El gran abecedari dels terrassencs

A Terrassa no només s’hi neix, també s’exerceix de terrassenc. Ha arribat l’hora de passar llista i posar les cartes sobre la taula, de la A a la Z. Què s’ha de saber realment per ser un egarenc de soca-rel?

Publicat el 14 de juny de 2026 a les 08:52
Actualitzat el 14 de juny de 2026 a les 08:59

A Terrassa no només s’hi neix, també s’exerceix de terrassenc. Ha arribat l’hora de passar llista i posar les cartes sobre la taula, de la A a la Z. Què s’ha de saber realmentper ser un egarenc de soca-rel? Entre la broma interna, el mite urbà i la veritat absoluta, aquí teniu la guia de supervivència definitiva. Un abecedari imprescindible tant per als nouvinguts que busquen orientació com per als de tota la vida que volen comprovar si, efectivament, compleixen els requisits per ser autèntica gent de Terrassa.

A - Antic Poble de Sant Pere, un poble dins d'un de més gran

Abraçat pel parc de Vallparadís, fins a 1904, aquest barri no formava part del terme municipal de Terrassa. Les seves tres esglèsies, Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria són avui tot un emblema de la ciutat.

 

  • Antic Poble de Sant Pere

B - Ballart, Jordi, alcalde de Terrassa

Des del 2012, amb un breu descans, al capdavant de la ciutat egarenca. Capaç d’acabar amb la tradició socialista de Terrassa de 40 anys. Tothom el coneix, i en parla d’ell. El trobareu fins i tot a les xarxes socials.

 

  • Ballart, Jordi

C - Castells, tres colles castelleres a la ciutat

Terrassa és una de les grans places castelleres del país. Les nostres colles són com una gran família: els pares separats, Minyons i Castellers, i les adolescents festaires, Bergants.

 

  • Castells

D - Dàcar, el pastís terrassenc amb nom de capital africana

A Terrassa, “agafa un cagarro i esmorza”, podria dir-se, per forma, que no per gust,“agafa un dàcar i esmorza”. Arrodonit i cònic, farcit de trufa i cobert de viroles de xocolata, una cirereta corona aquest típic dolç egarenc.

 

  • Dàcar

E - Ègara, un antic topònim que es resisteix a desaparèixer

Tenim una rambla, un carrer, un barri, un bisbat, una Seu i fins i tot, un club de hockey anomenat Egara, no és pas casualitat. Aquest era el nom de Terrassa en l’època romana.

 

  • Ègara

F - Fira Modernista, en honor al patrimoni modernista industrial

Si camines per Terrassa al maig i ets sents com un figurant de “La teranyina”, no t’espantis, hauràs topat amb un dels esdeveniments de l’any a la ciutat, la gran Fira Modernista.

 

  • Fira Modernista

G - Gegants, tradició gegantera des de 1850

A Terrassa tenim el nostre equip de la NBA particular. Els primers en unir-se van ser en Robesa i la Pepona. Més tard, arribarien en Ramonet i l’Ermessenda, entre molts altres.

 

  • Gegants

H - Hockey, l'esport més representatiu de Terrassa

La nostra ciutat és considerada com el bressol del hoquei herba català. Tenim quatre grans clubs i la potestat (i el B2), de referir-nos a l’esport, com si fóssim una colònia britànica.

 

  • Hockey

I - Industrial, una potència tèxtil al segle XX

Si parles amb els terrassencs més veterans és probable que et diguin “jo vaig arribar a Terrassa perquè hi havia molta feina”. Així era a mitjans del segle XX, sobretot al sector tèxtil.

 

  • Indústria

J - Jazz, Terrassa és la capital catalana del jazz

La banda sonora de Terrassa té un saxo com a protagonista. No és la música més divertida, però és la nostra, com nostre és el millor festival de jazz de tota Catalunya i Espanya.

 

  • Jazz

K - Miki Núñez, el primer "triunfito" terrassenc

El nen bonic de Terrassa. En pocs mesos va passar de sortir per la Rasa a ser la veu més coneguda de Terrassa. El seu pas per “Operación Triunfo” i Eurovisió el situen com un dels grans referents musicals de la ciutat.

 

  • Miki Núñez

L - Lluís Muncunill, el gran arquitecte de la Terrassa modernista

El nostre -no era ni terrassenc- Antoni Gaudí particular. Gairebé tots els edificis considerats bonics de Terrassa, que no són gaires, (Masia Freixa) porten la seva signatura.

 

  • Lluís Muncunill

M - Masia Freixa, la gran obra de, recordeu, Lluís Muncunill

La primera imatge que et ve al cap quan penses en Terrassa és la Masia Freixa. Una llàstima que tot i la seva popularitat, encara molts pensin que la va dissenyar Gaudí, i no Muncunill.

 

  • Masia Freixa

N - Nans i Capgrossos, tothom aspira a tenir el seu capgròs

De les tradicions més curioses i úniques de la ciutat egarenca és que, cada Festa Major, es premia a un popular terrassenc amb un capgròs, que ballarà pels carrers de Terrassa per la posteritat. Estan tan ben fets, que la gent quan pensa en el Xavi Coral, veu el seu capgròs.

 

  • Capgrossos i nans

O - Olímpica, "la ciutat més olímpica del món"

A més d’acollir el hockey dels Jocs Olímpics de 1992, Terrassa és, amb més de 150 i sense contrastar-ho gaire, “la ciutat més olímpica del món”.

 

  • Olímpica

P - Parc Audiovisual de Catalunya, el plató més gran del país

Cada cop és més normal trobar-se grans actors voltant per la ciutat. La culpa és del PAC, que va convertir les ombres de l’Hospital de Tòrax de Terrassa, en les llums plató de cinema més gran de tota Catalunya.

 

  • Parc Audiovisual de Catalunya

Q - Quinto, per Nadal no es juga al bingo, es juga al quinto

Més que un joc, és un ritual col·lectiu que ha sobreviscut generacions senceres. El Quinto forma part del seu relat. Les taules plenes de guixes, el lloro més cunyat, que canta i improvisa, i el teu amic que quan pica tira copes i aixeca crits.

 

  • Quinto

R - Riuada del 1962, el desastre natural que va marcar una generació

Quan fa uns mesos vam veure les conseqüències de la dana a la Comunitat Valenciana, a tots els terrassencs ens va venir una cosa al cap. Els més grans ho van viure i la resta, n’hem escoltat històries. La gran riuada de 1962, va emportar-se a més de 300 dels nostres.

 

  • Riuades del 1962

S - Seu d'Ègara, més de 2.500 anys d'història

Si preguntes per elles, parla de les esglésies de Sant Pere. Si la UNESCO la reconeix com a Patrimoni Mundial, potser, i només potser, ens fem al seu nou nom.

 

  • Seu d`Ègara

T - Torre del Palau, la bandera de Terrassa

Una de les edificacions més antigues que queden a Terrassa i el darrer vestigi del Palau-Castell de Terrassa. Un record de “Tarrasa la grande”. Forma part de la bandera , però la fama entre els joves se l’endú un institut.

 

  • Torre del Palau

U - Universitària, Terrassa, ciutat universitària

Som una ciutat universitària, ho demostren les quatre universitats (UPC, UAB, UB i UOC) que hi són presents, els més de 10.000 alumnes que n’estudien, i sobretot, la fama de les nits de dijous a La Repu, al carrer de la Rasa.

 

  • Universitària

V - Vallparadís, la gran zona verda i pulmó de la ciutat

Amb quasi 400.000 m2, el Parc de Vallparadís és el Central Park de Terrassa. Una zona ideal per passejar, on et pots trobar des de “runners” fins a hipopòtams.

 

  • Vallparadís

W - Walpurgis, un esdeveniment cultural molt fosc

La seguretat a Sant Pere Nord no passa pel seu millor moment. Concretament, s’ha identificat un col·lectiu com a principal causant dels problemes: les bruixes de Walpurgis.

 

  • Walpurgis

X - Xiu-Xiu, el patge reial que ens comunica amb Baltassar

A Terrassa, per Nadal, es permet que un home gran s’apropi als infants, els hi doni caramels i els hi xiuxiuegi coses. L’estimem molt, i sempre desitjem estar a la seva llibreta blava.

 

  • Patge Xiu-Xiu

Y - Mery, a Terrassa es frega amb Mery

Hi haurà consens en què fregar el terra no és un activitat gaire divertida. Els terrassencs, quan sortim fora la ciutat, sempre patim per ferho, perquè tothom ens fa buscar “el mocho” i només trobem el mery.

 

  • Mery

Z - Zamora CF, els enemics dels meus enemics són els meus amics

Una germanor històrica amb el Zamora CF ens obliga a desitjar-li sort per l’ascens a Segona Divisió.

 

  • Zamora CF

 

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google