El cognom Pich-Aguilera no és nou en els entorns eclesiàstics catalans, però ara suma un nou capítol que connecta directament les institucions polítiques amb l'Església. Juan Pich-Aguilera, fins ara líder de Vox a Valldoreix i únic vocal d'extrema dreta a la junta de veïns d'aquest poble, ha anunciat un canvi radical de carrera professional: deixa el càrrec a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) per iniciar la seva formació religiosa i esdevenir capellà.
Pich-Aguilera ingressarà a partir del pròxim curs al Seminari de Terrassa, motiu pel qual aquest passat dijous es va acomiadar formalment de la resta de representants polítics locals. Segons declaracions recollides pel Tot Sant Cugat, el ja exvocal va manifestar davant els seus companys de junta que afronta aquesta nova etapa "molt content i il·lusionat". Durant el seu discurs, va voler traçar un fil connector entre la seva militància i el seu futur sacerdoci: “Fins ara el meu camí era el servei al poble. A partir d’ara serà un servei terrenal orientat a un servei etern”.
Malgrat les profundes discrepàncies ideològiques, el ple va viure un moment de fair play institucional, on els vocals del PP, ERC, Junts, el PSC i la CUP van traslladar-li els seus millors desitjos per a la seva nova vida religiosa.
Un llinatge vinculat al catolicisme conservador Aquest pas de la primera línia política a l'altar té un fort component familiar. Tal com va revelar en el seu moment Nació a través d'una sèrie d'investigacions, el germà de l'exlíder de Vox és una figura de sobres coneguda en els cercles de l'anomenat "catolicisme tradicionalista". Es tracta de Pablo Pich-Aguilera, rector de l'església de Sant Mateu, al districte barceloní de Nou Barris.
La decisió de Juan Pich-Aguilera d'ingressar al seminari terrassenc s'emmarca en un context d'efervescència i consolidació dels grups catòlics de tall marcadament conservador a Catalunya en els darrers anys. Un univers en ascens on les parròquies amb perfils nítidament integristes o rancis s'han anat intensificant, i on el cognom de la nissaga familiar es postula com un dels actius en auge en aquest corrent eclesiàstic.
