Carlos García-Galán, director del programa Base Lunar de la NASA, ha impartit aquest dilluns la conferència "Construint la Base Lunar: del concepte a la construcció" a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (Eseiaat) de la UPC. Enginyer malagueny amb més de 27 anys d’experiència en vols espacials tripulats, ha liderat l’equip d’enginyeria d’Orió i ha estat subgerent del programa Gateway. Ara dirigeix la iniciativa que, juntament amb Artemis, ha de fer possible una presència humana permanent a la Lluna i preparar el salt a Mart.
Què serà la Base Lunar i com es construirà?
El primer pas és muntar la infraestructura per decidir on establir la base; l’últim, completar els mòduls habitables perquè hi puguem viure de manera permanent. No ho farem sols: ens unirem a aliats de molts països, com l’Agència Espacial Espanyola, que aportaran sistemes d’energia, robots per preparar la superfície i fins i tot un dels mòduls d’habitatge. Si hi ha motivació comercial, algun dia podria haver-hi una ciutat a la Lluna. Per això necessitem el talent dels estudiants d’ara, que seran els que acabaran la feina a Mart.
Quin és el seu paper, dins del projecte, resumidament?
Dirigeixo l’equip que treballa des de l’arquitectura fins als mòduls, els robots, els rovers i les naus d’allunatge, i em dedico a fer realitat la visió de l’administrador de la NASA i del president dels Estats Units. També m’encarrego que altres agències i empreses s’afegeixin al projecte.
És realista el calendari?
És molt difícil, però sí. Construir una base lunar és ciència-ficció i gairebé tots els sistemes són nous, però la mentalitat actual, amb un administrador que ve de l’empresa privada, ens permet avançar ràpid. Fa sis mesos que existeix el programa i la primera missió robòtica és prevista entre finals de desembre i gener. Per al 2029 volem conèixer bé el pol sud i haver completat missions que ens donin confiança per allunar de manera fiable, a més de començar la infraestructura (satèl·lits de comunicació i navegació, energia). Entre el 2029 i el 2032 caldrà provar a la Lluna els sistemes de mobilitat i logística, i el 2032 començar els mòduls habitables, amb naus grans com Starship o Blue Moon.
Arran d’aquest canvi també ha augmentat la col·laboració amb equips privats. Ho veu com una oportunitat?
Evidentment. Per fer una cosa gairebé impossible, ciència-ficció, necessitarem la visió i el suport del govern, fins al president dels Estats Units, i una administració de la NASA que entengui aquesta crida a l’acció i tingui la visió de com fer-ho, cosa que ara tenim. Però després necessitarem la indústria, les empreses privades, que hi posen moltíssim finançament. Ara mateix hi ha molt de capital interessat a invertir en l’espai, però hem de captar-lo tot per executar la visió que tenim. El que estem fent no ho pot fer una empresa sola, per gran que sigui.
Per què és tan important arribar a Mart?
Mart és el pas següent que hem de fer. Per què era important que Colom explorés com arribar a un altre continent de la manera més ràpida? Continuar empenyent els límits de la humanitat és importantíssim. I la Lluna, tenim la sort que és a tres o quatre dies de viatge. Mart és el planeta que hem decidit que és el més proper on establir-hi una colònia humana. Tenir la capacitat de fer-ho és el que permet a la humanitat seguir avançant, com ho va fer fa 500 anys, o 1.000, o com ho farà d’aquí a 100. No tot és una qüestió espacial, però és evident que ara és una cosa que no podem fer. Com a humans, no ho podem fer. Per tant, cal desenvolupar aquesta capacitat. Cal fer-ho de manera gradual, i la Lluna és el pas més lògic: òrbita baixa terrestre, Lluna, Mart.
Es pot parlar d’una nova cursa espacial?
Sí, estem totalment en una nova cursa espacial. De fet, tots tenim interès a anar al pol sud de la Lluna, i no hi ha gaires llocs que siguin ideals. Qui hi arribi primer tindrà avantatge. I, com et deia abans, nosaltres tenim un sistema geopolític amb aliats, gent amb una mentalitat específica d’exploració espacial pacífica i de compartir dades. Hi ha altres països que no tenen aquesta mentalitat, i no volem veure aquests països fer coses que nosaltres no podem fer. Imagina el tipus de qüestions que això comportaria.
Com arriba un enginyer de Màlaga a la NASA?
Per un camí llarg i sense receptes. L’ingredient és no oblidar els teus somnis, ser flexible, obrir portes i fer allò que t’apassiona, perquè hi seràs millor. Això és el que dic als estudiants: que no abandonin els seus somnis, que surtin de la zona de confort i que no deixin d’aprendre.
S’ha explorat alguna col·laboració concreta amb estudiants?
Sí, en parlem. Les missions dels propers cinc anys podran portar petits experiments, de manera que en lloc d’un CubeSat els estudiants podran enviar alguna cosa a la superfície lunar. Volem inspirar noves generacions, com va fer Artemis II.
Quin moment del seu temps a la NASA recorda més?
Artemis II. Vaig seguir la missió des del centre de control i, des d’aquell moment escoltant la tripulació. Ara miro la Lluna i m’imagino de què parlaven. M’ha fet veure-la d’una manera diferent. Ara imagino què viurem quan hi hagi astronautes de manera permanent al pol sud.
