No és banal que s’evoqui al passat, per exemple, a programes de la televisió que, per exemple, posen cançons antigues. Té com una mena de magnetisme contemplar, per exemple, fotografies de quan érem més joves o uns infants que no aixecaven un parell de pams de terra. Fins i tot, veure notícies del No-Do, encara que surti el vell dictador inaugurant ves a saber quin edifici, de ves a saber quina població, i ves a saber qui l’acompanyava.
Acostuma a passar, també, amb la publicitat. Veure anuncis, de premsa, ràdio o televisió, d’aquells de l’estil del ranci “Soberano, es cosa de hombres”, el de mitges “Marie Claire, no son medias, son enteras” o el del medicament miraculós “Hola, ¿qué tal? Muy bien con Okal”.
Trobar un d’aquests anuncis plasmat a una paret d’un edifici no és cap quimera i ha passat a aquesta ciutat, primer amb el famós que feia publicitat de Netol, i després amb un que es va descobrir situat a la carretera de Rellinars, recomanant una beguda que sol ser l’acompanyant del vi de la casa. “Gaseosa insuperable. La Casera.. ¡Es única!”, es pot llegir, tot i que el mural on hi ha l’anunci està una mica espatllat pel temps.
Dels anys seixanta
Es calcula, segons informava Javier Llamas en aquest mitjà fa més de tres anys, que aquest anunci podria ser dels anys seixanta. A la mateixa notícia, Pau Medrano-Bigas, dissenyador gràfic i professor de disseny gràfic a la Universitat de Barcelona, apuntava que el lema emprat llavors, el que es referia a la gasosa com a “insuperable”, “formava part de l’etiqueta gravada en les ampolles de vidre de la beguda. També es van fer cartells i plaques de llauna cromolitografiada”. En aquells temps, publicitar-se en un mural pintat a una paret d’un edifici, era molt comú.
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
