De residus a recursos: canyes de gira-sol com aïllant, 'plàstics' biodegradables o CO2 per als cultius

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha presentat aquest dijous a l'Eseiaat de Terrassa tretze projectes de recerca en tecnologia agroalimentària amb l’objectiu de transformar subproductes del sector agrari en nous productes d’alt valor afegit. La jornada, titulada “Nous productes d’alt valor afegit a partir dels subproductes i coproductes agroalimentaris. De la recerca al mercat”, ha reunit investigadors, empreses i inversors interessats en impulsar solucions innovadores vinculades a la bioeconomia circular.

La iniciativa s’emmarca dins d’Agrotech-UPC, el centre de recerca acreditat per TECNIO que agrupa 27 grups de recerca de la universitat i que impulsa projectes d’R+D orientats a donar resposta a les necessitats del sector agroalimentari. De fet, nou dels tretze projectes presentats provenen de grups de recerca de l’Eseiaat i de l’Intexter. L’objectiu de la jornada ha estat mostrar resultats tangibles amb potencial d’aplicació industrial i fomentar la col·laboració entre el món acadèmic i el teixit empresarial.

Entre les propostes presentades hi ha projectes que exploren la producció de fertilitzants líquids a partir de residus ramaders, l’aplicació d’intel·ligència artificial per calcular l’absorció de CO2 de finques rurals o la creació de nous biomaterials per a la construcció i el packaging a partir de residus agrícoles. També s’hi han mostrat iniciatives per obtenir pigments naturals a partir de residus d’oliva i de vi, desenvolupar packaging comestible i intel·ligent o produir panells aïllants amb fibres procedents del cànem.

Segons ha explicat Anna Gras, delegada del rector per Agrotech-UPC, la valorització d’aquests materials és una oportunitat clau per avançar cap a models productius més sostenibles. “L’activitat agrària genera molts subproductes que abans consideràvem residus, però que tenen un potencial molt gran per ser reutilitzats per altres indústries”, ha afirmat. En aquest sentit, ha destacat que aquests materials poden tenir aplicacions en sectors com la construcció, el tèxtil o la producció d’energia, contribuint a crear noves cadenes de valor.

La jornada també ha servit per reforçar la connexió entre la universitat i l’empresa. El director de l’Eseiaat, Jordi Voltas, ha remarcat la importància de convertir la recerca en solucions reals: “El que necessita el país no són només papers, sinó solucions”. En aquesta línia, ha defensat el paper de la universitat com a espai de trobada entre coneixement, indústria i capital per accelerar la transferència de tecnologia cap al sector productiu.

Alguns dels projectes

Aeropher

El projecte Aeropher, presentat per Marta Muste, aborda el problema ambiental dels purins procedents del sector porcí. La recerca proposa transformar aquests residus en fertilitzants que es puguin utilitzar en sistemes d’aeroponia, una tècnica de cultiu en què les arrels de les plantes creixen suspeses a l’aire i reben nutrients mitjançant polvorització.

Actualment el projecte ja es troba en fase experimental amb nou plataformes d’aeroponia, que comparen diferents tipus de fertilització. “El nostre repte és transformar aquests purins en fertilitzants per aplicar-los a l’aeroponia”, explica Muste. Tres de les plataformes utilitzen fertilitzant químic, tres més purí filtrat i les altres combinen purí filtrat amb un tractament addicional, per analitzar-ne l’eficiència.

RevCan

El projecte RevCan, desenvolupat per l’equip format per Cristina Valls, Oriol Cusola i Úrsula Fillat, treballa en la valorització del cànem per obtenir nous materials basats en fibres vegetals. La recerca ha aconseguit extreure fibres mitjançant processos químics, mecànics i enzimàtics i convertir-les en papers amb propietats similars als convencionals, comparables als fabricats amb fibres d’eucaliptus.

A més, el projecte explora aplicacions més avançades, com materials d’embalatge biodegradables, membranes de filtració d’aigua o materials absorbents de contaminants. Segons expliquen les investigadores, l’objectiu és substituir materials derivats del petroli: “Podem obtenir materials que semblen plàstic però són totalment biològics, biodegradables i d’origen vegetal”. El procés es troba actualment en fase de laboratori.

Bio2Coat

El projecte Bio2Coat, impulsat per la investigadora Daniela, és una startup sorgida de la UPC que desenvolupa un recobriment natural i comestible per a fruites. Es tracta d’una solució líquida que es pot aplicar per immersió o polvorització i que crea una capa molt fina sobre la pell de la fruita, protegint-la de la pèrdua d’humitat i retardant-ne la degradació.

Aquest sistema permet allargar significativament la vida útil dels aliments, fet especialment útil en processos d’exportació. “Un litre de la solució pot servir per tractar fins a una tona de fruita”, explica la investigadora. El producte ja compta amb patents internacionals i es troba en fase d’implantació industrial a Espanya, mentre que al Brasil ja s’utilitza comercialment en cultius d’alvocat, mango i papaia. Fins i tot, ja es treballa també amb patates xip.

HemPanel

El projecte HemPanel, presentat per Borja Martínez, explora l’ús dels subproductes del cànem per fabricar materials d’aïllament sostenibles destinats al sector de la construcció. L’equip ha desenvolupat panells que aprofiten aquestes fibres vegetals per crear aïllants tèrmics i acústics per a habitatges.

Actualment ja disposen d’una planta pilot de producció que permet fabricar aquests materials en condicions similars a les industrials. A més, el projecte forma part d’una iniciativa europea que preveu instal·lar aquests panells en un edifici real a Sant Boi, on s’avaluarà el seu comportament com a aïllament en façana.

Oliwastex i Rametex

Els projectes Oliwastex i Rametex, liderats per Marta Riba, busquen donar una segona vida als residus generats per la producció d’oli d’oliva i de vi. A partir dels residus de la premsa de l’oliva i del raïm, els investigadors extreuen pigments naturals que poden utilitzar-se com a colorants tèxtils, una alternativa més sostenible als colorants sintètics.

El procés incorpora, a més, una doble valorització dels residus. Després d’extreure els pigments, la matèria restant es transforma en biogàs, generant energia. “Així aconseguim eliminar el residu i, alhora, obtenir energia que compensa el procés”, explica Riba. La tecnologia ja s’ha provat en entorns industrials i ha despertat l’interès d’empreses del sector tèxtil.

BioCholesteroid

El projecte BioCholesteroid, presentat per Justin Zoppe, se centra en el desenvolupament de packaging intel·ligent a partir de fibres agrícoles. A través de la producció de nanocel·lulosa, l’equip genera pel·lícules amb color estructural capaces d’actuar com a sensors que detecten canvis en l’entorn.

Aquestes pel·lícules poden indicar, per exemple, variacions d’humitat o de pH, fet que permetria monitoritzar l’estat dels aliments i reduir el malbaratament alimentari. La tecnologia encara es troba en fase de desenvolupament i el principal repte actual és escalar el procés per poder-lo aplicar industrialment.

SavasCo i BioSafe

Els projectes SavasCo i BioSafe, presentats per Brenda Arias i Laia Haurie, investiguen l’ús de materials vegetals per crear aïllants sostenibles per a la construcció. En aquest cas, el material principal és la mèdula de la canya de gira-sol, que presenta bones propietats com a aïllant tèrmic i acústic i també resistència al foc.

Un dels grans reptes és passar de l’escala de laboratori a una producció industrial, ja que l’extracció del material és encara complexa. Tot i això, el sistema ja s’ha provat en un edifici experimental a la Universitat de Sant Cugat, on s’estan monitoritzant els resultats per analitzar-ne el comportament real.

ArgiLab

El projecte ArgiLab, presentat per Juan Tugores, investiga la connexió entre edificis i hivernacles per aprofitar millor l’energia i els recursos. El sistema connecta una aula i una oficina de la universitat amb un hivernacle situat al terrat, de manera que es poden reutilitzar recursos com el CO2, la temperatura o la ventilació.

Per exemple, el CO2 generat a l’aula es pot utilitzar per estimular el creixement dels cultius, mentre que la calor acumulada a l’hivernacle pot ajudar a climatitzar els espais interiors. El sistema ja està en funcionament i s’hi han cultivat tomàquets, enciams i altres plantes. Actualment l’equip treballa en models predictius que permetin optimitzar el confort, la producció agrícola i el consum energètic.