El patrimoni de la ciutat és abundant, però ho podria ser encara més. Amb el patrocini de l’Ajuntament, Diari de Terrassa inicia aquest dimecres l’entrega d’unes làmines amb dibuixos o aquarel·les i la història de llocs o edificis que ja no hi són i que van desaparèixer físicament, però no en la memòria dels qui els van viure. Són retalls d’un passat que torna al present per fer un exercici de memòria col·lectiva i, a la vegada, despertar una mica d’interès.
Robert Cabeza, dibuixant, i Rafael Aróztegui, que es considera un “documentalista”, són els pares d’aquest projecte que s’anirà desgranant fins al 23 d’abril, la diada de Sant Jordi. Una il·lustració, en forma de dibuix o aquarel·la i una explicació de la història que permetrà recordar als que ho recorden o tenir constància als que no van veure-ho, sobretot per qüestions d’edat.
La idea va sorgir, explica Cabeza, quan Aróztegui “em proposa que faci un dibuix del portal de Sant Roc, amb una sèrie de fotografies que ell té, perquè vol identificar el portal en el lloc on ell creu que hi era”. Aquesta proposta, diu el dibuixant, “em desperta una cosa que ja tenia molt a dins, que era que volia dibuixar la Terrassa que ja no existeix”.
La tria, continua Cabeza, “menys el portal de Sant Roc, que és l’inici de tot, l’he feta jo, també parlant amb ell del que li semblava bé”, però tot s’ha basat en “imatges que jo tenia o que recordava de molt petit i coses que he anat veient llavors amb les fotografies antigues, que dic, això és el que m’agrada”. Aróztegui afegeix que “són imatges que, tot i ser coses desaparegudes, la majoria encara estan al nostre cap”.
Alternar una mica
Hi ha dibuixos i aquarel·les, però sense un motiu més enllà “d’alternar una mica, perquè no sigui monòton”, encara que alguns dels edificis o les ubicacions demanin color, aporta Cabeza. Aróztegui s’encarrega de vestir el treball amb un text on repassa la història i plasma anècdotes sobre el protagonista. “Hi ha el que jo recordo i hi ha el que jo trobo”, buscant informació, comenta.
“S’han de remenar documents, s’ha de buscar el que hi ha, el que han publicat els blogs” de referència, agrega el documentalista. Aróztegui, que publica articles en el Blog del Rafael, a l’adreça pintorviver.blogspot.com i també al seu compte de Facebook, assenyala que “normalment, quan explico aquestes coses, no les explico per als que ja ho sabem. Ho explico per a la gent que no ho sap”. També subratlla que d’algunes de les construccions que apareixen a aquesta sèrie “es podria fer una conferència de dues hores. Hi ha molta història per explicar d’aquestes coses”, però l’espai és el que és.
Des del primer moment en què va començar a agafar forma la idea, la connexió entre tots dos va ser oli en un llum. “És molt fàcil connectar amb el Robert Cabeza”, apunta Aróztegui. Va ser una barbaritat enderrocar edificis, com per exemple el grup escolar Torrella, que apareix a la primera entrega?
“Ens hem de posar el context del temps. Quan enderroquen això, a Terrassa encara no hi havia ningú capacitat per a això. És a partir de l’enderroc aquest, quan es munta un grup d’arquitectes, que són els que, amb l’ajuda d’un dels que havia causat aquest enderroc, que es veu que li va tocar el cor, per exemple, es va salvar el Magatzem Farners”, asseguren.
L’ordre de publicació no té un sentit concret i Cabeza manifesta que “suposo que vaig començar a dibuixar el que em feia més gràcia” i a partir d’aquí han anat fent, amb alguna variació, depenent dels records de cadascú o de les peticions que s’han anat presentant.
Hi ha interès?
Hi ha interès en recuperar informació sobre la Terrassa antiga i saber sobre aquests edificis que van desaparèixer? “El que no podem fer és no explicar-ho”, comenta Rafael Aróztegui, el “documentalista” del treball, com ell mateix es defineix. Robert Cabeza, el dibuixant, creu que “això ho sabrem una mica a partir que es publiqui, perquè nosaltres també penjarem la nostra part a les xarxes, òbviament”. Esperen que aquesta col·lecció interessi als lectors de Diari de Terrassa i a tothom qui pugui repassar aquests trossos d’història de la ciutat, fins al 23 d’abril, diada de Sant Jordi, quan arribarà l’última entrega, amb el templet del passeig.
Hi ha hagut molts altres edificis que es van enderrocar en el seu dia, com per exemple l’antiga estació dels Catalans, i Aróztegui lamenta que es feia perquè es deia que no tenien un interès arquitectònic, però tenien “un interès d’història molt important”. Cabeza aporta que “un altre lloc que tothom té en el record que és el campanar. Allò era la identitat de Terrassa i no era gòtic, però tenia el segell de Terrassa”, assegura. Afortunadament, en l’actualitat seria impensable que desapareguessin edificis o construccions com moltes de les que desfilaran per aquest “Terrassa. Mirades d’altre temps”.
Es plantegen una segona edició d’aquest projecte? De moment, se centren en aquest primer i no hi ha una idea concreta de continuar, però tampoc queda del tot descartat. Aróztegui vol remarcar el seu agraïment al Robert Cabeza i que “m’hagi permès fer aquesta col·laboració que m’omple un temps”.
Dates de publicació
Grup Escolar Torrella
És la primera entrega d’aquesta sèrie que patrocina l’Ajuntament de Terrassa, amb un dibuix sobre aquest centre educatiu i una mica de la seva història.
Plaça del Progrés
Està previst per al 17 de gener de 2026. Una aquarel·la ens recordarà com era aquesta plaça, al costat d’un text amb tots els detalls.
Portal de Sant Roc
Sortirà a l’edició del 31 de gener de l’any que ve. En aquest cas, es podrà visionar un dibuix d’aquesta ubicació tan cèntrica de la ciutat i els seus secrets.
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer (I)
- Edifici de l`Agrupació Regionalista a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer
- Fons Ragon-AMAT
Una primera part amb un dibuix de com era l’Escola de Música i un recordatori d’un edifici amb diverses funcions a la seva trajectòria. Es publicarà el 14 de febrer de 2026.
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer (II)
Segona entrega d’una de les construccions desaparegudes d’aquesta zona, el Magatzem Pintado i Cardús. Un dibuix que apareixerà a l’edició del 28 de febrer.
Vallparadís (I)
De nou un dibuix del passat, en aquesta ocasió de les fàbriques que hi va haver en el nucli de Sant Pere. Estrenaran un nou mes i es podran veure el 13 de març.
Vallparadís (II)
Un altre dibuix relacionat amb el recorregut d’aquest paratge i que ens recordarà el Castell i la Torre Soteras. Veurà la llum el 29 de març.
Casa Curet
Situada al carrer de la Rasa, cantonada amb el carrer de la Indústria, va desaparèixer el seu dia, però la recordarà un dibuix el 4 d’abril.
Centre Mèdic
El 18 d’abril serà l’hora de contemplar un dibuix d’aquest edifici de principis del segle XX i que es trobava en el carrer de Baldrich.
Passeig
El 23 d’abril, diada de Sant Jordi, finalitzarà aquesta col·lecció amb una aquarel·la que recordarà el templet.
Robert Cabeza
- Robert Cabeza
- Nebridi Aróztegui
Immers en el món dels dibuixos i les aquarel·les
Robert Cabeza (1948), dibuixant, aquarel·lista i cal·lígraf, ha participat en nombroses exposicions, individuals i col·lectives per diverses poblacions, com Terrassa, Madrid, Barcelona, Ciutadella de Menorca o Tolosa de Llenguadoc. Interiorista de professió, ho va combinar amb la seva producció artística que li ha valgut molts reconeixements. També ha publicat llibres amb dibuixos i aquarel·les seves, acompanyades de textos d’altres com “Catalunya veus i mirades” o “Viladecavalls veus i mirades”. Tot i que ell no ho recorda, assegura que sempre li han explicat que “de molt petit, que no m’arribaven els peus a terra, a una taula dibuixant”.
Rafael Aróztegui
Un apassionat per la història local del segle XIX
- Rafael Aróztegui
- Nebridi Aróztegui
Rafael Aróztegui (1945) sempre s’ha interessat per la història de la ciutat i, des del seu blog, El Blog del Rafael, explica històries antigues i curiositats sobre la Terrassa antiga. De fet, va ser un dels fundadors de l’Arxiu Tobella. Fotògraf de professió, es defineix com a “historietista” o “documentalista”. Es va jubilar l’any 2012 i, des de llavors, ha pogut dedicar-se a una afició que tenia a dins, però que la feina li havia impedit de dur a terme, combinar la història de Terrassa del segle XIX amb la fotografia. Ha fet exposicions de les seves imatges i també xerrades. Recorda que va descobrir la foto més antiga de Terrassa, de 1860, mentre buscava una informació a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
