L’alcalde, Jordi Ballart, ha aprofitat l’acte de Tot per Terrassa aquest dilluns a LaFACT Cultural per anunciar oficialment que optarà a la reelecció en les eleccions municipals del 2027. L’alcalde ha entrat a l’auditori aclamat pels assistents, obrint-se pas entre abraçades i encaixades de mans fins a la tribuna. Durant la seva intervenció, en la qual ha repassat els principals projectes de govern sota el lema “Més Terrassa que mai”, Ballart ha confirmat la decisió de concórrer als pròxims comicis. “Estic a la vostra disposició per tornar a encapçalar la candidatura. Ho faré amb més ganes i forces, i ho faré amb vosaltres”, ha manifestat davant d’un auditori ple.
L’acte, conduït per Jordi Flores, ha servit per repassar les victòries electorals del 2019 i el 2023, després que Ballart trenqués amb el PSC per desacord amb el 155, i ha recollit el suport de diferents personalitats de la societat civil. L’activista Gemma Cernuda ha destacat la capacitat de l’alcalde per fugir de la polarització apostant per un tarannà basat en “el pacte, el diàleg, de les polítiques socials i liberals”. Així mateix, la directora del Cor Montserrat, Rosa Maria Ribera, ha fet la petició explícita a Ballart perquè lideri la llista a les urnes el 23 de maig del 2027, tot posant en relleu la seva habilitat per “trobar l’harmonia en la diversitat” de la ciutat.
Després de l’anunci que tornarà a ser alcaldable, Jordi Ballart ha desgranat l’estat dels compromisos del govern, assegurant que d’aquí onze mesos es compliran gairebé tots els objectius de mandat. Ha resumit el canvi urbà que s'ha iniciat en dotze motors, destacant la transformació de l’antiga AEG, la reurbanització de Sala Badrinas amb el Vapor Lila i l’institut escola, el projecte residencial de Palau Nord, la renaturalització de les rieres i el parc de la República o els futurs polígons. En infraestructures, ha reclamat la ronda Nord, les estacions Oest i Sud, i la fi del peatge de les Fonts, a més de treure pit de la inversió de 15,8 milions en asfaltar 300 carrers, els 80 milions anuals per a l’espai públic, el bus gratuït a l'Hospital, els 600 ventiladors a escoles i el Pla d’habitatge 2026-2031 per assolir els 10.000 pisos assequibles.
Connexió i lideratge institucional
Davant les crítiques de l’oposició, Ballart ha defensat la gestió en seguretat recordant que la plantilla de la Policia Municipal frega els 300 agents, reduint l’índex delictiu. “La seguretat no és ni de dretes ni d’esquerres, és un dret”, ha remarcat, tot rebutjant qualsevol discurs racista o xenòfob. En clau personal, ha admès el desgast pels insults i rumors de les xarxes i que el van fer pensar-se la continuïtat, però ha contraposat l’honestedat del projecte: “Nosaltres potser alguna vegada hem ficat la pota, però mai ficarem la mà”.
En l’àmbit institucional, ha llançat un retret que no és nou al president Illa: “Encara que el president de la Generalitat no vingui a reunir-se amb el tercer alcalde de Catalunya, aquest alcalde és lleial”. Segons ha defensat, l’acció de govern ha permès portar els estudis de Medicina el setembre del 2027, dos nous platós al Parc Audiovisual i la trobada al Vaticà amb el papa Francesc per la candidatura de la Seu d'Ègara a la Unesco, obrint la porta a una futura reunió amb Lleó XIV. L'acte, en què un petit problema tècnic ha fet que l'auditori cantés a l'uníson "Llença't" amb el músic Pere Portero, un dels artistes convidats, s'ha tancat amb l'equip de regidors a l'escenari per a la foto de família.
Una aposta pel municipalisme sense tuteles
Ballart ha fet una defensa aferrissada de la independència política del seu projecte de Tot per Terrassa (TxT). “Som un cas únic, una de les ciutats més grans del país governada per un projecte local, sense ningú que ens truqui de Barcelona o Madrid per dir-nos què hem de pensar o què hem de votar”, ha sentenciat davant dels assistents. Ballart ha posat com a exemple el complex procés que va suposar la municipalització del servei de l’aigua a Terrassa, un camí que ha convertit la ciutat “en una de les capitals europees de l’aigua pública”. Segons ha assenyalat, aquesta fita “molesta a molts governs perquè posem límits als negocis multinacionals i als seus monopolis”, un fet “que genera recels en determinats despatxos”, ha dit.
