L’estiu i les vacances són sinònims de temps lliure, temps per a desconnectar, temps per a voltar... I qui sap si temps per a descobrir. El Mercadal Martí l’Humà no és cap novetat a la ciutat. És ben sabut que els dimecres, les paradetes broten com bolets a l’avinguda de Béjar, entre Sant Pere Nord i Can Tussell, amb més de 300 punts de venda de tota mena de productes. Per això, és un dels mercats de carrer de major dimensió de tot Catalunya. I ara, en període de vacances, llueix com mai.
Endinsant-nos al Mercadal, és fàcil sentir els primers “oferta!” combinats amb alguns “animeu-vos!”. Hi ha, fins i tot, paradistes que s’aventuren a exclamar que el seu producte és “el millor d’Espanya!”. Destaquen les paradetes de roba, amb un munt de curiosos a la vora per albirar de ben a prop totes i cadascuna de les oportunitats que pot generar cada opció.
Hi ha també punts amb fruites de temporada de tots colors, parades de llaminadures que atrauen els més petits, accessoris de moda i sabates lleugeres pensades per a suportar millor la calor. Les olors es barregen: cafè, fregits, perfums... Aquells punts amb tendals esdevenen petits refugis climàtics passatgers en dies de fort sol com aquesta setmana.
Molts dels visitants no poden venir cada setmana, però aprofiten qualsevol ocasió per fer-hi una volta. “Vinc només quan són vacances”, explica la Remei Alós, mentre comparteix esmorzar amb la seva germana. “De vegades faig xurros, d’altres només el cafetó. M’agrada passejar una miqueta, mirar paradetes que m’agraden... Alguna coseta em compro de tant en tant”.
Un altre cas és el de l’Ana Rosa Centella, que admet que normalment no pot anar-hi per qüestions de feina. “He vingut avui perquè estic de vacances, si no, no puc”. Té un motiu ferm per apropar-se al Mercadal, perquè “vinc buscant roba per la meva mare: algun vestidet, alguna camisa...”, malgrat que també apunta que “encara que no busqui res concret, alguna coseta sempre cau!”. El format de mercat setmanal entre setmana li complica les coses, però hi veu una possible solució: “Sí que vindria més sovint si hi hagués un mercat el dissabte. Seria més fàcil per conciliar amb la feina”.
Hi ha, també, qui hi torna empès per la qualitat i el bon record. És el cas d’en Manuel Ortega, que feia temps que no s’acostava a un mercat: “Fa molts anys, quan el mercat es feia al costat del camp del Terrassa FC, hi havia anat més sovint. Aquí a dalt, a Béjar, la setmana passada va ser la primera vegada que vaig venir”. Va ser quan va decidir recuperar l’experiència amb els seus nets: “Quan vam veure la fruita, així tan bona i tan bé de preu, la vam comprar. Aquesta setmana hem tornat per més”, comparteix mostrant la mida incommensurable d’uns préssecs. El component emocional també hi juga un paper important: “Tinc un net de 8 anys i una neta de 4. Com que no havien anat mai a un mercat així, els ho vaig proposar, i els va encantar. Aquí estan una altra vegada”, afegeix orgullós. Escenes com la d’en Manuel es repeteixen al llarg del mercat, amb avis que ensenyen als nets com era (i és) comprar al carrer, lluny de pantalles i supermercats.
Des de l’altre cantó del taulell
Tot i la davallada generalitzada del comerç de proximitat, el Mercadal Martí l’Humà conserva una clientela fidel, que combina hàbits tradicionals amb noves rutines condicionades per la feina, l’edat o fins i tot el record. Un fet que queda reflectit en parades com la de la Begoña Jiménez, que diu que té “clients de fa anys i panys. Fins i tot, tinc clientes que ja eren clientes de la meva mare!”. Ella mateixa comenta que un dels grans punts forts del Mercadal, i pel qual molta gent el tria “és que hi ha de tot. Tot el que necessiti una persona, ve i s’ho emporta en un moment”.
Per aquí també hi va un altre paradista, en Jaume Ferrer, que destaca “la diversitat de productes del mercat, el seu preu, i el fet de poder trobar coses de qualitat”. De fet, a la seva paradeta de roba també “hi ha clients de sempre. Venen expressament, compren i se’n van. Hi ha gent que no dona la volta per tot el mercadal i busca un producte concret”.
Per fets així és pels quals l’Associació de Venedors del Mercadal Martí l’Humà treu pit orgullosa. El seu portaveu, Jaime Santiago, apunta que “som, potser, l’únic sector que està aguantant, i d’aquella manera, davant de les grans cadenes i el comerç en línia. El comerç de proximitat és totalment mort. Ho veiem quan tanquen botigues cada dos per tres a Terrassa”.
D’aquesta manera, el Mercadal Martí l’Humà és, per a molts, un espai de retrobament amb la ciutat: amb allò que van viure de petits, amb la seva gent o, simplement, amb el plaer d’anar a peu, remenar i comprar amb calma. Terrassa no s’entendria sense el Mercadal, i el Mercadal, tampoc ho faria sense Terrassa. Per això, sigui hivern o sigui estiu, Martí l’Humà resisteix les envestides del comerç modern mantenint les seves arrels.
