Terrassa no es pot entendre sense el batec dels seus eixos comercials ni el terrabastall de les seves terrasses. Més enllà de la percepció visual, el darrer informe de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental posa xifres a una realitat incontestable: el binomi comerç-hostaleria s’ha convertit en el gran matalàs laboral de la ciutat. Segons el document, el 33,9% de l’ocupació egarenca depèn directament d’aquest sector, una xifra que no només supera la mitjana comarcal (27,5%), sinó que situa la ciutat com el principal generador de llocs de treball del sector a la comarca, amb més de 31.500 afiliats.
Tot i el múscul laboral, l’anàlisi de l’Observatori dibuixa un escenari de contrastos. A escala comarcal, el sector ha perdut pes en l’economia global (VAB), representant el 18,2% del total, una xifra que queda lluny del 20,9% que assolia l’any 2011. Aquesta erosió contrasta, però, amb la capacitat de resistència postpandèmia: l’ocupació se situa un 15,8% per sobre de l’etapa precovid, malgrat una lleugera frenada de l’1,1% l’últim any.
A Terrassa, la fotografia és particular. Mentre que l’informe situa Sabadell com el líder del treball autònom (32,7%), la nostra ciutat presenta un model més assalariat (29,1%), tot i que el pes de l’autònom és superior a la mitjana vallesana i catalana (28%).
De fet, la ciutat egarenca és la desena ciutat en percentatge d’empreses (32,2%) —per sota de la mitjana comarcal del 32,5%—, però la quarta en generació de llocs de feina. Això suggereix un teixit empresarial especialment eficient: el sector aporta el 19,7% del VAB local, gairebé dos punts per sobre de la mitjana del Vallès (18,2%) i a tocar de la xifra global de Catalunya (19,9%).
Joves i mitges jornades
L’informe no evita els punts crítics. El sector continua sent la porta d’entrada al món laboral per als més joves —el 58,2% dels nous contractes a la comarca són per a menors de 30 anys—, però ho fa sota el signe de la parcialitat: un 46,6% de les jornades no són completes.
Aquesta estructura té una cara marcadament femenina i vulnerable. L’Observatori destaca que el 64,4% de les persones aturades del sector són dones. A més, la ciutat egarenca ha viscut la cara més amarga dels ajustos: dels 253 treballadors afectats per expedients de regulació (ERO/ERTO) a tot el Vallès l’any 2025, 132 treballaven a Terrassa. Això significa que la nostra ciutat ha concentrat més de la meitat dels afectats de tota la comarca.
La trama urbana com a refugi
Finalment, l’estudi de l’Observatori tanca amb una dada que defineix el model urbanístic egarenc. Terrassa manté una ràtio de 9,9 establiments per cada 1.000 habitants, per sota de la mitjana catalana (11,9). Tanmateix, l’informe subratlla que Terrassa destaca per una “forta concentració comercial” dins de la Trama Urbana Consolidada (TUC).
Aquesta dada és clau: mentre que en altres municipis l’activitat es desplaça fora dels nuclis, a Terrassa el comerç es manté integrat al carrer. Segons l’Observatori, aquest model de proximitat permet que, malgrat tenir menys botigues en xifres absolutes, el sector continuï sent el cor de la vida social i econòmica de la ciutat.
