De Terrassa o des de París, les famílies no falten a la cita de Tots Sants: “No ho vivim com un dia trist, sinó de respecte”

El degoteig de terrassencs al complex funerari municipal ha estat constant al llarg del matí d’aquest diumenge, amb la màxima afluència cap al migdia. Moltes famílies han anat al recinte per complir la tradició del primer de novembre, i no només de la ciutat: n’hi ha que han vingut de fora, fins i tot una mare i una filla de París. L’activitat principal de la jornada s’ha centrat en la neteja de làpides, el canvi d’aigua de les jardineres i la col·locació de flors fresques. Hi havia gent de totes les edats, criatures en cotxet i alguns visitants amb les seves mascotes.

“Hem vingut d’hora per trobar lloc per deixar el cotxe i poder netejar el nínxol amb tranquil·litat”, comenta la Maria, mentre frega el marbre de la sepultura dels seus pares. “Cada any fem el mateix, és una manera de tenir-los presents i mantenir l’espai digne”.

El matí ha estat assolellat, amb les pancartes liles amb el lema “Sempre en el record” i els carrers de nínxols plens de gent. Un home pujat a una escala fregava el vidre d’un nínxol, una dona repassava amb un pinzell les lletres gravades d’una làpida i algú s’ajupia a deixar flors a terra. Als gerros metàl·lics d’alguns nínxols hi havia rams de roses rosades i orquídies blanques, i a les parades de l’entrada els clients triaven entre lliris, clavells, crisantems i rams silvestres.

La música ha anat sonant per diversos racons del cementiri. Un d’ells és l’espai de dol gestacional, perinatal i neonatal, on les notes acompanyaven les estrelles que les famílies hi han penjat amb el nom dels nadons que van morir abans o ben poc després de néixer.

El programa de la jornada ha portat el record també a altres espais. A les 11 hores, l’espai polivalent ha acollit un taller d’artteràpia amb ceràmica i fang per gestionar les emocions, dirigit per Carolina Muñoz i amb 15 places. A les 12 hores, el Temple Multiconfessional ha viscut l’acte d’oració de la Comunitat Bahá’í, i a les 13.30 hores una eucaristia en record dels difunts. Per als qui allarguen la visita, la cafeteria, amb una proposta de restauració de productes de proximitat, està oberta fins a les 17 hores.

El dispositiu especial de mobilitat ha facilitat l’accés al recinte, tot i que cap al migdia s’hi han format cues per entrar a l’aparcament. Les places s’han anat omplint de manera progressiva i molts ciutadans han optat per utilitzar el transport públic. Com cada any, un autobús gratuït ha fet el recorregut de la línia 1 entre l’estació del Nord i el Complex Funerari, de 9 a 18 hores. La novetat d’enguany és l’antic Mercadal de Martí l’Humà, al barri de Montserrat, habilitat com a pàrquing gratuït fins a les 14 hores i connectat amb el cementiri amb una llançadora, perquè les obres del tanatori d’animals ocupen l’espai que altres anys feia d’aparcament.

“Aquest any hem decidit baixar amb l’autobús especial per evitar les cues. La veritat és que el servei passa sovint i t’estalvies fer voltes per aparcar”, explica en Joan, que ha arribat al recinte acompanyat dels seus dos germans.

Emília Andreu, gerent de Funerària de Terrassa, explicava a mig matí que la jornada anava bé i sense incidències. Ahir i el cap de setmana passat ja hi va haver molta gent. “Hem intentat que no confluís tot el dia 1, però passa que és diumenge, i és el dia que tradicionalment tria la majoria de gent”, deia. L’aspecte més complicat era l’estacionament: la majoria de visitants arriben cap al migdia i alguns no volen caminar fins a l'antic Mercadal, malgrat la llançadora que s'ha habilitat, prefereixen anar amb el cotxe fins a la porta, encara que hagin de tenir una mica més de paciència per trobar plaça a l’aparcament principal del recinte.

Les floristes noten que molta gent avança la visita

A les parades de flors de l’entrada, els paradistes coincideixen que molta gent ha anat al cementiri els dies previs. Natàlia Sánchez, de Natalia's Decoració Floral, hi és des del passat 22 d’octubre i s’hi quedarà fins dilluns, perquè hi ha clients que prefereixen fer la visita el dia 2. Segons explica, “el dijous i el divendres va venir molta gent”, i té la sensació que aquest diumenge els visitants venen més a passejar que a comprar. Ada Pujol, quarta generació de la Casa dels Records, recorda que els seus pares van ser dels primers a muntar parada per Tots Sants i que, quan ella era petita, tenien cua. Aquest any hi veu menys moviment que en altres ocasions, però manté la parada perquè té clients fidels. “Sempre és un bon dia”, diu.

La percepció de les floristes coincideix amb el que expliquen a Funerària: la tradició es manté, però ja no es concentra en un sol dia, com passava fa unes dècades. Avui moltes famílies hi van la setmana prèvia, aprofiten el cap de setmana o esperen al dia 2. Tot i això, Tots Sants continua sent la jornada de més afluència: l’any passat, segons els càlculs municipals, entre 4.500 i 5.000 persones van passar pel cementiri només aquell dia.

Un dia de retrobaments

Més enllà del vessant logístic, la jornada ha tornat a evidenciar el caràcter de punt de trobada que té aquesta data. Les visites s’han fet majoritàriament en grup i han servit perquè membres de la mateixa família coincidissin al voltant dels panteons i les illes de nínxols per recordar els seus difunts.

Les que venien de més lluny eren Maria Montserrat i la seva mare, Manuela, que viuen a París i, any rere any, venen a visitar l’àvia, la mare de la Manuela. “Cada any, si Déu vol, venim per portar-li flors i veure com està el nínxol”, explica la Maria Montserrat. D’altres hi van també durant l’any, però l’1 de novembre és el dia de fer la volta. “Venim tots els anys i, aquest dia, normalment visitem tots els que recordem”, expliquen uns visitants. La Rosa i la Pepi, en canvi, només hi van per Tots Sants, però no hi falten mai. Per a la Isabel i en Fernando, venir-hi “no és ni per creença ni res, és pur costum”. Ella hi porta flors al pare i ell, que és originari de Xile, aprofita per visitar els nínxols de gent que ha conegut en vida a la ciutat i que ara ja no hi és. “Els meus són molt lluny”, diu.

Entre els carrers de nínxols es barrejaven diverses generacions, i n’hi ha que asseguren haver agafat el relleu.

“Avui ens trobem aquí amb els cosins que potser fa setmanes que no veiem. Abans ho organitzaven els avis i ara som nosaltres els que agafem el relleu perquè no es perdi el costum”, relata la Carme davant d’una sepultura que acaben de guarnir. “No ho vivim com un dia trist, sinó de respecte i de fer memòria de la família”.