Les llums de l'escenari de la plaça Nova es van apagar, es va fer el silenci i llavors, els primers acords van començar a sonar: el públic intuïa que la nit seria especial. I així va ser: Chambao, amb La Mari al capdavant, va oferir un concert carregat d’ànima, ritme i complicitat.
La seva veu, càlida i profunda, va connectar des del primer moment amb un públic absolutament entregat. L’artista malaguenya, que fa anys que lidera aquest projecte musical que barreja flamenc, chill i electrònica amb naturalitat, no va necessitar gaire per omplir l’espai d’emoció. Des del primer tema, el reconegut compàs de Chambao va captivar els assistents. La Mari, fidel al seu estil, va aprofitar cada pausa entre cançons per interactuar amb el públic, fer alguna broma i destacar la feina de la seva banda, a qui va cedir protagonisme en més d’una ocasió. Un gest d’humilitat i generositat artística que va ser molt aplaudit.
El repertori va combinar temes més nous amb cançons menys conegudes, reservant els grans clàssics per al tram final. "Duende del Sur", "Papeles Mojados" i Pokito a Poko" van arribar amb comptagotes, però l’espera va tenir recompensa: cada nota d’aquests himnes va ser celebrada com si fos la darrera. Un dels moments més especials de la nit va arribar de manera inesperada. Sense acompanyament instrumental, i amb l’energia a flor de pell, el públic va cantar a cappella "Los Muchachos de Mi Barrio", omplint la Nova d’una emoció compartida que va posar la pell de gallina fins i tot als músics.
Chambao va demostrar, una vegada més, que el seu missatge continua viu, i que la seva fusió de ritmes i emocions no ha perdut frescor ni autenticitat amb el pas dels anys.
