Peucam, botiga de barri: "Passo de xarxes socials, de mòbils i d'Internet; soc molt casolana"

L’any 1986, després d’una dècada treballant fixa en una empresa amb torns que l’obligaven a llevar-se de matinada, l’Aurelia Jiménez va fer un gir de 180 graus a la seva trajectòria professional. Tenia només 25 anys quan el seu marit, enginyer tèxtil, la va empènyer a fer el salt a l’aventura comercial: “Em va dir: plega d’allà i muntem alguna cosa”. Així va néixer Peucam a la planta baixa de casa seva, al carrer d’Emperadriu Eugènia, al barri del Torrent d’en Pere Parres. En els seus inicis funcionava com una modesta merceria de barri centrada en mitges i mitjons, dues peces que van inspirar el nom de l’establiment, unint precisament les parts del cos que cobrien: el peu i la cama.

L’espai aviat es va quedar petit i dos anys després, el 1988, van comprar un local a només 50 metres, a l’avinguda de Josep Tarradellas. “Això ja era un altre punt de venda, amb molta gent de pas”, explica la propietària. Durant mig any va compaginar totes dues botigues obertes fins a concentrar-se definitivament a l’avinguda. El canvi també va ampliar el negoci: la merceria va donar pas a la llenceria i a la roba interior masculina. Avui, l’oferta inclou sostenidors, calces, calçotets i mitjons, però també pijames, xandalls, samarretes, roba de bany i alguns complements.

“Es ven durant tot l’any”, explica l’Aurèlia quan parla de la roba interior. Les modes, però, també han canviat. Recorda èpoques de peces més sofisticades i amb més blondes, mentre que ara detecta una demanda més orientada a “allò que és més pràctic”.

La botiga manté una clientela fidel que ha anat passant de generació en generació. “Són 40 anys d’història”, diu, i assegura que hi ha persones que ja compraven quan encara era al primer local. En una època marcada pel tancament continuat de negocis tradicionals i la fredor del comerç digital, Peucam es manté com un baluard de proximitat. “Passo de xarxes socials, de mòbils i d’Internet; soc molt casolana”, confessa l’Aurèlia. La clau de la seva longevitat és, segurament, el tracte proper i l'assessorament personalitzat: “Sempre tens clientela fidel que busca una marca concreta; l’assessores bé, troba la talla adequada i marxa contenta”.

Amb 65 anys, la propietària ha decidit regalar-se una pròrroga de dos anys més darrere del taulell: “Em trobo bé, m’agrada la feina i, quan dic que plegaré, les clientes s’enfaden”. El futur de la botiga, però, té data de caducitat clara. Sense cap intenció de traspassar-la i amb els fills encarrilats en altres professions, té ben assumit el comiat definitiu.