Juan Colomera, el Cantinflas terrassenc: “Em vaig plantejar fer de Groucho Marx”

Hi ha personatges que acaben tenint la seva repercussió perquè interpreten un altre personatge, generalment, algun de conegut. Estranyament o no, són personatges amb només un nom o un cognom, no totes dues coses a la vegada. Com l’Elvis, quan algú fa el paper del rei del rock, o el Maradona, quan algú vol imitar a l’astre argentí. O el Cantinflas, com es va batejar al terrassenc Juan Colomera, nascut l’any 1950 i del barri de Can Boada.

“Era lògic que em coneguessin com a Cantinflas, no?”comenta. Però, realment, li agradava aquest actor còmic mexicà, de nom Mario Moreno? “M’hi assemblo una mica, oi? Clar que m’agradava, havia vist algunes de les seves pel·lícules i no en sé el motiu, però em feia gràcia, la seva manera de parlar, la seva vis còmica”, assegura. “Una que recordo molt és ‘El padrecito’. La pena és que ara busques les seves pel·lícules a les plataformes aquestes, Netflix i tal, i no les trobes”, es queixa. Alguna en trobariem, segur. “Potser sí, però soc d’una altra època i em vaig quedar amb els DVD, què hi farem”, lamenta.

Fent bromes

Com va començar tot? “Com comencen aquestes coses, fas broma, la gent riu i quan riuen de les teves facècies, et ve una pujada d’autoestima incontrolable”, explica. Si un dia s’hagués topat amb el vertader Cantinflas, què li hauria dit? “Ui, quina vergonya. Soc atrevit i decidit i ho he demostrat. No obstant això, si me’l trobés de cara, em posaria vermell i no sabria què dir”, assenyala.

Això de convertir-se, una mica, en animador quan hi havia algun sarau per la ciutat també devia ajudar. “És clar, si et va la festa, doncs festa i més festa. Què has de fer, quedar-te a casa? És millor passar-ho bé”, manifesta. La vestimenta també ha d’anar d’acord amb el personatge. “Home, s’imagina el Cantinflas vestit d’astronauta? En això, la roba juga un paper cabdal”, diu. Afortunadament, encara no ha sentit a parlar de termes com “outfit”.

De tot, quina és la peça preferida de l’equipació? “El barret, cap dubte. El bigoti està bé, però de bigotis famosos n’està ple. Però aquell capell és inigualable, ni el que portava el John Wayne als seus westerns o l’Errol Flynn quan feia de Robin Hood”, diu.

Ja que parlàvem de bigotis i barrets, es diu que el Cantinflas es va inspirar en Charles Chaplin. “És molt probable, però prefereixo el mostatxo i el barret del mexicà. No hi ha color”, declara. Si, obligatòriament, hagués de canviar de personatge, quin escolliria? “Em costaria molt deixar el meu paper, el tinc tan arrelat que fins i tot em faria mal. Si hagués de fer-ho, triaria a Groucho Marx. De fet, al principi em vaig plantejar fer d’ell”, però li faltaven les ulleres.

Cantar, el que se’n diu cantar, també entrava dins del paper. “Sincerament, m’hauria agradat més ser cantant que ser actor còmic. Fer gràcia és divertit i engrescador, però saber cantar és la repera”, apunta. Ranxeres? “La veritat, més aviat em decantaria per Freddie Mercury, però no lliga amb el personatge de Cantinflas”, considera.

Les seves cançons

“Si algú es molestava amb les meves cançons o per estar fent de les meves a les festes? Sempre et trobes algú que vol donar la nota. En general, em mostraven afecte”, sosté. Com veu les festes que se celebren en l’actualitat a aquesta ciutat? “La Festa Major té el que m’agrada, molta música i entreteniment. I la fira, que és un lloc on també em puc lluir cantant i fent el gamba”, detalla.

L’any 1990 va ser Capgròs de l’Any i, en els mèrits, es parlava d’imitador d’en Cantinflas i animador espontani de les festes populars de la ciutat. Déu n’hi do quin honor. “Imitador, imitador, no m’agrada. No sabria trobar el mot precís, però això d’imitador sembla com de segona fila. Potser són manies meves”, afirma.