Per entendre què és la glosa, el millor és escoltar-la i, tot seguit, provar-la. Això és el que ha passat aquest dissabte al matí a l'espai de La Taifa, a la plaça de la Torre del Palau, on Terrassa Glosa ha convertit unes quantes cadires sota els tendals en una aula improvisada abans de transformar l'escenari en una festa de la paraula. Un taller de glosa ha donat pas, tot seguit, a un vermut glosat: de la teoria a la pràctica, amb humor, música i reivindicació.
La jornada ha començat poc després de l'arribada de les matinades —no tan matinades— de La Taifa, capitanejades per l'infatigable Carles Llongueras. Amb una desena de participants, majoritàriament dones, asseguts davant d'una pissarra, Olga Prat, membre de Terrassa Glosa, ha anat desgranant els ingredients imprescindibles de la glosa: rima, mètrica, melodia, una idea per comunicar i, sobretot, improvisació.
Els versos heptasíl·labs, les quartetes i les diferents combinacions de rima han deixat de ser conceptes abstractes per convertir-se en un joc compartit. Prat explicava que qualsevol situació és bona per glosar, ja sigui per fer humor, saludar algú, parlar d'un tema seriós o "fotre canya". "Quan descobreixes la glosa, és impossible avorrir-te", assegurava. I els assistents no han trigat a comprovar-ho, construint entre tots les seves primeres estrofes:
A la festa de Terrassa
ens ajuntem per ballar
tots els grans i la canalla
hem de venir a disfrutar
o bé:
A mi m'agrada ballar
amb parella molt millor
així ens podem besar
aprofitant la foscor
Acabada la classe, els mateixos principis que Prat acabava d'explicar prenien vida damunt l'escenari amb el vermut glosat. La mateixa professora exercia ara de ponicana, la persona encarregada de proposar els temes i les proves als improvisadors. La Laia, la Núria, el Quim, el Jaume, el Francesc i l'Albert han estat els glosadors, acompanyats pel Carles al baix i pel Gabriel i la Lourdes a les guitarres.
La improvisació ha començat fins i tot abans del previst. Un soroll inesperat de l'equip de so ha donat peu a la Núria per cantar:
Jo, del soroll passo,
però ja entenc la intenció;
crec que ha estat el txupinazo
per començar Festa Major.
Les primeres rialles no s'han fet esperar.
El públic, que buscava qualsevol racó d'ombra desplaçant les cadires sota els tendals, s'ha convertit de seguida en protagonista. En un "Qui és qui?" glosat, els assistents havien d'endevinar una persona del públic a partir de pistes rimades. Un dels glosadors començava:
I és que en aquesta pista
no li posareu però;
una cosa està clara,
que té més cabell que jo.
I un altre afinava encara més la descripció:
Em sap greu dir el secret,
a Torre Palau Castell,
però la persona que miro,
sap greu, viu a Sabadell.
- El públic ha tingut un paper essencial
- Lluís Clotet
Després ha arribat el joc dels objectes. Primer, un mocador de Festa Major; després, una gralla. Entre preguntes i respostes rimades, els glosadors anaven acotant la solució.
Ho pregunta aquí un que pot
si l'objecte és memorable,
que potser no fos un got
i que sigui retornable.
Una nova intervenció hi afegia més pistes:
I que no és retornable,
espero ho tinguis present,
aquí tothom el sap
i això és un bon instrument.
I el darrer indici gairebé resolia l'enigma:
I que no porta pas cordes,
ho dic jo que soc gat vell,
hi ha gent que diu que això
li trepana el cervell.
La glosa també ha demostrat que l'humor és perfectament compatible amb el debat. La prova de la controvèrsia ha enfrontat els defensors dels balls de parella amb els partidaris dels balls de grup. La sardana, el tango, la salsa, l'Estapera i la rumba han desfilat pels versos.
Això de ballar en parella
em sembla una bona infàmia.
És que jo sóc molt moderna,
vaig contra la monogàmia.
La rèplica ha acabat buscant un punt de trobada:
Si sou ben balladors
i la catalanor no fum,
vinga, aixequeu ja cadires
i que es mogui ja el cul.
Mentre les proves avançaven amb agilitat, a la barra no paraven de servir-se refrescos i gots d'Aigua de Mery, la beguda estrenada l'any passat que combina llimonada, vermut i Viandox. Menció a part mereix el Carles al baix, encarregat de cosir musicalment les diferents proves amb breus fragments d'"El Mar", "Under Pressure" o "Seven Nation Army", mantenint la plaça sempre amb una lleugera melodia de fons.
- Els glosadors, en plena acció
L'oracle ha donat encara més marge a la improvisació. El públic formulava qualsevol pregunta i els glosadors hi responien cantant. Davant la pregunta sobre qui guanyarà el Mundial, el més jove responia:
Permeteu-me que us ho digui,
la resposta no tinc jo,
que guanyi l'equip que sigui,
però esperem que Espanya no.
I un company hi afegia:
Espanya, jo, noi, no ho sé,
que l'oracle se m'allunya,
però segur no guanyarà
la selecció Catalunya.
Les reivindicacions també han tingut el seu espai quan els glosadors han improvisat a partir del que imaginaven amb les figures del cartell de Festa Major. La Núria ha versat:
Jo començo aquest viatge,
no sé si ho faré fatal,
però això és un habitatge,
que és un dret fonamental.
El tram final ha arribat amb els garrotins i un micro obert que ha convidat també el públic a pujar a l'escenari. L'arribada de l'alcalde, Jordi Ballart, a la plaça tampoc ha passat desapercebuda:
I ara que ha arribat l'alcalde
i encara no hem dit res,
cal dir que fa molta calda,
l'any que ve el tendal sencer.
Poc després, Jaume Maeso, un dels impulsors de La Taifa, pràcticament obligat a improvisar, s'hi ha atrevit també amb humor:
Ai, doncs ja em perdonareu
que jo tinc molta ressaca.
I és que ahir a la mitjanit
jo semblava en Matraca.
La sessió s'ha acomiadat convidant el públic a continuar després del dinar popular.
Moltes gràcies per venir
a la festa de la paraula,
a les tres serem aquí
tot glosant la sobretaula.
Una nova oportunitat per comprovar que la glosa, més que explicar-se, s'entén quan s'escolta... i encara més quan un s'anima a cantar-la.
