El cantant de Terrassa Miki Núñez, taxatiu: "He odiat la música"

Els pares moltes vegades són els factors més importants a l'hora de determinar el camí que seguiran els seus fills. Les decisions que prenen sobre quines són les prioritats educatives i de lleure no només marquen la manera de ser dels infants, sinó que també fomenten l'aprenentatge de certes habilitats per sobre d'unes altres. Tot i això, moltes vegades els pares no acaben de tenir en compte l'opinió dels fills, cosa que pot acabar per frustrar-los. 

Aquest és el cas del cantant terrassenc Miki Núñez, que explicava a una entrevista al programa "El racó de pensar" de la Ser Catalunya que el camí escollit pels seus pares, no podia ser d'una altra manera, va ser la música. "A mi els meus pares em van obligar a estudiar música", va afirmar Núñez, i va remarcar que el van "obligar". Els seus progenitors el van apuntar a extraescolars molts dies de la setmana, totes relacionades amb la música, com piano, guitarra i cant coral.

Una col·laboradora li pregunta si va arribar a detestar la seva situació, i el terrassenc va respondre sense cap dubte: "Vaig odiar-ho, a mi, a la música i al mestre que em feia música", que s'anomenava Joan Marc i era el mateix que impartia l'assignatura de música a la seva escola. "Pensava: 'Una altra vegada piano, cant coral...'", va explicar, amb to de cansament. Encara i aquesta relació particular amb el professor de música, Miki Núñez va afirmar que havia tornat a veure al mestre, ja que la seva mare encara treballa a l'escola on va estudiar.

Tot i això, els seus pares tenien les seves raons per tenir aquesta obsessió amb la música: "Em deien: 'Si un dia et tanquem a una habitació, en aquella habitació hi sou dos nens i hi ha un piano enmig, qui és més lliure, qui pot escollir passar l'estona tocant el piano o no, o l'altre, que s'ha d'avorrir obigatòriament?'"