A l’assaig del ball de plaça potser només va faltar l’actor Bill Murray per ser part important d’aquesta activitat molt propera a la seva cèlebre pel·lícula “Groundhog Day”, titulada aquí com “Atrapat en el temps” o, popularment, “El dia de la marmota”. No per res, sinó perquè tota la litúrgia que es viu a la pista poliesportiva del Social cada dimarts de la setmana gran, la prèvia de la Festa Major, és pastat al que es va viure l’any anterior, llevat de petits detalls.
Qui pugui interpretar-ho com una crítica va errat perquè no només passa amb aquesta trobada. La Festa Major, en si, és una gran jornada de la marmota, amb actes que són tallats per un mateix patró, amb les lògiques i lleugeres variacions. El Capgròs, per exemple, no sempre és el mateix, però sí la parafernàlia que envolta la seva descoberta. No és cap retret. Així són la major part de totes les coses que anem fent a la nostra existència i repetir i repetir diàriament entra dins del lot.
Més puntuals
En aquesta ocasió, els membres del consistori van ser bastant més puntuals que l’any passat i van esperar pacientment fins que els van cridar a files. Van arribar els últims Javi García i Adrián Sánchez del PSC, si bé el futur candidat a l’alcaldia va entrar uns centímetres abans a l’escala que dona accés a la pista. Com cada any, els membres del cos de dansa de l’Esbart Egarenc, amb alguns debutants, feia estona que assajaven i els músics dels Ministrils del Raval ja tenien els instruments a punt de solfa.
Continuant amb les referències cinematogràfiques, la música que ballen polítics i dansaires enganxa, i molt. És com quan veus per enèsima vegada pel·lícules com “The Third Man” o “Singin’ in the Rain”, que després passes el dia taral·lejant-les sense remei. Doncs en aquest cas, passa el mateix, que no te la treus del cap durant una bona estona o moltes hores. L’arranjador d’aquesta peça de música tradicional, va ser de Ramon Serrat Fajula, el conegut Mestre Serrat.
Amb els nous protocols establerts, són els grups de cultura popular els que decideixen quins regidors estan convidats al ball de plaça i, per això, a part d’altres absències per altres motius, no hi eren tots. En aquesta ocasió, Laia López és la pubilla i, per tant, va emparellar-se amb l’alcalde, Jordi Ballart, com mana el protocol. L’hereu d’aquesta edició és l’Arnau Martínez. Abans de començar, i tot i que la gran majoria dels polítics ja són veterans en aquestes latituds, des de l’Esbart Egarenc es van donar les pertinents instruccions per començar.
Anar en bicicleta
De sempre s’ha dit que, quan s’aprèn a anar en bicicleta, no es perd mai més aquesta habilitat i podria ser que, una vegada ja has participat en dos o tres assajos del ball de plaça, ja es porti a dins per a la resta de la resta. L’assaig va transcórrer dins dels paràmetres habituals, com era d’esperar. L’any que ve, com moltíssimes altres activitats, tornarà aquesta festiva reunió.
