Cases singulars del nostre patrimoni arquitectònic han acollit en els seus espais personalitats destacades de la ciutat en el camp de les arts i les lletres. Hem cercat cinc edificis que compleixen aquest binomi. La tria ens porta cap a les residències del dibuixant Salvador Alavedra, del primer empresari del cinema Gaietà Galizia, del mosaïcista Santiago Padrós, de l’activista cultural Paulina Pi de la Serra, i de la pianista Maria Vancells.
1. Residència de Salvador Alavedra Invers - passeig del Comte d’Ègara, 8
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Manel Alavedra Invers, germà del Salvador, va comprar l’any 1948 a la família Badrinas aquesta casa de planta baixa i tres pisos situada al vessant sud del Passeig, on es concentra un conjunt de vuit habitatges catalogats. L’edifici va ser construït a finals del segle XIX amb estil eclèctic i reformat interiorment cap al 1920 amb trets modernistes Muncunillians . En el moment de l’adquisició, varen fer algunes modificacions que van incloure els mosaics de Santiago Padrós Elias al jardí de la casa. L’any 1956 la va adquirir el Salvador i hi va viure amb la seva esposa, Victòria Peñalba, i amb els seus sis fills, fins al 2002.
Salvador Alavedra Invers (Terrassa, 1919-2015) és una de les figures artístiques i intel·lectuals més destacades que ha emergit a la nostra ciutat al llarg del segle XX. Professionalment, es va guanyar la vida com a comercial en la indústria del tèxtil, però, des de molt jove, va trobar el temps per conrear les seves múltiples passions en el camp de l’art i de les lletres.
- Salvador Alavedra
I ho va fer, especialment, a partir d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, de la que fou soci des dels setze anys i va estar vinculat al llarg de la seva vida. La seva faceta més destacada va ser el dibuix i va fer vàries exposicions individuals i col·lectives, així com va escriure i il·lustrar llibres propis i d’altres autors.
A banda del dibuix, fou una persona molt implicada en la defensa i preservació del patrimoni de la ciutat. Formà part de la Junta de Museus i intervingué, especialment, en el conjunt de la Seu d’Ègara. Va participar en excavacions arqueològiques en diversos espais de la ciutat, essent la més destacable a la plaça de Rector Homs i carrer de la Rectoria.
El seu interès per la cultura el va portar a actuar de mecenes a escriptors, artistes i intel·lectuals. En aquest cas, va donar suport al matrimoni de literats Agustí Bartra i Anna Murià, a l’escriptor Iu Pons i a l’artista Josep Badia.
Va ser promotor també de tallers de ceràmica i gravat, d’una discogràfica i va donar ajut econòmic a premis de pintura, com la Biennal de la Pintura de la Ciutat, i al projecte de construcció de la Nova Jazz Cava, entre altres.
2. Casa de Gaietà Galizia - la Rasa, 88-90
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’any 1927, es va construir aquest edifici de nova planta, amb projecte de l’arquitecte Lluís Muncunill on Gaietà Galizia Laterza hi va viure amb la seva família fins a la seva mort l’any 1939. Ell era el propietari titular de la finca, mitgera amb el Teatre Alegria, encara que el promotor de l’habitatge va ser el seu fill Humbert. Es tracta d’una gran edificació unifamiliar cantonera, situada entre els carrers de la Rasa i la Indústria, amb semisoterrani i dues plantes, d’estil clàssic eclèctic amb certes reminiscències noucentistes. Gairebé cent anys després, la casa es manté viva en residir -hi des de sempre descendents familiars.
De treballar com a llauner i lampista, amb botiga pròpia al carrer de Gavatxons, a esdevenir el primer empresari del cinema a la nostra ciutat. Parlem de Gaietà Galizia Laterza, nascut a Mormmano (Cosenza, Itàlia) el 1870, i que va emigrar a Terrassa a finals de la dècada de 1870, juntament amb la seva esposa, Elisabetta Perfetti, i el seu cunyat, Giuseppe Apollaro. Galizia, propietari i resident a la casa que porta el seu nom, va sorprendre propis i estranys l’any 1901 amb l’oferta d’un nou espectacle que oferia sessions d’imatges en moviment i música, amenitzades per un comentarista -un xerraire-, en una barraca al Raval i mesos més tard al Passeig del Comte d’Ègara. Era el preludi del cinema a Terrassa inventat pels francesos Lumière. L’èxit, que va ser total, el va animar a implicar-se de ple i en solitari en el negoci de l’exhibició cinematogràfica.
- Gaietà Galizia
Primer va arrendar la sala del Teatre del Retiro i el Teatre Principal i després va construir el seu teatre propi, l’Alegria, primer al carrer de Gaudí (1907) i a continuació al carrer de La Rasa (1917) amb dues mil butaques. Galizia es va dedicar al negoci de la pantalla gran en cos i ànima fins que va morir al carrer, davant de casa seva, un 7 de juliol de 1939, quan tornava de la farmàcia de comprar un medicament. El vell Teatre Alegria, confiat igual que la casa a l’arquitecte Muncunill, i que encara avui preserva la façana i el volum general com a testimoni, és considerat com el primer de la ciutat que es va dedicar únicament a la projecció de pel·lícules durant molts anys, fins a la dècada dels cinquanta del segle passat.
3. Residència de Santiago Padrós Elias - carrer de Baix, 29
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’artista Santiago Padrós Elias, després del seu casament, el 8 de novembre de 1945, amb Montserrat Pascó Masso, nascuda a Molins de Rei, es van instal·lar en aquesta casa de Terrassa, propietat del seu pare i acabada de reformar, on també hi havia aules de l’Acadèmia de Bellas Artes de la Delegación Local del Frente de Juventudes de la que Santiago n’era el director.
De la decoració de la façana destaquen les reixes de forja de les finestres amb els escuts de Montserrat, referits al nom de la seva esposa i la petxina de peregrins de l’apòstol Santiago, en referència el seu propi nom.
A l’interior es conserven uns mosaics de la seva autoria amb figures mitològiques i del zodíac.
És considerat un dels creadors en mosaics més importants de la seva època. Santiago Padrós Elias (Terrassa, 1918 – el Vendrell, 1971), que firmava com “Sant Yago”, ha deixat una obra extensa a Catalunya, a la resta de l’Estat Espanyol i, fins i tot, a l’estranger (Puerto Rico, Suïssa, Nova Jersey i Índia). Aquest alumne de l’Escola Pia va sentir de seguida una atracció cap a les Esglésies de Sant Pere i una vocació per la pintura, que amb els anys es va estendre al mosaic i al vidre.
- Santiago Padrós
Després d’un viatge intens per Roma, Venècia i Ravenna, l’artista va obrir tallers de mosaic a Terrassa, Molins de Rei i Madrid, i va crear un equip d’experts en aquesta tècnica per fer front als nombrosos encàrrecs. Eren els inicis dels anys cinquanta i calia restaurar molt patrimoni destruït per la guerra.
Padrós va ser un dels escollits per portar a terme aquesta feina de rellevància i la seva realització va captivar a persones a títol propi i institucions.
A Terrassa, l’artista ha deixat mosaics en cases particulars i edificis de serveis, gairebé sempre amb una temàtica classicista i humanista i molt influenciada per la iconografia religiosa i mitològica.
Citem alguns espais que encara gaudeixen de les seves obres com les capelles de l’Escola Vedruna-Vall i de l’Escola Pia; l’edifici de la fàbrica la Magdalena (carretera de Martorell), l’antiga seu del Banc Hispà Americà al carrer Major, ara seu d’una perfumeria, i l’antiga oficina de la Caixa Terrassa al carrer de Portal Nou.
També hi té mosaics a la capella de la Ciudad Sanatorial, avui dia Parc Audiovisual de Catalunya.
4. Casa de Paulina Pi de la Serra Joly - carrer Mare de Déu dels Àngels, 195
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
El director del llavors anomenat Acondicionamiento Tarrasense, Francesc Pi de la Serra, va fer construir a Lluís Muncunill l’any 1918 un gran edifici industrial modernista al Passeig Vint-i-Dos de Juliol. Està format per dos cossos diferenciats. Un fa referència a les naus de magatzem i l’altre, el cos principal, a oficines i laboratoris. El projecte també contemplava un espai per a ús d’habitatge, a la part superior, destinat al director i la seva família, amb entrada independent, pel carrer de Mare de Déu dels Àngels, 195. És en aquest pis on va viure la Paulina mentre el seu pare va exercir com a directiu de l’empresa.
Filla d’una família benestant de la nostra ciutat, Paulina Pi de la Serra (Terrassa, 1906-1991) fou i és un referent de l’activisme polític, cultural i intel·lectual de la seva època.
En el primer aspecte, el polític, fou presidenta de la secció femenina de la Lliga Regionalista i secretària particular de Cambó a París, durant l’exili de la Guerra Civil a París. Cap a l’any 1945 va tornar a Terrassa per estar al costat del seu pare que estava malalt.
- Paulina Pi de la Serra
A la nostra ciutat va treballar com a professora de català i francès, va participar en programes de ràdio a Ràdio Terrassa i va donar moltes conferències sobre la resistència antifranquista. La Paulina tenia formació qualificada i complementada amb moltes vivències. Qui la coneixien, remarquen els seus trets de persona culta, intel·lectual, educada, distingida, amb una mirada de present però curiosa i oberta als temps canviants.
Va actuar com a mentora d’escriptors com Feliu Formosa, Marta Pessarrodona i Vicenç Villatoro, així com del pintor Marc Molins i del cineasta Toni Padrós i del seu nebot, el cantant Francesc Pi de la Serra. Fou una de les poques persones de la ciutat que va establir una amistat duradora amb Salvador Espriu, després de coincidir a Terrassa, visitant una exposició de Francesc Espriu Puigdollers, cosí del poeta, a la llibreria Camon, situada al carrer Cremat, 22.
5. Residència de Maria Vancells Calvet - Font Vella, 31, primer pis
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’any 1915 es va construir un edifici per lloguer, al costat de la Casa Alegre de Sagrera, amb projecte del mateix arquitecte Melcior Vinyals Muñoz que va idear la residència principal del carrer Font Vella. L’edifici de planta baixa i tres pisos, situat a la finca número 31-33 de la citada via, va quedar integrat, parcialment, amb el mateix estil a la façana però amb accés propi pel número 31.
Quan l’Ajuntament va adquirir tota la finca, l’any 1973, va mantenir aquest petit conjunt d’habitatges i local en el mateix règim de lloguer. En el primer pis hi va viure la pianista Maria Vancells Calvet, fins a la seva mort, el 2021. Va ser la darrera persona que va habitar aquest edifici.
La nostra protagonista, Maria Vancells Calvet (Terrassa, 1926-2021), pianista i pedagoga, va ser una de les privilegiades que va viure a l’edifici contigu de la Casa Alegre de Sagrera del carrer Font Vella. La Maria va néixer i créixer en el si d’una família, els Vancells, amb moltes inquietuds artístiques. Ella es va decidir per la música i, sobretot el piano. Va estudiar amb Rosa Puig a Terrassa i amb el mestre Caminal a Barcelona.
- Maria Vancells
Acabada la formació es va dedicar de manera especial a l’ensenyament al Conservatori de Terrassa (1962-1992) i a impartir classes particulars a casa seva, on va disposar de tres pianos.
A la nostra ciutat, molts alumnes de Terrassa i de fora d’ella recorden la seva figura i el seu mestratge. Un dels seus deixebles, en Dani Garcia, músic i professor, destaca que “va ser una persona entregada i compromesa amb la música i, sobretot al piano”.
Assenyala que tenia un caràcter amb molta personalitat. “Era estricte, perfeccionista i exigent.
Es preocupava molt pels seus alumnes i patia per si no arribaven al nivell desitjat”. Garcia cita que els seus compositors predilectes foren Beethoven i Chopin. I en segon terme, cita a Mozart, Brahms, Schumann i Mendelssohn.
