es van convertir en clients de la discoteca de la Rasa.
Encara que aquesta sala ho va intentar amb les sessions de tarda, va ser una aposta que no va funcionar. Les sessions que realment anaven a tot ritme van ser les de divendres i dissabtes nit. El principi del final va ser quan es va convertir en un after, que rutllava fins a les set o les vuit del matí. Va ser el preludi del seu tancament, tres anys després d’obrir.
