Com definiria què és un robot?
Per a mi, un robot és una màquina que elabori un treball de manera tan autònoma com sigui possible, i, si aquest treball pot estar vinculat a una feina que necessitem els humans, la definició seria perfecta.
Quan va interessar-se per aquesta disciplina?
La meva passió ve des de nen. Era el típic friqui que obria tots els aparells; els desmuntava, però després els tornava a muntar i funcionaven. Llavors, ja em vaig decantar per una professió més tècnica, soc enginyer de so, i fa uns anys vaig descobrir aquest àmbit per una unitat [robòtica] que em va canviar el concepte o que a la fi va aconseguir canviar el concepte de la robòtica a la societat. Aquesta va ser de Sony, l'any 99, quan va crear una de les peces més brutals. Això em va portar a adquirir unitats fins a tenir la col·lecció més gran del món. A partir d'aquí, fa tan sols 10 anys, vaig donar una passa molt més valenta. Em vaig dir: "Escolta, què tal si faig la primera empresa robòtica de servei d'Europa?"
Llavors, se'l podria considerar un col·leccionista de robots?
Penso que va més enllà del col·leccionisme. No ens hem limitat a programar cada unitat que hem adquirit, sinó que les hem desmuntat i estudiat. Vull dir, tenim tot el "know-how", no són unitats d'aparador. Sense aquest coneixement poca visió podràs tenir.
Com han evolucionat els robots, des del seu inici fins ara?
Podríem dir que ha estat exponencial. A l'exposició es veuran molts robots i una trajectòria impressionant, fins i tot des de fa segles, però és cert que els darrers anys, en abaratir-se la tecnologia i, diguem, democratitzar-se, ha permès veure una evolució gegantina. Al cap i a la fi, s'estan eliminant totes les barreres que ha hagut durant tots aquests anys d'accessibilitat a aquesta tecnologia. A part d'això, la robòtica està derivant cap a les persones, cap a la societat. Estem fent una transformació total en la qual el focus està en la gent, cosa que abans no passava perquè era un nínxol que es professionalitzava en sectors com el militar o l'industrial. Tot i això, encara ens queda la tasca més dura, que és la responsabilitat.
A la seva exposició hi ha un robot que té integrada la intel·ligència artificial generativa. Creu que serà el futur de la robòtica?
És el present. Un robot és una sinergia de moltes tecnologies, i la més important és la capacitat d'aprendre, no només a relacionar-se amb nosaltres o a poder conviure, que també té una utilitat, sinó també de les mateixes tasques que volem que faci. En aquest aspecte, la IA ho canvia tot, especialment si volem fugir d'aquella robòtica industrial tan funcional però que al final és una robòtica tonta, repetitiva. Amb la IA, es canvia el mateix robot, les seves capacitats de pensar, d'actuar, d'entendre el seu entorn, de relacionar-se amb nosaltres, etc. La part més important és que la robòtica és ideal perquè aquesta IA faci dues funcions: per una banda, que aprengui de manera més eficient, ja que li dones braços i mobilitat física, i per l'altra, perquè ens ajudi a fer que aquest procés sigui més ràpid.
De quina manera pot accelerar-ho?
El que als enginyers els sol costar 10, 20 o 30 anys, la IA ho fa en pocs minuts. Això ho canvia tot i també presentarà nous problemes, perquè, podem nosaltres seguir la velocitat de tot aquest aprenentatge i tota aquesta funcionalitat que ens dona la IA? És un bon debat el que estem vivint avui dia.
Precisament, un dels debats que hi ha sobre la taula actualment és que la IA pot ser una amenaça per a la humanitat.
Qui no ha vist Terminator? [riu] Isaac Asimov ja va establir unes lleis abans fins i tot que existissin màquines amb aquesta capacitat, és a dir, ja va formar aquesta preocupació. Aquí on realment s'ha de canviar de mentalitat és que aquest ens, al qual anomenem intel·ligència artificial, és quelcom autònom, incontrolat. No, nosaltres també hem d'establir els límits del seu ús com hem fet amb qualsevol altra tecnologia. Penso que ens ha de preocupar com podem, diguem, competir amb aquesta tecnologia. De sobte estem veient coses que fa anys es pensava que eren impossibles i ara, amb els robots, els estem donant ulls, moviment i braços. Ens ho hem de prendre molt seriosament, però alhora és una oportunitat, i hi cal ser. No ens podem permetre el rebuig d'aquesta tecnologia, sinó entendre-la, per descomptat, legislar-la i aplicar-la, si és possible, des d'ahir.
Europa està prou involucrada?
Europa està seguint un dels camins que hauria de seguir el món sencer. Per què? Perquè el primer que fa és simplement qüestionar-se, no desentendre's i dir: "Això funciona, anem a veure on ens porta". No, la pregunta ha de ser: "On volem que ens porti això?". Alhora, estem cometent errors intrínsecs d'aquesta mateixa apreciació. La limitació que ens estem aplicant a nosaltres mateixos, no només en la implementació, sinó en la capacitat de generar aquesta tecnologia al continent, ens fa quedar enrere en, podríem dir, aquesta "guerra tecnològica" entre el gran asiàtic, en el qual el Japó, tot i liderar durant desenes d'anys el sector, ha acabat una mica fora en comparació amb la Xina, i especialment amb els Estats Units. Crec que Europa, a part de legislar, ha d'invertir molt fortament a tenir la seva pròpia alternativa a aquests dos gegants en les dues línies, en el continent, és a dir, la robòtica, i en el contingut, la intel·ligència artificial.
Creu que en algun moment serà normal trobar robots humanoides al nostre dia a dia?
S'han de complir diversos requisits. Primer, cal que estigui ben legislat, i segon, ha de ser tècnicament possible. En aquest sentit, cal focalitzar-se en dues claus importants; per una banda, l'autonomia de la unitat, ja que, de moment, [les seves bateries] tenen autonomies d'una o dues hores que de poc ens serviran, i per l'altra, evidentment, l'accés tecnològic de preu.
Però això s'abaratirà amb el temps.
De fet, les grans empreses americanes ja han dit que en pocs anys costarà menys un robot que la mà d'obra humana, tot i que, això que ens sorprèn tant, ja ha estat igual que quan va aparèixer la rentadora, el tren o qualsevol altre mitjà tecnològic que en el seu moment va presentar una disrupció. Antigament, hi havia un ascensorista a cada ascensor perquè, si no, la gent tenia por que un aparell pugés i baixés sol. Jo simplement convido a tothom a estar informats, preparats, i invertir-hi perquè no ens arribi una altra sorpresa.
Què li sembla que espais com el MNACTEC apostin per ensenyar què s'està duent a terme des del sector de la robòtica?
Això ha passat de ser quelcom opcional a una cosa obligatòria. És bàsic que la robòtica tingui aquests espais d'informació, de formació i d'història, començant pels museus de ciències i per les escoles. Espero que tenir aquests llocs, on es mostra s'informa i es toca aquesta tecnologia sigui el germen d'alguna cosa que probablement en uns anys sigui tan quotidià com haver vist un altre tipus de continguts als museus. Hem d'engrescar el jovent amb un lloc de referència, un "hub" on mostrar això i avançar-nos a la resta d'Europa. Queden moltes coses a fer, però ara mateix el meu major orgull és que sigui accessible al públic un espai tan important pel que fa al futur.
