El ple de l’Ajuntament de Terrassa ha aprovat aquest dimarts, gràcies a l’abstenció del PSC, com ja va passar l’any passat, el pressupost municipal del 2027, l’últim del mandat, i les ordenances fiscals que l’acompanyen. ERC s’ha abstingut en les ordenances, però ha votat en contra del pressupost, mentre que el PP i Vox s’han oposat a tots dos documents. El govern de Tot per Terrassa i Junts, en minoria amb 13 dels 27 regidors, necessitava el suport o l’abstenció d’algun altre grup per aprovar-los. Ara tots dos documents s’exposaran al públic abans de l’aprovació definitiva.
El projecte del govern arribava als 294,3 milions d’euros amb les inversions, que eren d’11,5 milions, més de 2,5 dels quals per a millores de l’espai públic. La part ordinària era de 283,6 milions, 17,8 milions més que la del 2026, i el consolidat, amb les societats municipals, de 367 milions.
Les esmenes pactades amb el PSC, que el ple també ha aprovat, eleven de 800.000 a 900.000 euros la partida per comprar pisos, amplien de 15 a 20 les noves places d’agent de la Policia Municipal, preveuen 25 càmeres de videovigilància als barris i sumen 800.000 euros més d’inversió en espai públic. Per pagar aquestes inversions, es traspassen 350.000 euros de despesa ordinària, s’hi incorpora una aportació de 258.498 euros de la Generalitat per al pla de barris i s’ajornen o es retallen altres projectes. L’acord també inclou 700 arbres, el doble d’ajuts per netejar grafits, vehicles elèctrics per a Eco-equip, un aparcament provisional a Can Palet i més personal per a llicències d’obres.
Les ordenances congelen els impostos, les taxes i els preus públics i incorporen un recàrrec de l’IBI d’entre el 50% i el 150% per als pisos d’ús turístic a partir del 2028. També inclouen, a proposta del PSC, una bonificació del 95% de l’IBI per als propietaris que cedeixin pisos a la borsa de mediació de lloguer assequible, que s’ha aprovat per unanimitat.
El portaveu adjunt i alcaldable socialista, Javi García, ha defensat que “Terrassa necessita un pressupost” i ha remarcat que l’abstenció no és un favor al govern: “Ho fem per la ciutat”. També ha criticat que “actualment es trigui més d’un any a rebre una llicència d’obres per construir habitatge a Terrassa” i ha avisat: “Vigilarem de prop l’execució”. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Laura Rivas, ha acceptat les esmenes com a “actuacions coherents amb els objectius del pla de mandat”.
La congelació fiscal arriba a mig any de les municipals
Malgrat l’abstenció del seu grup, García ha qualificat la congelació fiscal de “decisió 100% electoralista”, en un any preelectoral, i la portaveu del PP, Marta Giménez, ha sostingut que “congelar els impostos després d’haver-los apujat repetidament no és abaixar els impostos”. Rivas ha replicat que la mesura surt d’un estudi que situa Terrassa en una pressió fiscal mitjana baixa i que, amb la inflació actual, no es pot carregar més les famílies. Els ingressos propis, que surten d’impostos, taxes i preus públics, són 152,2 milions, gairebé el 54% del total, i la resta arriba d’altres administracions.
Entre les inversions hi ha la redacció del projecte d’urbanització del portal de Sant Roc i de la segona fase de la plaça de la Immaculada, els projectes per rehabilitar els ponts de Mossèn Perramon, a les Fonts, i de Salamanca, a Torre-sana, i una nova àrea de lliure circulació de gossos al parc del Nord. També s’hi inclouen els projectes dels vapors Ros i Lila, la recerca d’un solar per a la futura comissaria de la Policia Municipal, la nova escola bressol El Vallès, a la Cogullada, i millores a l’estadi Martí Colomer i a altres instal·lacions esportives.
ERC sosté que l’acord era "a tocar"
El govern ha rebutjat les vuit esmenes d’ERC, que proposaven 1 milió més per ampliar el parc públic d’habitatge, 400.000 euros per plantar arbres, 290.000 per a entitats culturals, esportives i juvenils i gairebé 15.000 per a extraescolars. Rivas ha assegurat que en comparteix “l’esperit”, però que les contrapartides que proposaven els republicans “no són viables” i que, després de l’acord amb el PSC, no quedava marge. També ha admès que la relació amb ERC “s’ha enterbolit una mica en el darrer temps”.
La portaveu d’ERC, Ona Martínez, ha replicat que, al seu parer, “era factible i era proper un acord”. Ha criticat que, en habitatge, el pacte amb el PSC només suma 100.000 euros, i ha lamentat que, amb les escoles bressol i la climatització dels centres educatius, “tiren la pilota endavant per poder donar compliment a aquestes engrunes”. Una de les esmenes socialistes passa al 2028 120.000 euros per a noves places d’escola bressol i 50.000 per climatitzar escoles.
ERC, soci de govern fins a l’octubre del 2024, ha fet un balanç dur del mandat: “Terrassa està estancada i això ho veu tothom”. La portaveu de Junts, Meritxell Lluís, li ha respost que la millor manera d’incidir és “continuar treballant des de dins” i que el seu grup es pren “seriosament els acords” però no els confon “amb adhesions incondicionals”.
El PP retreu al govern que no l’hagi trucat
Giménez ha retret al govern que no hagi fet “el mínim esforç per transaccionar cap de les propostes” del seu grup i ha lamentat que la tinenta d’alcalde no l’hagi trucat per parlar de les seves nou esmenes, que reclamaven més recursos per a seguretat, com ara lectors de matrícules o una unitat canina, per al manteniment dels carrers i per a la promoció econòmica, i que el ple ha rebutjat. També ha carregat contra el PSC: “Vostès són la marca blanca de Tot per Terrassa”. Rivas li ha respost que “mai un equip de govern ha fet tanta inversió en l’espai públic”. La portaveu de Vox, Alicia Tomás, ha sostingut que els comptes “no són de futur, sinó de decadència”, s’ha queixat que el govern no els hagi convocat per negociar-los i ha afirmat que “el capítol de sous representa gairebé el 52% del pressupost ordinari”.
Rivas ha tancat el debat admetent que “no és un pressupost perfecte, segurament cap pressupost ho és”, però que és el que “Terrassa necessita en aquest moment”. El PSC, ERC, el PP i el govern també han agraït la feina al director de Serveis Econòmics, que es podria jubilar el 2027.
Notícia pendent d’ampliació
