Fa cinquanta anys, anar a comprar als mercats municipals o a les botigues de proximitat era pràcticament l’única manera d’abastir-se d’aliments a Terrassa. Els supermercats encara no s’havien estès i els dos equipaments de referència eren el Mercat de la Independència -inaugurat el 1908- i el Mercat de Sant Pere -obert el 1928-. Mig segle l’aparició de grans superfícies i supermercats han obligat aquests espais a transformar-se per mantenir el seu lloc en el comerç local.
“Abans hi havia moltes més parades. Tota la gent de la ciutat havia de venir a comprar als mercats o a les botigues de proximitat”, recorda Joan Font, dinamitzador de l’Associació de Comerciants del Mercat de la Independència. L’activitat començava ben d’hora. “A les sis del matí, la Rambla ja era rebentada de persones esperant l’obertura de portes”, explica. Una realitat que també recorda l’expresident dels paradistes del Mercat de Sant Pere durant 22 anys i propietari de la parada Fruites Antonieta, Eugeni Guarch: “El comerç era més de proximitat i el tracte era totalment diferent. La clientela venia i t’explicava els seus problemes; era una cosa molt més familiar”. A Sant Pere, l’activitat desbordava l’edifici: fa cinc dècades, les parades ocupaven tot el perímetre exterior de la plaça i, en determinades èpoques, fins i tot s’instal·laven a la vorera del davant.
De la tradició a la reinvenció
L’expansió dels supermercats va canviar les regles del joc. “Ells poden oferir preus molt més bons, però no poden oferir la qualitat, la proximitat i el tracte que tenim aquí als mercats”, indica Joan Font. El dinamitzador reivindica el mercat com un espai on, a més de comprar, es generen vincles personals: “Saps que et trobaràs gent que fa temps que no veus i tens el teu carnisser o peixater de confiança, que et pregunta com està la família i t’aconsella què pots preparar”.
Per continuar sent competitius, però, els mercats han hagut d’adaptar l’oferta als nous consumidors. “Abans la gent comprava les peces i s’ho elaborava a casa. Ara hi ha molt producte elaborat, que només s’ha de coure o escalfar o, fins i tot, menjar directament”, explica Font. També han canviat les especialitats: productes que abans tenien moltes parades, com el bacallà, han perdut presència, mentre han aparegut noves propostes. “No hauríem pogut ni pensar aleshores en tenir una botiga vegana. Tampoc una mexicana o una d’especialitzada en pasta”, diu.
Al mercat de Sant Pere, la resposta també ha passat per diversificar els serveis. Guarch destaca el repartiment a domicili i les taquilles refrigerades instal·lades al mercat, que permeten als clients recollir les comandes fetes per WhatsApp en l’horari que els convingui. “O et reinventes o, amb la competència que hi ha, no pots viure”, resumeix. El mateix fruiter ha recuperat, a més, la producció pròpia de fruita i verdura, que combina amb productes elaborats, com les verdures escalivades.
Malgrat compartir trajectòries de transformació, els dos mercats municipals de Terrassa tenen situacions ben diferents a l’actualitat. Font considera que la Independència viu un dels seus millors moments recents. Amb unes 60 parades operatives, preveu que s’hi incorporin sis establiments nous abans del primer trimestre del 2027, i destaca el procés de modernització en les quals es troba l’edifici, que culminarà d’aquí a tres anys. Per part seva, Guarch reclama més actuacions per revitalitzar el Mercat de Sant Pere i aprofitar els espais buits. “Cada vegada hi ha més competència, els costos són molt elevats i t’has d’espavilar molt”, adverteix, agraint també la recent regulació dels establiments 24 hores. L’antic president dels paradistes defensa repensar la distribució interior, concentrar algunes activitats i incorporar nous operadors que atreguin públic. Fins i tot planteja explorar usos gastronòmics o la presència d’una gran cadena que generi més moviment.
El futur, per tant, passa per continuar adaptant-se. Tots dos mercats, però, comparteixen el repte de preservar allò que els ha distingit durant dècades: una manera de comprar basada en la proximitat, el producte i la relació directa entre comerciants i clients.
