Moure el cos, dansar, ballar... Diuen que l’ésser humà té predisposició al ball i, segurament per aquest motiu, gairebé totes les comunitats i cultures d’arreu han creat una dansa lligada al seu territori que els dona identitat. El ball ens permet relacionar-nos en societat i expressar sentiments i estats d’ànims. I ambdues coses són vàlides tant si es tracta d’una dansa ritual, folklòrica, popular i artística.
En la història de l’art, hi ha molts pintors que s’han inspirat en aquesta temàtica i han immortalitzat el moviment del cos en les seves obres. Els artistes s’han aproximat a la dansa i el ball assistint o participant de múltiples activitats i escenaris: des dels grans ballets clàssics en teatres d’òpera fins als balls més alegres en cabarets i en cafès-concert, passant pels balls en grans sales d’entitats i envelats, balls de màscares, balls de festa major, balls de celebració... L’art terrassenc no ha quedat al marge.
El Museu de Terrassa preserva un petit nombre d’obres relacionades amb aquest contingut específic. Hem descartat, però, els balls folklòrics, en el nostre cas la sardana, que ja tenen els seus espais de difusió, sobretot en cartells de festa major del segle XX, així com altres balls que formen part del patrimoni de la cultura popular. Del conjunt hem seleccionat obres en pintura i dibuix de Francesc Abelló Roca, Josep Rigol Fornaguera, Pere Prat Ubach, Josep Moliner Penalva, Ramon Datzira Mas i Anna Clariana Muntada. Les peces triades amb iconografia del ball abasten un segle, des de finals del segle XIX fins al XX, un fet que ens permet veure com cada artista, de diferent època, ha concebut l’escena de ball pel plaer de pintar o dibuixar o per il·lustrar una celebració.
Ball de saló. 1899
Aquesta aquarel·la de Francesc Abelló Roca (Terrassa, 1875-1964) plasma un dels molts balls de saló que es practicaven a gairebé totes les entitats locals culturals i recreatives a finals del segle XIX. És una representació àgil i amb moviment on es veuen les parelles amb indumentària de festa ballant alegrement, exceptuant una parella asseguda en primer pla. Abelló i Roca va iniciar la seva obra artística en el terreny de l’escultura com a deixeble de Pau Rodó, però té una important col·lecció de dibuix i pintura en temàtiques tan diverses com els de caràcter humorístic, figuració i paisatges.
Figura femenina ballant. 1928
És un dibuix al carbó de Josep Rigol Fornaguera (Terrassa 1897-1986) que representa una dona amb vestit curt de tirants, ballant sola i totalment desinhibida. Figura en escorç, moviment circular en perspectiva. La representació és atrevida, tant pel que fa al tema i la indumentària com a la composició. Rigol Fornaguera ha estat una figura clau en la història de la cultura de la ciutat. Com a mestre i artista va practicar algunes tècniques, però destacà en el dibuix i el gravat. També va treballar com a protector del patrimoni local.
Salomé. 1975
Aquest dibuix acolorit és de Ramon Datzira Mas (Artés 1901-Terrassa, 1991), conegut com a “Non”, i està dedicat al personatge mitològic de la princesa jueva Salomé. L’obra és una representació de la figura femenina nua, ballant sensualment amb un fulard llarg a les mans. A la mà dreta, sosté un cap humà barbat i a l’esquerra dues carabasses. Salomé està sobre un paviment bicolor en perspectiva i, al fons, hi ha una porta d’estil oriental i la lluna al centre. Salomé, filla d’Heròdies, va ballar la dansa dels set vels davant del seu padrastre Herodes Antipas amb la promesa que aquest li entregaria el cap de Joan Baptista sobre una safata de plata. Aquest episodi bíblic ha convertit a la princesa jueva en musa per artistes i símbol de passió i desig.
Ball de Gala de Carnaval. 1926-29
El segon programa de l’artista correspon a l’edició del mateix acte lúdic de l’any 1929. En aquest, a la part dreta, hi ha tres parelles ballant. Les noies porten vestits de color llis i sobri (verd i ataronjat) per sobre del genoll i els nois duen vestit jaqueta. A la part esquerra, es descriu l’ordre dels balls de saló. Cal parar atenció que la informació de la primera part del programa conté una proposta divertida i agosarada: Hi ha un vals dirigit a casats i solteres, i un vals de jota dedicat a solters i casades. Afegir que aquest programa es plegava al mig i que tenia una portada amb un somrient arlequí que retirava una cortina.
Ball de Gala de Carnaval. 1926-29
El dibuixant i il·lustrador gràfic Pere Prat Ubach (Terrassa, 1892-Barcelona, 1969) firma aquests dos programes en cartolina del ball de gala de Carnaval dels anys 1926 i 1929 que es van celebrar al Casino del Comerç.
El cartell més antic presenta en el centre a una parella ballant, amb vestits elegants, que recorden la moda dels anys vint. Al seu voltant, als angles, hi ha quatre arlequins que conviden a la festa. Un d’ells ha llençat un fuet, amb vareta i corretja, abraçant les cames de la parella i els altres tres porten un instrument musical (flauta, banjo i platets).
Se sumen al convit tres animals: un gat amb binocles, un gos amb pipa i un peix amb barret.
Cartell de Festa Major. 1996
La imatge de la parella ballant correspon al cartell de Festa Major de Terrassa de l’any 1996 realitzat per la dibuixant i il·lustradora Anna Clariana Muntada (Terrassa, 1958) i premiat d’un total de 31 obres que es van presentar al certamen convocat per l’Ajuntament. L’artista dona tot el protagonisme a una parella de ball. La figura masculina, amb cabells llargs i ulleres fosques, porta americana blanca i corbata negra. La femenina, d’espatlles, contrasta amb el seu ballador per dur un vestit de color blau estampat, adornat de petites figures pròpies de la cultura popular i de la festa major: gegants, dracs, músics, copes de vidre, focs d’artifici, autos de xoc... De fet, podríem dir que tot el vestit de la noia és una festa, una festa major.
Parella de ballarins de dansa clàssica. 1990-1995
La temàtica del ballet clàssic ha estat molt present en artistes plàstics contemporanis, tant pintors com fotògrafs. En aquest cas, es tracta d’una pintura de l’artista Josep Moliner Penalva (Terrassa, 1933) protagonitzada per un duet de ballarins de dansa clàssica. La figura masculina, abillada amb malles i jaqueta curta i la femenina, amb malles i tutú. Els cossos de la parella estan en posició i formes pròpies del desenvolupament i representació d’un “pas a dos”, un dels moments virtuosos de l’obra de ballet. El fons de l’escenari és fosc i indefinit. Moliner se sentia captivat pel ball clàssic i va pintar algunes obres d’aquesta temàtica a través de mirar i observar fotografies. La seva pinzellada ha estat sempre versàtil. També firma paisatge, figura i bodegons.
