Carrer de Josep Marimon
Districte: 5
Barri: Can Boada Casc Antic
Longitud: 137 metres
Codi postal: 08225
Numeració: Senars, de l’1 al 41, i parells, del 2 al 40
Ubicació: A l’època franquista, aquest carrer el van batejar com el dels Voluntarios Catalanes
No és cap invent ni idea estranya assegurar que la credibilitat de molts polítics, en els nostres dies, no gaudeix de les millors notes. És el clàssic “tots són iguals” o altres sentències molt més lesives cap a les seves funcions, com dubtar de la seva honorabilitat i tenir la sospita que al que van és a omplir-se les butxaques. Tot aquest conglomerat d’opinions, tanmateix, no evita que molts polítics de la història hagin fet mèrits per tenir un carrer, una plaça o una avinguda. Com se sol afirmar, “no es pot posar a tothom en el mateix sac”, oració que intenta, amb una esperança encomiable, un pensament molt més favorable.
Gairebé segur, i tenint en compte la seva filiació, el protagonista d’avui potser se sentiria incòmode amb el fet que se’l consideri un polític. Així se l’anuncia a la pàgina oficial de l’Ajuntament. Josep Marimon i Cairol, nascut a la nostra ciutat l’any 1907 i mort a Prada de Conflent a 1981, era un dirigent del POUM, que no té a veure amb cap pla d’ordenació.
Era el Partit Obrer d’Unificació Marxista i, com es veu, no era precisament de dretes ni partidari de la monarquia. Se li atribueix ser “un dels principals promotors de la col·lectivització de l’empresa Sala i Badrinas”. A més, va presidir Amics de les Arts, entre 1936 i 1938, i va ser fundador de la revista “Terrassa”, l’any 1929.
Moltes persones
Com els va passar a moltes persones que es van significar activament contra els colpistes que, després de fer el ronso i la viu-viu va liderar Franco, va haver de fugir per evitar represàlies i es va exiliar a París. A Marimon, que va escriure un llibre l’any 1971, “Les classes socials a Catalunya en el decurs de l’era industrial”, que encara es pot trobar si es busca, se li va dedicar el nom del carrer el 27 de juliol de 1986. Abans, a partir del 1958, va ser el dels Voluntarios Catalanes. Català ho era, i voluntari de les seves idees, també. Més que polític, va ser un activista.
- Carrer de Josep Marimon
- UMA JAREÑO
