El comerç de Terrassa té full de ruta a mitjà termini. El Pla Director de Comerç, que el ple va aprovar el 28 de març de 2025, recull 49 accions repartides en cinc línies: l’atractiu de la ciutat, el comerç, l’hostaleria, els mercats i les fires. Parteix d’un treball de la Cambra de Comerç, fruit d’un conveni amb l’Ajuntament, i hi han participat la Cecot, Pimec, el Gremi d’Hostaleria i les associacions de comerciants i de paradistes.
L’objectiu és generar oportunitats de negoci i de feina, guanyar atractiu comercial, preservar l’equilibri territorial i entre tipus de negoci i adaptar el sector als canvis tecnològics i socials. El pla també destaca el comerç com a dinamitzador de la vida comunitària. Una comissió amb les entitats del sector n’ha de fer el seguiment cada any, amb un informe per als grups municipals.
Falta especialització
La diagnosi dibuixa un sector amb pes: el comerç genera el 22% del valor afegit brut de la ciutat, tres punts per sobre de la mitjana catalana, i el 86,89% dels locals disponibles tenen activitat, més que la mitjana comarcal. Els terrassencs puntuen l’oferta comercial amb un 6,84 sobre 10.
En canvi, l’índex d’atracció comercial, que mesura la presència de botigues d’equipament de la persona i de la llar i de cultura i lleure, és de 17,74, per sota del 20 que la Generalitat considera recomanable.
Per reforçar el sector, el pla preveu una Oficina d’Atenció al Comerç que faci de finestreta única i acompanyi els nous negocis els dos primers anys, un Observatori de Comerç, un programa sobre els locals buits i la col·laboració amb Re-empresa per donar relleu als comerços històrics.
Als mercats, l’objectiu és ocupar totes les parades: el document xifrava les buides en un 10% a la Independència i en un 47% a Sant Pere. Pel que fa al mercadal de Martí l’Humà, a partir del desembre n’hi haurà un segon els dissabtes, com preveia el pla.
En l’hostaleria, el pla aposta per la formació amb l’Escola d’Hostaleria, una imatge unificada de les terrasses i esdeveniments gastronòmics lligats a la identitat local. En les fires, proposa un calendari compartit perquè no se solapin i un Palau de Fires i Congressos amb projecció metropolitana.
Fre a les botigues de 24 hores
El pla preveu revisar l’ordenança d’usos i activitats, del 2011. Mentrestant, a mitjan octubre, un decret municipal va congelar durant un any l’obertura de botigues de conveniència amb horari ampliat, les botigues de 24 hores, als principals eixos comercials i cívics. Al centre històric, la mesura afecta també salons d’ungles, locutoris, bugaderies d’autoservei i menjar per emportar, entre altres. “Ara necessitem aquest marge de veure què està passant a la ciutat”, va dir Xavier Cardona, regidor de Comerç.
