La resistència de les dones en temps de guerra

L’acte institucional del 8 de març ha reunit al Teatre Principal veus expertes i testimonis internacionals, amb una taula rodona sobre l’impacte dels conflictes i el paper femení

Publicat el 05 de març de 2026 a les 21:15

El Teatre Principal s'ha convertit aquest dijous al vespre en un espai de reflexió amb la celebració de l’acte institucional del 8 de març, que enguany s’ha centrat en el lema “Les dones i els conflictes armats”. La trobada ha posat el focus en les conseqüències que tenen les guerres sobre la vida de les dones, però també en el seu paper clau a l’hora de sostenir les comunitats, cuidar i resistir enmig de la violència.

L’acte s'ha iniciat amb la benvinguda de l’alcalde Jordi Ballart, que ha expressat el rebuig a totes les formes de violència i ha recordat que “portem anys amb una trentena de guerres actives que deixen centenars de milers de víctimes”. Ha destacat que Terrassa és una ciutat diversa que viu els conflictes “des de la proximitat i no des de la distància” i ha reivindicat el compromís amb “uns drets que han de ser de tots i totes, en absoluta igualtat”.

Tot seguit s'han lliurat els premis del concurs de cartells del 8 de març. El primer premi ha estat per a Andrea Carrillo Herazo; el segon, per a Iker Torres Gomà; i el tercer, per a Ana María Martínez Ramírez.

 

  • Lliurament de premis del concurs de cartells del 8 de març

La part central ha estat una taula rodona conduïda per la comunicadora Alba Castellví amb la participació de la periodista especialitzada en conflictes internacionals Cristina Mas, l’activista terrassenca d’ascendència palestina Amira Khaldy, la presidenta de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, Rosario Vásquez, i Loli Fernández, de la Fundación Nuestros Pequeños Hermanos. 

Per la seva part, Cristina Mas ha destacat que els conflictes tenen grans conseqüències per a les dones. “No és només violència directa, sinó també la responsabilitat de continuar cuidant quan la vida s’ensorra”. Segons ha detallat, són sovint les dones qui mantenen viva la comunitat i atenen infants traumatitzats.

Des de l’experiència del conflicte colombià, Rosario Vásquez ha denunciat que la guerra ha marcat generacions senceres. “L’exili no és una opció, sinó una obligació”, va afirmar, tot remarcant que moltes dones es veuen forçades a reconstruir la seva vida “des de zero i en una gran precarietat”.

 

  • Taula rodona "Dones i conflictes armats"

Per la seva banda, Loli Fernández va posar el focus en Haití, un país “oblidat i amb la meitat de població en pobresa extrema”, on moltes dones i nenes creixen en contextos de violència continuada. Malgrat tot, ha subratllat “la resiliència que tenen per tirar endavant”.

Amira Khaldy ha relatat l’impacte de la guerra sobre les dones palestines. “Moltes han hagut de donar a llum sense ajudes, sense metges ni cures”, va manifestar. Khaldy va afegir que "quan parlem de genocidi, no només parlem del fet d’assassinar, sinó també de la intenció de destruir les infraestructures i la identitat palestina. Les dones, en aquest context, tenim un paper fonamental".

Durant la taula rodona també s'ha projectat el testimoni en vídeo d’Anne Janvier, que ha relatat la dura realitat que es viu a Haití. Ha explicat que va haver d’abandonar el seu país per la impossibilitat de viure-hi amb seguretat i oportunitats, i que abans d’arribar a Espanya va passar per països com la República Dominicana i Xile, on va haver d’acceptar "tota mena de feines per poder sobreviure". En el seu relat denuncia que Haití és avui “una guerra sense sentit”, marcada per la violència als carrers, la pobresa extrema i la vulnerabilitat constant de la població. 

L’acte s'ha tancat amb la cloenda de la regidora  de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares.