L'actriu terrassenca i regidora de l'Ajuntament Rosa Boladeras ha passat aquest diumenge pels micròfons del programa de Rac1 'Via Lliure' per explicar quina ha estat la seva experiència com a filla adoptada i com ha estat el procés de retrobament amb la seva família biològica. A l'entrevista amb el periodista Xavier Bundó, Boladeras ha afirmat que, per a ella no va ser un problema saber que no era filla biològica de la família que l'estava cuidant, però sí que és cert que des del moment que li van comunicar la seva condició, quan tenia uns vuit anys, es va començar a gestar una història curiosa.
"Quan vaig saber que era adoptada va ser un moment en què vaig sentir un sorollet físic que va fer 'click' dins meu", ha recordat, i ha dit que a partir d'aquell moment va començar a somiar amb aquest tema i a recordar sons i imatges del passat. "Hi ha una cosa que tenim totes les persones que som adoptades, i és que les coses se't posen molt a lloc, perquè tenim un buit i no sabem una part de la nostra història i hi ha una part del 'qui soc' que no tenim complet i hi ha alguna cosa que et recompon i et fa sentir més segur", ha afirmat, de totes maneres, Boladeras
L'actiu terrassenca mai no havia necessitat endinsar-se en la recerca de la seva mare biològica. "En aquell moment no sabia per què ho havia de fer ni com ho havia de fer", ha admès. Tot i això, fa 12 anys va tenir l'impuls d'iniciar un procés de "reparació" del seu passat. "Estava amb la meva mare adoptiva mirant un documental sobre les mares que van donar els fills en adopció o nens robats i vaig veure una mare que es va emocionar explicant el seu cas —ha explicat l'actriu—. Això em va impactar tant que vaig saber què fer". En aquell mateix moment li va dir a la seva mare que volia buscar la seva altra mare, la biològica, per enviar-li un missatge: "Gràcies per la vida, mama. T'estimo. Està essent meravellós". "Vaig pensar: 'Si això la repara d'alguna manera, me n'alegro. Si no, em serveix a mi perquè m'ha sortit d'aquesta manera i ho haig de fer i prou'", ha detallat.
"No he tingut cap tipus de rancor, ni amb els meus pares, que m'han acompanyat a la meva vida, ni amb la meva mare biològica, que va tenir les seves raons i va prendre unes decisions que són respectables", ha apuntat la terrassenca. En perspectiva, quan la mateixa Boladeras va ser mare, va tornar a pensar en el dolor que va haver de patir la seva progenitora biològica quan la va deixar anar.
La cerca de la mare biològica
Una vegada presa la decisió, va posar fil a l'agulla i va començar la recerca. Primer va anar a un monestir de monges descalces. "Va ser una sensació molt bèstia i em va fer impressió entrar allà", ha recordat Boladeras. Va demanar per la Mare Alícia, la qual constava a la seva partida de naixement com a testimoni d'haver assistit al part. Malauradament, la religiosa ja havia traspassat, per tant va haver de demanar a la Generalitat que li facilités les dades que necessitava.
A l'administració pública va trobar un psicòleg, l'Eduard, que la va ajudar a fer aquesta cerca i va aconsellar-li seguir les seves intuïcions, ja que la seva experiència treballant amb altres casos semblants li van demostrar que els pressentiments moltes vegades funcionen. "Vaig dir-li: 'Sé que tothom vol ser de l'Empordà, però crec que ho soc'", ha rigut Boladeras i ha explicat que només amb les sensacions quan hi anava a aquella zona la va convèncer de què el seu origen estava allà. I no n'estava pas errada. La investigació va concloure que la seva mare biològica era de Cruïlles, un petitíssim poble del Baix Empordà amb poc menys de 250 habitants. La troballa es va dur a terme gràcies a un article de La Vanguardia on l'exmarit de la mare biològica de la Rosa Boladeras explicava que ell es volia divorciar per tornar-se a casar. En el mateix article es menciona l'existència d'un germà.
Un retrobament i un pla a futur
Malauradament, la mare, anomenada Glòria, ja havia mort. "No totes les històries tenen un final feliç en aquesta vida, però de totes maneres em sento afortunada perquè vaig poder saber què va passar i la vaig poder localitzar". Tot i no ser ideal, la terrassenca va poder contactar amb el seu germà. "Vaig contactar amb una persona meravellosa", ha afirmat, encara que va trigar un any i mig a poder comunicar-se amb ell. "Un dia, després de gravar La Riera, vaig escriure-li al correu i, al cap de deu minuts ja tenia la seva resposta", ha assegurat l'actriu. "Em va dir: "Jo sabia que existies, la mare m'ho havia dit. Què et sembla si ens veiem demà?", ha recordat.
"Segur que ens vam creuar [Boladeras i el seu germà] en algun moment", ha opinat la terrassenca, que ha remarcat que tant el seu germà com la seva mare biològica van estar vivint a Terrassa durant un temps. "Ell ha viscut una vida molt intensa amb la meva mare", ha dit, i ha comentat que donaria per a "una pel·lícula sencera". Una altra coincidència que ha sabut és que la mare de la també actriu Laia Marull va anar a la mateixa escola que la seva mare. "La Glòria era una persona tan especial i tan lluminosa que es va estar movent tota la seva vida", ha sostingut, i ha afegit que la seva mare biològica "era tan absolutament lliure que feia coses que només sabia ella". Una cosa que no l'ha facilitat trobar informació sobre per què la va donar en adopció, una qüestió en la qual el seu germà tampoc l'ha pogut ajudar perquè tenia tan sols 3 anys quan va néixer la terrassenca.
Boladeras ha assenyalat que el seu germà l'ha ajudat a conèixer qui era la seva mare i a entendre la seva genètica i epigenètica i, de fet, encara està en procés d'obtenir tota la informació possible sobre el seu context, tant social com genètic. "Encara no he fet la visita al cementiri perquè encara tinc un tros de camí que em falta per recórrer", ha admès l'actriu, que ha dit que vol dur a terme un treball per canalitzar i transformar aquell "gràcies per la vida, mama. T'estimo. Està essent meravellós" en quelcom artístic, ja sigui en format de documental, de teatre o de pel·lícula. "M'encantaria poder aprendre i poder escriure alguna cosa pel format audiovisual, ja que és un sector que no he tocat", ha comentat l'actriu, i ha destacat que la seva intenció és explicar "una història d'amor on es ressalten moltes lluites i on hi ha una reparació d'un llinatge que intenta canviar un patró que segurament arrosseguem familiarment", alhora que es ressalten les dificultats socials i de salut que patien les dones que anhelaven un major empoderament. "La meva mare, per molts somnis que tingués i molt lliure que se sentís, la vida i la societat la van castigar", ha conclòs.
Una nova tradició per a una família reconstruïda
Després del retrobament, Boladeras i la seva nova família van adoptar un nou costum; reunir-se totes les famílies juntes per Nadal. "He reconstruït la meva família", ha sostingut la terrassenca, i ha explicat que aquesta situació la va viure en un moment on ella es va separar. "Recordo que aquell Nadal de la separació va ser un 'catacrac'" on, de sobte, totes les reunions que solia fer se'n van anar en orris, amb la qual cosa aquest retrobament li va servir per tenir quelcom on agafar-se. "Tothom tenia les seves tradicions molt empastades, llavors ara busquem una dia, dins del Nadal, fora de les festes", ha detallat.
Una actuació sobre el 'Me Too'
Boladeras ha aprofitat l'entrevista per anunciar que a partir del dijous 15 de gener estrena una nova actuació a la Sala Beckett de Barcelona. Es tracta de l'obra "Tallar-se un peu amb una motoserra", un 'thriller' amb un títol suggerent que tracta un tema fosc del món de l'entreteniment mundial: els abusos que van patir persones d'aquest sector i que van propiciar el moviment massiu de denúncia anomenat "Me Too" (Jo També en anglès).
La seva autora, Bàrbara Mestanza, ha estat definida per la Rosa Boladeras com "una de les creadores més percutants" del moment a Espanya. "Ella aborda aquest tema fent un homenatge a tot el que va ser l'inici del moviment 'Me Too'", ha explicat l'actiu, i ha afegit que l'autora "té una visió polièdrica", on també s'inclou, entre d'altres, la perspectiva de l'entorn de l'abusador, i que ha fet una recerca periodística important per documentar-se. Amb tot, l'actriu de Terrassa pensa que aquesta iniciativa "encara ha de créixer" al país. "En aquesta societat, persones que potser des del teu punt de vista mereixerien una cancel·lació total no la pateixen mentre que tu et descarriles una vegada i, de sobte, pateixes un linxament absolut", ha lamentat Boladeras.
